Arxiu de la categoria ‘política’

Procés català i intel·ligència col·lectiva

08/10/2014

Vagi per endavant que amb aquest article pretenc, simplement, aprofitar el Neobloc per ordenar un seguit d’idees que, personalment, em volten pel cap darrerament.

Dret a votar i heterogeneïat

Voldria començar la meva reflexió (humil i subjectiva) recordant una evidència; el context actual a Catalunya és molt complex, i es va tensionant a mesura que s’apropa el 9N. En aquest sentit considero imprescindible que qualsevol posicionament, opinió o valoració en relació al procés parteixi d’aquesta premissa; la complexitat. Malauradament, no sempre és així. Caldria que ens recordem que no tot és blanc o negre. El blanc té molts matisos. I el negre també. “Vull un país amb diversitat d’opinions”.

Darrerament em pregunto què passa amb la suma de matisos entre els que recolzem la consulta. Sóc dels que pensa que la força del procés català rau en el fet de ser un moviment que s’ha articulat de baix a dalt. I no al revés. Per tant, el rol de la societat civil ha estat, és i haurà de ser clau en el seu desenvolupament. Un dels grans actius dels que disposem, al meu entendre, és la diversitat de punts de vista que s’hi sumen. En un moment on tot és més a prop convé recordar la necessitat d’aprofitar-ho. Considero que el fet que els partidaris a votar facin valoracions diverses sobre com avança el procés és una gran notíca. Ens enriqueix.

Regles i expectatives

Fa pocs dies, Joan Font, escrivia un article on exposava la necessitat de disposar de regles clares i expectatives realistes. Neòpolis treballa en la dinamització de processos de participacio ciutadana, i no puc estar més d’acord amb aquest requisit.

Ara bé, també considero imprescindible recordar que en aquest procés el context és extraordinari. Els qui estem a favor de la consulta –una part àmplia de la ciutadania dins la qual una majoria legítima és partidària a la independència- topa amb la negativa d’un Estat que no li reconeix el dret a l’autodeterminació.  Amb aquest context, garantir regles clares i expectatives realistes es complica. No tenir-ho en compte esbiaxaria l’anàlisi.

Això no vol dir, però, que s’hagi d’oblidar la necessitat de garantir regles clares i expectatives realistes. Només faltaria. S’està definint un camí per donar resposta a una demanda amplíssima sobre un tema absolutament trascendent i que afecta al conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. De fet, tenir-ho en compte crec que va a favor del procés. És un element més per legitimar-lo. Una possibilitat de fer-ho bé. Però no és gens fàcil. No ens fem trampes al solitari, Catalonia is not Scotland. Per tant, no es pot esperar un procés com l’escocés, però tampoc cal descartar emmirallar-s’hi per semblar-s’hi el màxim possible malgrat la negativa, que tampoc és gens fàcil.

L’endemà de la consulta

No és una mostra representativa, ho sé, però tots els indecisos amb els qui he parlat expressen legítimament dubtes sobre les expectatives. Sobre l’endemà. D’entre d’altres, aquest és un element clau del procés. Se’n hauria d’estar parlant encara més, de les expectatives. La qual cosa no va en detriment ni de cimeres, ni de fites, ni de mocions de suport. Està clar que s’ha generat molta infomació al respecte. I que la informació és un dret i també un deure. En sóc conscicent, però també sé que molta de la gent que no està politizada segueix amb dubtes evidents sobre l’endemà.

L’ANC fa una feina molt legítima i potent d’informació i mobilització.  De fet , mostra la força dels qui han empès per engegar aquest procés i la voluntat de defensar, amb tot el dret, un posicionament de forma cívica i constructiva. Però l’objecte del debat, la independència, és cosa sèria i personalment trobo a faltar més espais de debat neutrals on es contraposin posicions sobre l’endemà. Reitero, crec que legitimaria el procés i que els que hi estem a favor ho hem de tenir en compte. Però, alerta, perquè el context no ho posa fàcil. Sobretot perquè la majoria d’actors que no són partidaris de la independència no han optat per defensar el No a la independència sinó el No a consultar a la ciutadania. Reclamar expectatives realistes sense tenir això en compte també esbiaxa l’anàlisi.

I acabo fent una reflexió sobre el pronòstic del resultat d’una eventual consulta (sigui quan sigui). Font en parla al seu article, i té tota la raó quan exposa que, en una votació sense precedents entre la població, la decisió de vot es veurà influida per factors de tot tipus (sentimentals, passionals, ideològcs, econòmics, etc). Objectivament s’ha de tenir molt clar que el resultat és incert. I precisament per això, ser capaços de debatre amb calma sobre l’endemà des del realisme i l’equilibri (sense eufòries però també sense missatges de la por) es converteix en una variable importantíssima en aquest procés històric que estem vivint els catalans.

Necessitem recuperar la política

01/08/2014

timthumb

Des de fa uns anys, i aprofitant l’experiència adquirida elaborant projectes encarregats per administracions públiques, Neòpolis decidí ampliar la seva activitat i fer el pas al món de la formació. Des de llavors, hem impartit classes a diferents universitats catalanes, hem participat en diversos postgraus i se’ns han encarregat píndoles formatives adaptades a les voluntats i necessitats de les organitzacions interessades.

Darrerament, i amb l’inestimable suport del professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis), hem fet un pas endavant exportant coneixement més enllà de les nostres fronteres.

Aquest mes d’agost, el sociòleg i Soci-Director de Neòpolis Daniel Tarragó, viatja al Brasil per tecera vegada en menys d’un any. Les dues primeres visites responien a la voluntat del Instituto Municipal da Administração Pública (IMAP), de l’Ajuntament de Curitiba, d’oferir formació sobre Democràcia Deliberativa als funcionaris de diferents departaments municipals. Aquest mes d’agost visitarem Brasília, on  impartirem sessions a funcionaris del Govern Federal sobre la mateixa temàtica, per encàrrec de la Escola Nacional da Administração Pública (ENAP).

Volem aprofitar el Neobloc per presentar algunes síntesis dels continguts formatius. Fonamentalment per una raó; perquè el que expliquem intenta donar resposta a grans interrogants actuals, i  té la mateixa validesa i interès allà que aquí.

Per què necessitem recuperar la política?

  • La política no és la causa dels nostres problemes, sinó la víctima d’una situació que la condemna al fracàs i a la impotència.
  • En un món global, histèric, impacient i líquid, la política està fent aigües perquè segueix anclada territorialment, atrapada temporalment en el curt i  mig termini, i capturada pel màrketing polític-mediàtic
  • La política entesa com la solució a tots i cada un dels problemes particulars d’uns clients disfressats de ciutadans acaba convertint als governants en  polítics liquidats.
  • Per començar a recuperar la política hem d’entendre que aquesta porta al seu ADN l’obligació de decepcionar, perquè ha de posar el bé col·lecitiu per davant de múltipes interessos individuals, sovint oposats.
  • Els polítics, lluny d’anunciar que tenen la solució a tots els problemes han de complir amb la seva obligació de decepcionar, mentre que els ciutadans hem d’acceptar i assumir les decisions col·lectives fins i tot quan no responen a les nostres preferències.
  • No només hem de recuperar la política, sinó que necessitem més política. Resulta absolutament necessari incloure criteris ciutadans en la definició de les polítiques públiques, perquè no només necessitem democratitzar-les, sinó també abordar la complexitat dels problemes des de múltiples punts de vista. Les solucions purament tècniques ja no serveixen.