Arxiu de la categoria ‘Innovació’

Participen ciutadans, no clients!

16/07/2015

sociedad-infantil

En la darrera entrada plantejava la importància de promoure la participació ciutadana al món local amb paciència, sense pressa i, sobretot, amb constància. Ho feia a través de tres interrogants bàsics: què, per què i com. Per continuar amb la reflexió proposo afegir un quart interrogant; qui (participa)?

La política té (o hauria de tenir) poc a veure amb un centre comercial. Convertir els ciutadans en clients no és una bona opció en una societat complexa i de canvis ràpids i constants. Els clients d’un centre comercial sempre tenen la raó. Un ciutadà, en canvi, és aquell que s’involucra en la presa de decisions col·lectives, i n’accepta els resultats malgrat no satisfacin del tot les seves preferències particulars. A un client només li interessa, amb raó, el seu benestar personal. A un ciutadà li importa el benestar col·lectiu. El client tendeix a l’egoïsme, mentre que el ciutadà és col·laboratiu.

Per tant, la política als ajuntaments ha de defugir de governants que juguen el paper d’agents comercials de partits a la recerca de vots. I les polítiques públiques, enteses com la caixa d’eines de la política per transformar i millorar la realitat municipal, no poden pensar-se per satisfer els interessos particulars de ciutadans entesos com a consumidors compulsius, senzillament perquè és impossible fer content a tothom.

La participació ciutadana ens pot ajudar enormement a afrontar amb més garanties i intel·ligència els reptes i necessitats d’uns entorns locals enormement complexes,  sempre i quan assumim que els problemes actuals no es deixen ni simplificar, ni reduir, ni sectorialitzar.

Per tant, per tal que una política pública local tingui èxit haurem de generar intel·ligència en el seu contingut, mitjançant processos de diàleg que permetin incorporar opinions de tots els agents implicats. Es tracta de no desvincular el contingut de la forma. A través de la forma (processos participatius) dotarem d’intel·ligència el contingut de les polítiques, i serem més capaços de dur-les a terme assumint que sempre decepcionarem a algú. Les decepcions són inevitables en la gestió del bé comú (mentre que s’han d’evitar quan una empresa tracta amb un client). Dissenyar un procés de participació ciutadana ens ha de servir, no per deixar satisfets a tots i cada un dels ciutadans de forma individual, sinó per arribar a grans acords capaços de superar els interessos particulars.

La participació, cuinem-la a foc lent

01/07/2015

fuego

Ara que s’ha iniciat una nova legislatura als ajuntaments del nostre país, em sembla pertinent exposar una sèrie de reflexions entorn la promoció de la participació ciutadana al món local. Anem per pams:

EL QUÈ. Són molts els governs municipals que inicien la legislatura plantejant-se com a un dels objectius de mandat la promoció la participació de la ciutadania en els afers públics locals (pressupostos participatius, projectes de reforma i millora d’espais públics, ordenació urbanística, planificacions estratègiques, consells ciutadans, etc).

Bona notícia.  Per tal que qualsevol experiència participativa reeixeixi cal, d’entre d’altres, una aposta ferma dels responsables polítics. Els lideratges són claus, i sembla que la participació s’ha guanyat un lloc predominant en l’agenda de molts alcaldes i regidors.

EL PER QUÈ. Si una cosa ha quedat clara durant els darrers temps és que cal modificar les maneres de fer política. Actualitzar-la, si més no. I aquesta revisió passa, d’entre d’altres, per obrir espais i canals de diàleg i deliberació que permetin reduir la tan comentada distància entre polítics i ciutadans, entre l’administració i els administrats.

Una altra bona notícia. L’aposta per la participació permetrà, efectivament, reduir aquest distanciament, ja que complementarà les directrius polítiques i els criteris tècnics a través de les consideracions d’una ciutadania que no deixa de ser “experta” de la quotidianitat local (perquè hi viu, hi treballa, la pateix, la gaudeix, s’hi relaciona, etc.)

EL COM. En el terreny del com fer-ho és on apareixen els dubtes. Passar “del paper al carrer” no és mai fàcil. Apostar per la participació a seques no garanteix una aproximació màgica i instantània dels veïns i veïnes cap a l’ajuntament. Organitzar un procés participatiu com a acció aïllada no és suficient.

