Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.
El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.
Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.
Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.
El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.
Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.
Sisè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.
El cinquè capítol recull els punts de vista dels politòlegs Quim Brugué, Xavier Pastor i Agustí Bosch sobre el capital humà de les administracions locals.
Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.
Tercer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.
El tercer capítol recull els punts de vista del politòleg Agustí Bosch sobre els sistemes de control dels polítics locals.
Des de Neòpolis us convidem a opiniar i a compartir el vídeo.
Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur, Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”
Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.
A partir del dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.
Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!
No descobreixo res dient que em fa la sensació que les dificultats i preocupacions quotidianes que la crisi actual està generant a la ciutadania es fan més difícils de suportar si hi afegim l’allau de notícies i discursos pessimistes i depressius que ens traslladen la majoria de mitjans de comunicació (amb algunes excepcions massa puntuals). Parlar de la sortida de l’euro o del corralito suposa llançar més llenya al foc de la depressió col·lectiva, i més encara sense cap símptoma ni proposta de millora que permeti, si més no, agafar una mica d’alè d’esperança. Tanmateix, també sentim experts i tertulians que ens recorden com les crisis generen noves oportunitats per tal de reconvertir les impureses i els errors comesos amb anterioritat. En aquest sentit, què millor que deixar de banda (encara que només sigui per una estona) l’actualitat macroeconòmica que ens inunda el dia a dia i mirar de posar els peus a terra per reflexionar des del realisme i l’honestedat. Ho hem de fer personalment, i també ho ha de fer el sector públic, inclosos els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes.
Hem passat de l’època dels canvis a viure de ple un canvi d’època, i seria un error no ser conscients de la necessitat de replantejar determinades maneres de governar en una conjuntura com l’actual. A ningú se li escapa que els governs locals estant patint la crisi en primera persona. Per això l’execució de mesures per optimitzar els recursos s’ha convertit en una prioritat.
Però cal anar més enllà, i reconèixer que aquesta posició reactiva és necessària, però no suficient. El món local ha d’aplicar mesures per ajustar els seus comptes, però, alhora, ha d’aprofitar l’oportunitat per definir quins objectius i estratègies determinaran el seu futur. És hora de definir quin municipi volem. I aquesta reflexió estratègica i en clau de futur no es pot fer sense comptar amb la implicació directa dels agents socioeconòmics del territori. Generar processos de reflexió compartida suposa una aposta per la intel·ligència col·lectiva, i assumir que prou complexa és la realitat com per afrontar-la sols i sense la fortalesa dels consensos.
On es pot exercir millor la ciutadania que a les pròpies ciutats? En el web www.politicsandterritories.com, es pot consultar un interessant article sobre la situació actual dels governs locals en què s’exposa una reflexió clara i concisa en aquesta línia, i es destaca la necessitat de “veure ressorgir les polítiques locals pròpies i singulars, establertes com a prioritats d’acord amb la ciutadania i l’entorn territorial, amb una aplicació intel·ligent de les polítiques generals més que una pura transposició de les mateixes”. El primer aniversari del 15M, les manifestacions ciutadanes, les opinions expressades a les xarxes socials o el contingut de la majoria de converses de cafè entre ciutadans i ciutadanes no fan més que recordar-nos la voluntat de la ciutadania de dir-hi la seva, de prendre-hi part i de reclamar el seu dret a ser consultats. Els ajuntaments han de moure fitxa i aprofitar la seva proximitat amb la ciutadania per adaptar-se a aquest nou entorn. O comencem a sumar per multiplicar o tendirem a restar per dividir.
Des de Neòpolis fa temps que ens hem afegit al grup d’agents que prefereix anar aparcant la indignació per la crisi (més que comprensible) i veure la situacio històrica actual com un canvi d’època ineludible. Fa temps que tenim clar que res tornarà a ser com abans i que les dificultats d’avui s’han d’afrontar amb nous plantejaments, noves maneres de fer. Reitero, vivim un canvi d’època i res tornarà a ser com abans. Assumim-ho i mirem cap el futur. És evident que com a agents aïllats la força de canvi és gairebé imperceptible, però la unió fa la força i la suma d’optimisme, perseverança i ganes d’innovar hauria de convertir-se en l’espurna que engegui el motor cap al canvi.
L’11 de juny, el PuntAvui explicava a la seva contraportada un projecte de participació infantil a Roses coordinat per Neòpolison s’han implicat més de 1.300 infants rosincs. Els infants han participat en la creació d’un espai de jocs i han acabat consensuant una proposta final que serà presentada a l’Ajuntament abans que acabi el mes. La zona de jocs i el seu disseny final és important, però encara ho és més el procés educatiu i pedagògic que suposa implicar la canalla en els afers públics.
El futur hauria d’anar cap aquí. És només un exemple pràctic a escala local, però caldria que la classe política entengui la importància d’aquest tipus de processos, ja sigui amb infants, joves, persones grans o entitats. La qüestió és afrontar el futur sumant per multiplicar, adquirint hàbits i retornant el bé comú al lloc que li pertoca. Els polítics del món local tenen en la participació una gran oportunitat per aportar elements de canvi i millora mentre afrontem el futur que ve (i no l’estan aprofitant de forma decidida). Alhora, la ciutadania ha de començar a abandonar els hàbits de l’individualisme i el particularisme i entendre el valor de la participació a escala local (genera vincles comunitaris, promou la cohesió, garanteix el dret a estar informats, educa, etc.)
