Arxiu de la categoria ‘General’

Imaginem el model energètic del futur. T’apuntes?

27/06/2013

foto

L’Ajuntament de Figueres participa en el projecte europeu Interreg IV-C anomenat “IMAGINE Low Energy Cities” i promogut per l’associació Energy Cities. En aquest projecte hi participen a més Figueres les ciutats de Munich (Alemanya), Lille (França), Dobrich (Bulgaria), Milton Keynes (UK), Odense (Dinamarca), Bistrita (Romania), Modena (Itàlia) i la Hafen University d’Hamburg.

L’objectiu del projecte és establir una metodologia conjunta a totes les ciutats participants de conscienciació a tots els agents implicats (ciutadans, empreses, organitzacions) per a fomentar una nova cultura energètica basada en el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables i la producció distribuida. Es parteix de la premisa que l’energia és un aspecte cabdal del funcionament de les ciutats i un element essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Es pretén engegar, doncs, un debat obert i participatiu que serveixi per imaginar un nou model energètic per al futur (horitzó 2050). Aquí trobareu més informació sobre el projecte.

Neòpolis s’ha encarregat de dissenyar el procés de particpació ciutadana que haurà de servir per desenvolupar el projecte. D’entre diverses accions participatives (enquestes, tallers, vídeos, etc.), s’ha previst l’organització d’un concurs de fotografies sobre energia a través de Twitter i Instagram. El concurs pretén oferir la possibilitat a la ciutadania de mostrar, mitjançant fotografies comentades, què està ben fet (#Fgs2050Sí) i què cal millorar (#Fgs2050No) en temes energètics a Figueres. Val a dir que no cal ser resident a Figueres per a participar. Les imatges serviran per complementar el procés d’imaginació compartida sobre el futur de l’energia a la ciutat. A la finalització del concurs (que estarà actiu de l’1 de juliol al 15 d’agost) s’atorgaran premis a les tres millors fotografies de cada categoria (#Fgs2050Sí / #Fgs2050No).

Us convidem a consultar les bases del concurs, a participar-hi i a fer-ne difusió. El futur de l’energia és cosa de tots!!

Per cert, aquests són els premis del concurs:

* Primers premis: 2 motxilles solars

* Segons premis: 2 carregadors solars per a mòbils

* Tercers premis: 2 kits de bombetes de tecnologia led

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 5: Política, mitjans de comunicació, polítics i periodistes

02/05/2013

Cinquè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El cinquè capítol recull els punts de vista del periodista Jesús Badenes sobre la relació entre la política local i els mitjans de comunicació.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 4: Governs de coalició

25/04/2013

Quart capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El quart capítol recull els punts de vista del politòleg Xavier Pastor sobre els governs de coalició, el lideratge i la transversalitat.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 2: La transparència

11/04/2013

Segon capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El segon capítol recull els punts de vista de Salvador Cardús sobre el concepte transparència.

Des de Neòpolis us convidem a opiniar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmtere “Reflexions sobre el món local” – Cap. 1: El model

04/04/2013

Primer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals. El primer capítol recull els punts de vista del Doctor Quim Brugué sobre el funcionament, l’estructura i les competències dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opiniar i a compartir el video.

Resultats del #Neobaròmetre25N

23/11/2012

participacio ciutadana

Fa uns dies us vam explicar la intenció del darrer Neobaròmetre de Neòpolis: vehicular a través de Twitter l’enviament de diferents preguntes als candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya dels partits amb representació parlamentària. L’exercici tenia una doble finalitat. Per una banda conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país, recollint de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats. D’altra banda mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Doncs bé, els resultats del #Neobaròmetre25N són molt clars: no hi ha resultats. A partir del dia 13 de novembre vam començar a llençar tuits mencionant als candidats (menys en el cas d’Artur Mas, que no disposa de compte personal a Twitter. Les preguntes es van enviar al compte @ciu). En total es van fer arribar 5 preguntes als candidats. N’havíem previst 10, però vistos els resultats ens vam aturar a 5.

És cert que podíem haver avisat anteriorment als candidats, o plantejar les preguntes abans que s’iniciés la campanya de forma oficial. En tot cas, enteníem que “la gràcia” del #Neobaròmtere25N era, precisament, observar la interlocució 2.0 dels candidats amb l’electorat durant la campanya i sense avisos previs.