La participació ciutadana l’hem de cuinar a foc lent, i evitar el minut de microones. La raó és molt simple; hem d’adquirir hàbits. I els hem d’adquirir tots, governants i governats. De mica en mica, fent-ho ben fet, i mostrant la utilitat dels processos visualitzant-ne els resultats. Malgrat pugui semblar una evidència, cal partir de la idea que no és possible consolidar un nou model de fer política d’un dia per l’altre:

  • Els polítics hauran d’assumir la necessitat de variar els ritmes. Efectivament, els processos participatius alenteixen els processos de presa de decisió. Però, a canvi, els enriqueixen.
  • Els tècnics hauran d’habituar-se a complementar els seus criteris amb les aportacions ciutadanes. I habituar-se a treballar transversalment amb d’altres àrees municipals.
  • I els ciutadans hauran d’entendre que participar no té res a veure amb una carta als Reis Mags. Els ajuntaments gestionen el bé comú, i els processos participatius són espais on, a part de convèncer als demés, hem d’aprendre a ser convençuts i a opinar amb lògiques col·lectives i no només des de visions particularistes. Es tracta d’arribar a consensos, i no d’imposar visions personals.

Figueres i la Tercera Revolució industrial

05/11/2013

icrea_1

Article publicat al setmanari l’Hora Nova, el dia 29/10/2013

L’època del creixement desmesurat i dels canvis constants ja forma part del passat. Probablement, la crisi econòmica actual s’interpretarà d’aquí uns anys com l’inici d’una nova època a les societats desenvolupades del món occidental. Mentrestant, ens hem de replantejar bona part dels elements que han caracteritzat el model social, econòmic i territorial dels nostres pobles i ciutats.

El sociòleg i economista nord-americà Jeremy Rifkin analitza i proposa alternatives per afrontar aquesta transició a “La Tercera Revolució Industrial. Com el poder lateral està transformant l’energia, l’economia i el món”. De l’assaig de Rifkin se’n desprenen reflexions interessants que poden esdevenir una bona guia per a les administracions públiques (també les locals) a l’hora de planificar el futur. La idea de fons per afrontar el canvi d’època és clara: com a les anteriors revolucions industrials la transformació comença quan una nova tecnologia en el camp de la comunicació convergeix amb uns sistemes energètics que també són nous. A la primera revolució industrial convergiren el vapor i l’impremta. A la segona, la comunicació elèctrica i els motors de combustió. Ara és el torn d’internet i les energies renovables.

L’abast de la transformació, doncs, és més ampli del que molts poden pensar. No parlem només d’instal·lar plaques solars (que també) sinó, com explica el Doctor en biologia i sociòleg Ramon Folch, de vetllar per una correcta gestió ambiental de les ciutats garantint l’activitat socioeconòmica, la qualitat ambiental urbana i la vertebració del territori productiu, i evitant el deteriorament de la perifèria urbana. La crisi econòmica suposa, per tant, una oportunitat per impulsar l’anomenada Tercera Revolució Industrial. I els governs locals són les administracions idònies per a desenvolupar estratègies i planejaments que apostin per les energies distrubuïdes i l’economia verda, i per lògiques col·laboratives que garanteixin el benestar de la ciutadania i la sostenibilitat territorial, en detriment del model centralitzat, jeràrquic i vertical imperant avui.

Amb aquest repte transformador com a referència, l’Ajuntament de Figueres inicia la revisió del planejament urbanístic. El projecte pretén assumir la necessitat d’una transformació que es començarà a dibuixar en un context de crisi econòmica i entenent l’espai públic com un espai viu que forma part dels drets i relacions socioeconòmiques dels ciutadans. És per això que només amb un debat obert entre administracions, empreses i societat civil s’aconseguirà la tracció necessària per a què la transició sigui possible. Cal aprofitar una eina de planejament com el POUM per posar les bases d’un canvi que no ens podem permetre esquivar. Es tracta d’avançar-se als esdeveniments i aprofitar el planejament per afrontar amb garanties el futur que ve.

La implicació de la ciutadania esdevé clau. És per això que l’Oficina del POUM dinamitzarà diversos tallers participatius temàtics on es debatrà entorn el futur de la ciutat. Perquè, com deia el polític alemany Herman Scheer, el major i més important potencial per al canvi energètic són els éssers humans.