Tots hem de canviar, i el camí de la cooperació i del bé comú és una bona opció. Vegeu el darrer Salvados d’aquesta temporada, si és que encara no ho heu fet. L’equip de @jordievole ens presenta exemples sobre com el món de les finances, la política o l’empresa poden començar a emprendre aquest canvi de rumb. Perquè com ens recordava Pep Guardiola fa uns dies, parafrassejant a Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.
L’any 2003, el Pressupost Participatiu de Porto Alegre va ser declarat com una experiència model de política pública pel document anual sobre Desenvolupament Humà publicat per Nacions Unides. El Pressupost Participatiu de Porto Alegre es desenvolupa en un context molt específic i, en cap cas, és una solució perfecta. Tot i això ha demostrat que l’administració transparent i democràtica dels recursos és una bona fórmula per evitar el malbaratament de fons públics i corresponsabilitzar a la ciutadania en la gestió del bé comú. L’experiència ha servit de referència per a d’altres ciutats d’arreu de món. Sevilla, Màlaga, Santa Cristina d’Aro, Rubí o Figaró-Montmany són alguns exemples propers. Al portal web unitedexplanations.org s’hi pot consultar una anàlisi breu dels resultats del Pressupost Participatiu a la ciutat brasilera. A les conclusions s’exposa que l’experiència “suposa una temptativa de compensar els desequilibris creats pel mercat i d’afirmar el pes de l’acció política davant la lògica del benefici”.
El context actual de crisi (econòmica i de valors) en el que estem immersos requereix reaccions. És cert que la globalitat dels desafiaments actuals han de ser abordats des de nivells també globals. Però no és menys cert que comença a ser hora que assumim la necessitat de variar certes lògiques i plantejaments de la política a escala local. L’elaboració dels pressupostos municipals de forma participativa és només un exemple pràctic del camí que caldria emprendre per a promoure aquest canvi de lògica.
Més enllà de retallades i mesures de contenció és hora que ens adonem que l’entorn actual ens planteja d’altres reptes que no podem deixar de banda. Vivim un canvi d’època i n’hem de ser protagonistes. Cal aprofitar la situació per promoure i consolidar nous instruments de control social i per reconèixer el dret dels ciutadans a participar de la gestió pública municipal com a agents experts en el seu territori. Però això només és possible si generem confiança, si apropem la política a la ciutadania, i el primer pas que cal donar passa per mostrar obertament amb quines cartes juga cada administració. Es tracta de millorar la democràcia i construir capital social des de la proximitat, apostant per construir relacions més sòlides i actives amb la ciutadania. Aprendre a col·laborar. I en aquest sentit, els ajuntaments són les administracions amb més facilitats per encetar aquest camí de canvi. Els mecanismes per a fer-ho poden ser molt variats i cal que s’adaptin a les possibilitats i característiques de cada municipi.
Ja no podem esperar més. Els ciutadans prefereixen la veritat i exigeixen l’oportunitat de formar part de les solucions. I els ajuntaments necessiten explicar-se i trobar solucions creatives als nous reptes socials i econòmics dels seus municipis. Davant d’això, la transparència i la intel·ligència col·lectiva són dos elements fonamentals per poder fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de futur que els ajuntaments del nostre país tenen sobre la taula. És qüestió de voluntat política. Es tracta de convertir els ajuntaments en ajuntaments de vidre; com el de Porto Alegre.
Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.
Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.
En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit”.
En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.
El president de la Diputació de Barcelona, Joan Fogué, exposava als matins de TV3 una dada més que significativa; entre el 27% i el 29% de la despesa dels ajuntaments és despesa no obligatòria. Fogué matisava que si les administracions supramunicipals assumissin aquesta despesa els ajuntaments tindrien menys dificultats per fer front a la caiguda d’ingressos que han patit durant els darrers temps.
Al mateix temps, el diari Ara també dedica la portada del 7 de febrer al món local, amb el titular “Ajuntaments escanyats, proveïdors ofegats”. El diari explica que “les arques municipals estan buides i els primers que se’n ressenten són els proveïdors i les empreses concessionàries. Els ajuntaments clamen una reforma de la llei de finançament local”.
L’actualitat evidencia, doncs, el que avançàvem a l’anterior escrit del Neobloc; cal que els ajuntaments es redefineixin. Més enllà dels canvis en les regles del joc (absolutament necessaris), els governs locals han d’anar per feina.
En aquest sentit em sembla pertinent recuperar una de les recomanacions incloses al IV Neobaròmetre“Ajuntaments afrontant la crisi” . Un dels blocs temàtics on es feien propostes de millora fa referència al finançament i gestió dels recursos públics. D’entre d’altres, presentem una proposta que encaixa perfectament amb aquest procés de redefinició que han de promoure els ajuntaments: la cooperació entre el sector públic i el privat.
És una evidència que les administracions públiques no ho poden fer tot (i menys les locals). Una de les eines per superar la situació passa per crear espais de diàleg amb el sector privat, per tal de teixir xarxes que permetin fer front a una conjuntura on els recursos són escassos. Es tractaria de dissenyar les polítiques locals de promoció econòmica i de desenvolupament social a través d’espais i mecanismes de participació que generin complicitats i que promoguin actuacions innovadores per al desenvolupament socioeconòmic municipal.
Des de Neòpolis hem tingut l’oportunitat de conduir espais de debat i reflexió amb la participació d’empresaris locals (estudis de necessitats formatives, polítiques d’ocupació,…), i l’experiència ha estat sempre positiva. Es promou el treball per assolir objectius comuns, s’afavoreixen relacions i s’estableixen consensos.
I aquest no és més que un altre exemple que demostra la necessitat d’aprofitar les oportunitats per redefinir els ajuntaments. Des del Neobloc hi seguirem reflexionant.