Al 20è #NitsGirona que organitzen els amics de Playbrand (22/10/12) s’hi va presentar una ponència del consultor en comunicació política Pau Canaleta, centrada en el màrqueting polític i l’ús de les xarxes socials per part de la classe política. Les seves reflexions coincideixen plenament amb els (no) resultats del #Neobaròmtere25N i ens permeten, com a mínim, treure una conclusió (o validar una realitat): els partits i polítics catalans utilitzen les eines 2.0 com a canal informatiu per llançar missatges. Res més. La interlocució amb l’lelectorat no es canalitza a través del 2.0.

Podeu consultar les preguntes enviades als candidats consultant els tuits dels dies 13, 14 i 15 de novembre del compte Twitter @gerardneopolis

Reflexions per encarar el futur (recull)

06/09/2012

participacio ciutadana

És una evidència que les coses han de canviar, i a tots nivells. Partint d’aquesta premissa m’ha semblat que pot ser d’utilitat recopilar un seguit d’articles i reflexions d’opinadors diversos que, d’una manera o una altra, giren entorn la realitat socioeconòmica actual. Crec fermament en el poder de la ciutadania per a provocar canvis des de baix. I en aquest sentit, a més informació, més capacitat crítica i més elements per formar-se una opinió rigorosa i fonamentada.

El futur que ve s’ha d’afrontar essent conscients que vivim de ple un canvi de model. És per això que abans de la manifestació del #11S2012, i de veure quin impacte acaba produint a l’agenda política del nostre país petit, pot ser d’utilitat consultar un seguit d’articles que he anat penjant a twitter durant les darreres setmanes i que, des de diferents perspectives, giren entorn a 3 preguntes clau:

D’on venim? El camí de l’austeritat i els seus efectes:

“L’estat del Malestar” – Manuel Castells (La Vanguardia): Es tracta (en referència als dirigents europeus) d’aprofitar la por dels ciutadans per arribar al poder, fer creure que s’ha d’escollir entre austeritat i caos, i liquidar el que era la clau de la societat europea: l’Estat de Benestar.

“Menys del mateix no és reformar l’Administració” – Francisco Longo (El País): Limitar-se a les retallades, la centralització, la simplificació d’estructures, el control, la penalització del dèficit (…) ens porta a una administració menor i més fiscalitzada, però, per descomptat, no millor. En el fons, s’assembla a utilitzar una mànega per a reanimar a l’ofegat.

“El per què de les retallades – Vicenç Navarro (Attacmadrid): En un mercat, la responsabilitat d’un préstec fallit és compartida. És un error de la persona o institució que el demanà, però també de la persona o institució que el va oferir. I això no està passant (…) El Govern alemany està imposant les polítiques d’austeritat per assegurar-se que a la banca alemanya irresponsable se li pagui el deute amb interessos. I així estem.

On som? Característiques del context actual:

“No és una crisi, és un canvi d’època” – Joan Subirats al Fòrum Social del Festival Rototom (Yorokobu): No és només una crisi econòmica. No és quelcom conjuntural. És un canvi sistemàtic. És un canvi d’època. És la transició entre dues èpoques i hem de tenir molt en compte internet perquè els canvis tecnològics sempre han estat importantíssimes en els canvis d’època.

“La crisi, 5 anys després” – Ernest Sena (Vilaweb): Cinc anys després el panorama és desolador. No calen més detalls. A guisa de resum, i per tal d’encarar el futur amb més ànim i claredat, potser convé recordar el comportament dels principals actors de la funció. Aquests són: els bancs, els governs, els supervisors amb les altres institucions independents, i la societat.

“El Rescat de Catalunya” – Xavier Sala-i-Martín (Salaimartin.com): Tot i que la mala gestió de la Generalitat ha fet que el seu deute públic s’hagi disparat en els darrers anys, la veritat és que la incompetència i la deslleieltat del govern de l’estat, el sistema de finançament de les autonomies i el descrèdit internacional de les grans institucions d’Espanya fan que el rescat de Catalunya hagi estat inevitable.