GERARD QUIÑONES i MACIÀ.

Soci-Director de Neòpolis i responsable del Programa de Participació Ciutadana durant la revisió del POUM de Figueres

A les portes d’una nova era, col·laborativa i sostenible

28/06/2013

participacio ciutadana

La crisi actual és el resultat d’haver fet créixer l’economia vivint de la riquesa acumulada durant les 4 dècades posteriors a la II Guerra Mundial. Hem devorat la riquesa creada a través del crèdit, la qual cosa ens portà a l’era de l’endeutament, les hipoteques i el boom de la construcció. Després de mitja dècada en crisi, ens ha quedat clar. Però, i ara què? Com ha de ser la nova era?

És clar que cal impulsar un nou model de creixement, i això suposa variar l’economia, la configuració del territori i el model de vida de les persones. I en temps de crisi, la història ens ho demostra, només una col·laboració oberta, transparent i integral entre el sector privat, les administracions públiques i la societat civil proporciona la tracció necessària per fer viable un canvi de model.

Canviar de model vol dir innovar, desenvolupar una nova filosofia, fer un gir conceptual. En aquest sentit, arrel d’haver llegit darrerament llibres de Jeremy Rifkin i Ramon Folch, em sembla interessant destacar dos conceptes claus que haurien de caracteritzar el nostre futur col·lectiu: (1) la col·laboració i (2) la sostenibilitat.

(1) De la mateixa manera que la I i la II Revolució Industrial van alliberar a les persones de la servitud feudalista i l’esclavitud, el nou model de creixement haurà de servir per emancipar a les persones del treball mecànic per a que es puguin dedicar i implicar amb la societat i l’entorn natural. La nova era ha de ser col·laborativa.

(2) Som membres d’una societat industrial que ha tocat fons. Tot i que el model ens ha permès gaudir d’una qualitat de vida superior a la dels nostres pares hem de ser conscients del cost que això ha representat. Ens dediquem a viure bé a costa d’externalitzar els costos i d’exportar els inconvenients (en l’espai, a països tercers. En el temps, a generacions futures). I aquest model, de sostenible en té poc. La sostenibilitat, no ens equivoquem, va més enllà de l’ecologisme. És una qüestió social. És un tema socioeconòmic amb conseqüències ambientals.

Desenvolupar una nova lògica suposarà una reconfiguració del territori, de l’economia i de les relacions socials. Davant la transcendència del canvi que ens espera esdevindrà clau la implicació de tots els protagonistes (empreses, administracions i ciutadania). Som a les portes d’una nova manera de fer negocis, de variar les formes de relacionar-nos socialment i de redescobrir el territori que ens envolta. Deixar de banda l’individualisme i promoure la deliberació col·lectiva per afrontar el futur es converteix, gairebé, en una necessitat. Què millor que les comunitats locals com a escenari per a desenvolupar la col·laboració i l’aposta per allò sostenible! Quan les persones raonen juntes és més probable que la seva experiència combinada aconsegueixi els resultats desitjats que quan raonen soles. Els precedents ho demostren!

Us recomano que visualitzeu diferents píndoles de vídeo on presentem propostes innovadores de Neòpolis basades en la col·laboració i la sostenibilitat.

Imaginem el model energètic del futur. T’apuntes?

27/06/2013

foto

L’Ajuntament de Figueres participa en el projecte europeu Interreg IV-C anomenat “IMAGINE Low Energy Cities” i promogut per l’associació Energy Cities. En aquest projecte hi participen a més Figueres les ciutats de Munich (Alemanya), Lille (França), Dobrich (Bulgaria), Milton Keynes (UK), Odense (Dinamarca), Bistrita (Romania), Modena (Itàlia) i la Hafen University d’Hamburg.

L’objectiu del projecte és establir una metodologia conjunta a totes les ciutats participants de conscienciació a tots els agents implicats (ciutadans, empreses, organitzacions) per a fomentar una nova cultura energètica basada en el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables i la producció distribuida. Es parteix de la premisa que l’energia és un aspecte cabdal del funcionament de les ciutats i un element essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Es pretén engegar, doncs, un debat obert i participatiu que serveixi per imaginar un nou model energètic per al futur (horitzó 2050). Aquí trobareu més informació sobre el projecte.