Cap on volem (podem) anar? Alternatives de millora

“Els efectes del canvi climàtic reclamen un nou model” (Ecoticias.com): Mentre intentem reduir la prima de risc del deute, la prima de risc ambiental no para de créixer. I no fem res, o gairebé res (…) Davant aquesta situació cal actuar en múltiples direccions alhora: incrementant les polítiques de reducció de CO2, potenciant mecanismes de compensació, adaptant les diferents activitats a la nova realitat, però sobretot, engegant un canvi de model que aturi el desastre al que sembla que ara estem abocats.

“Per què l’austeritat amb justícia social pot reactivar l’economia” – Andy Robinson (La Vanguradia): El Balanced Budget Multiplier (multiplicador de pressupost equilibrat) planteja que un pressupost que manté els mateixos objectius pressupostaris però que redistribueix la renta en favor de les rentes més baixes, impulsarà el creixement, amb conseqüències molt favorables pel repte de reduir el dèficit.

“Canviar el món i no prendre el poder” – Quim Brugué (El PuntAvui): Ens mostrem satisfets de no voler saber res del poder i, de fet, només el deixem en mans d’aquells que després critiquem i menyspreem. Què voleu que us digui? A mi tot això no m’acaba de quadrar. Si algú vol canviar el món, haurà de ser tan capaç d’imaginar una alternativa com d’embrutar-se per aconseguir el poder per fer-la realitat.

“(Ajuntaments) Moveu fitxa” – Gerard Quiñones (El PuntAvui): A ningú se li escapa que els governs locals estant patint la crisi en primera persona. Per això l’execució de mesures per optimitzar els recursos s’ha convertit en una prioritat. Però cal anar més enllà, i reconèixer que aquesta posició reactiva és necessària, però no suficient. El món local ha d’aplicar mesures per ajustar els seus comptes, però, alhora, ha d’aprofitar l’oportunitat per definir quins objectius i estratègies determinaran el seu futur.

Desitjo que les reflexions enllaçades siguin del vostre interès.



Tots hem de canviar

12/06/2012

participacio ciutadana

Des de Neòpolis fa temps que ens hem afegit al grup d’agents que prefereix anar aparcant la indignació per la crisi (més que comprensible) i veure la situacio històrica actual com un canvi d’època ineludible. Fa temps que tenim clar que res tornarà a ser com abans i que les dificultats d’avui s’han d’afrontar amb nous plantejaments, noves maneres de fer. Reitero, vivim un canvi d’època i res tornarà a ser com abans. Assumim-ho i mirem cap el futur. És evident que com a agents aïllats la força de canvi és gairebé imperceptible, però la unió fa la força i la suma d’optimisme, perseverança i ganes d’innovar hauria de convertir-se en l’espurna que engegui el motor cap al canvi.

L’11 de juny, el PuntAvui explicava a la seva contraportada un projecte de participació infantil a Roses coordinat per Neòpolis on  s’han implicat  més de 1.300 infants rosincs. Els infants han participat en la creació d’un espai de jocs i han acabat consensuant una proposta final que serà presentada a l’Ajuntament abans que acabi el mes. La zona de jocs i el seu disseny final és important, però encara ho és més el procés educatiu i pedagògic que suposa implicar la canalla en els afers públics.

El futur hauria d’anar cap aquí. És només un exemple pràctic a escala local, però caldria que la classe política entengui la importància d’aquest tipus de processos, ja sigui amb infants, joves, persones grans o entitats. La qüestió és afrontar el futur sumant per multiplicar, adquirint hàbits i retornant el bé comú al lloc que li pertoca. Els polítics del món local tenen en la participació una gran oportunitat per aportar elements de canvi i millora mentre afrontem el futur que ve (i no l’estan aprofitant de forma decidida). Alhora, la ciutadania ha de començar a abandonar els hàbits de l’individualisme i el particularisme i entendre el valor de la participació a escala local (genera vincles comunitaris, promou la cohesió, garanteix el dret a estar informats, educa, etc.)