Neòpolis s’ha encarregat de dissenyar el procés de particpació ciutadana que haurà de servir per desenvolupar el projecte. D’entre diverses accions participatives (enquestes, tallers, vídeos, etc.), s’ha previst l’organització d’un concurs de fotografies sobre energia a través de Twitter i Instagram. El concurs pretén oferir la possibilitat a la ciutadania de mostrar, mitjançant fotografies comentades, què està ben fet (#Fgs2050Sí) i què cal millorar (#Fgs2050No) en temes energètics a Figueres. Val a dir que no cal ser resident a Figueres per a participar. Les imatges serviran per complementar el procés d’imaginació compartida sobre el futur de l’energia a la ciutat. A la finalització del concurs (que estarà actiu de l’1 de juliol al 15 d’agost) s’atorgaran premis a les tres millors fotografies de cada categoria (#Fgs2050Sí / #Fgs2050No).

Us convidem a consultar les bases del concurs, a participar-hi i a fer-ne difusió. El futur de l’energia és cosa de tots!!

Per cert, aquests són els premis del concurs:

* Primers premis: 2 motxilles solars

* Segons premis: 2 carregadors solars per a mòbils

* Tercers premis: 2 kits de bombetes de tecnologia led

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 8: Innovar o morir

23/05/2013

Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

6è Neobaròmetre – “Reflexions sobre el món local”

19/03/2013

participacio ciutadana

Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur,  Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”

Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.

A partir del  dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

L’hora de la innovació

25/02/2013

participacio ciutadana

Ja fa temps que vivim en un context de dificultats i d’informacions negatives que ens recorden a diari les deficiències d’un sistema encallat. Però no ens podem quedar aquí. Davant aquesta situació comença a ser urgent prioritzar millores i certs canvis de mentalitat i de maneres de fer.

Des de Neòpolis estem conduint la dinamització de diferents espais de debat vinculats amb la promoció de la inclusió social en un escenari on, malauradament, s’ha socialitzat la vulnerablitat. Aquests espais ens estan servint per captar aportacions molt interessants. Per exemple, es parla de l’empoderament dels col·lectius en risc d’exclusió, de recuperar les lògiques comunitàries i reduir l’individualisme o d’aprofitar la disposició de temps i capacitats de moltes persones aturades. El treball en àmbits com el de la sostenibilitat, la gestió del territori o el desenvolupament local també ens estan oferint idees molt interessants en aquest sentit.

Estem convençuts que la situació actual és millorable però, alhora, que només es podran viure avenços si els nostres polítics (també els locals) comencen per ser valents i reconèixer que tenim problemes que cal afrontar des de la innovació. Perquè, d’idees i oportunitats n’hi ha.

En aquest sentit, em sembla interessant presentar-vos una síntesi d’un informe de l’IGOP, dirigit per Quim Brugué i anomenat “Els motors de la innovació a l’adminstració pública”:

  • El per què de la innovació:

La complexitat de les societats actuals provoca que les formes habituals d’afrontar els problemes i necessitats socials no funcionin. Aquest fet situa els orígens de la innovació en els anomenats problemes maleïts (la necessitat) i en els dèficits cognitius (el fracàs) que teníem a l’hora d’abordar-los.

  • El què de la innovació

Un cop reconegut que el que fèiem ja no serveix (saber superat) s’accepta la necessitat de generar noves idees (innovació substantiva) que ineludiblement caldrà materialitzar a través de nous instruments (innovació instrumental). S’identifiquen, doncs, dos ingredients bàsics per a la innovació: una nova filosofia i un nou mètode.

  • El com de la innovació

La innovació, més que disposar d’un protocol requereix d’un context que el propicïi (entorns innovadors: micro i macro) i d’unes palanques que el posin en marxa (motors de la innovació: superior, inferior, lateral i interior).

  • Resistències, resultats i sostenibilitat de la innovació

La innovació en les polítiques públiques ha de fer front a resistències (culturals, estructurals i dels actors), a l’obtenció de resultats (a curt i a llarg termini) i a la sostenibilitat de les polítiques innovadores (més que actuacions momentànies i espectaculars s’entenen com a sostenibles les actuacions duradores i discretes).

Des de Neòpolis us oferim suport per engegar processos reflexius que permetin promoure la innovació. Contacteu amb nosaltres i parlem-ne!