Tots hem de canviar, i el camí de la cooperació i del bé comú és una bona opció. Vegeu el darrer Salvados d’aquesta temporada, si és que encara no ho heu fet. L’equip de @jordievole ens presenta exemples sobre com el món de les finances, la política o l’empresa poden començar a emprendre aquest canvi de rumb. Perquè com ens recordava Pep Guardiola fa uns dies, parafrassejant a Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Exposats a les marees de la modernitat líquida

01/02/2012

participacio ciutadana

Fa uns dies, fent el repàs diari de la premsa per internet, vaig decidir fer una captura de pantalla d’un dels portals. Ho vaig fer perquè em va semblar una manera d’exemplificar el cercle negativista i de cert descontrol en el que estem immersos des de fa (massa) temps. Alguns dels titulars: “Rajoy culpabilitza les autonomies de la desviació del dèficit“. “El PSOE acusa a les comunitats governades pel PP…”. “Montoro acusa el govern de Zapatero…”. “Fitch amenaça amb rebaixar…”. És només un exemple que deixa clar el panorama amb el que convivim a diari.

Em reservo per a futures entrades l’exposició de reflexions en relació a com afrontar aquest escenari. Abans d’això cal tenir clar el diagnòstic de la situació. El sociòleg Zygmund Bauman i el seu concepte de Modernitat Líquida (flexible, voluble, insegura) ens ofereix indicacions molt clares que permeten entendre on som.

El context actual ens genera una sensació d’impotència. Estem afrontant la crisi actual (econòmica i moral) des d’unes estructures que no encaixen amb l’enormitat dels desafiaments. Les estructures de poder s’estan evaporant en l’espai global. Actualment estem en constant canvi, i l’economia predomina per sobre de tot. No disposem d’institucions democràtiques d’abast global a partir de les quals es puguin plantejar alternatives de millora.

És important, doncs, tenir clar aquest punt de partida. Vivim una paradoxa ja que sabem el que volem (aturar el canvi climàtic, eliminar els conflictes armats o eradicar la pobresa) però no sabem qui ho ha de fer. No existeix equilibri entre la política (nacional) i el poder (global), la qual cosa requereix d’un procés de restauració llarg i complex. Ens agradi o no, aquest és l’escenari.

En tot cas em sembla clar que la recuperació de la política (en majúscules) a escales locals hauria de convertir-se en una de les prioritats per afrontar amb condicions els reptes actuals. Ens hem d’acostumar a noves maneres de fer. Hem de repensar-nos a escala local per empoderar-nos i facilitar els reptes d’escala global.

Redefinim-nos!

30/09/2011

manos_global

NOTA: Torno a publicar l’article ja que, per qüestions de “brossa informàtica”, he borrat l’original. Disculpeu les molèsties.

Article d’opinió publicat el dia 17 de maig als diaris AvuiEl Punt

Les eleccions del 22 de maig es celebraran en un context on cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22-M han de suposar el tret de sortida a un nou cicle als ajuntaments que transcendirà legislatures. En tot cas, les opcions no són gaires: o s’apliquen mesures d’adaptació al nou entorn, o deixem córrer el temps fins que la patacada sigui de dimensions considerables.

Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Quant abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat de redefinir-se. En aquest sentit, el procés de reciclatge hauria de prendre en consideració tres elements clau:

La gestió interna. No serà possible començar a fer les coses d’una altra manera sense endreçar la casa per dins. Cal un canvi de model que optimitzi la feina del personal i eviti que les àrees treballin per separat sense compartir objectius comuns. Hem de passar de realitats organitzatives on cada part fa el que li pertoca en silenci, a estructures on el diàleg entre parts permeti prioritzar el que és millor per al municipi.

La rendibilització de recursos. La reconversió dels governs locals també ha de promoure l’optimització de recursos, la recerca de noves fonts de finançament i la millora de la rendibilitat i l’eficàcia en la gestió de la cosa pública.

La recuperació de la confiança perduda. L’adaptació al nou context també passa per la relació que els governs locals mantenen amb la ciutadania. S’han d’emprendre actuacions de bon govern que garanteixin transparència. També cal promoure la participació de la ciutadania assumint que els governs són molt més que un exercici d’autoritat des dels despatxos, i que cal establir i consolidar tot un seguit de relacions, contactes, pactes i negociacions amb una àmplia xarxa d’agents.

Aquests canvis, però, no seran possibles sense una voluntat política clara i ferma. Els nous alcaldes i alcaldesses hauran de ser valents per emprendre les reformes, encomanant confiança. En els temps que corren, no podem perdre temps.