Arxiu de la categoria ‘món local’

Nova etapa als governs locals

23/03/2011

administracio local

Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.

Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.

En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit”.

En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.

Nous ajuntaments i eines per redefinir-se

07/02/2011
finançament municipal

finançament municipal

El president de la Diputació de Barcelona, Joan Fogué, exposava als matins de TV3 una dada més que significativa; entre el 27% i el 29% de la despesa dels ajuntaments és despesa no obligatòria. Fogué matisava que si les administracions supramunicipals assumissin aquesta despesa els ajuntaments tindrien menys dificultats per fer front a la caiguda d’ingressos que han patit durant els darrers temps.

Al mateix temps, el diari Ara també dedica la portada del 7 de febrer al món local, amb el titular “Ajuntaments escanyats, proveïdors ofegats”. El diari explica que “les arques municipals estan buides i els primers que se’n ressenten són els proveïdors i les empreses concessionàries. Els ajuntaments clamen una reforma de la llei de finançament local”.

L’actualitat evidencia, doncs, el que avançàvem a l’anterior escrit del Neobloc; cal que els ajuntaments es redefineixin. Més enllà dels canvis en les regles del joc (absolutament necessaris), els governs locals han d’anar per feina.

En aquest sentit em sembla pertinent recuperar una de les recomanacions incloses al IV Neobaròmetre “Ajuntaments afrontant la crisi” . Un dels blocs temàtics on es feien propostes de millora fa referència al finançament i gestió dels recursos públics. D’entre d’altres, presentem una proposta que encaixa perfectament amb aquest procés de redefinició que han de promoure els ajuntaments: la cooperació entre el sector públic i el privat.

És una evidència que les administracions públiques no ho poden fer tot (i menys les locals). Una de les eines per superar la situació passa per crear espais de diàleg amb el sector privat, per tal de teixir xarxes que permetin fer front a una conjuntura on els recursos són escassos. Es tractaria de dissenyar les polítiques locals de promoció econòmica i de desenvolupament social a través d’espais i mecanismes de participació que generin complicitats i que promoguin actuacions innovadores per al desenvolupament socioeconòmic municipal.

Des de Neòpolis hem tingut l’oportunitat de conduir espais de debat i reflexió amb la participació d’empresaris locals (estudis de necessitats formatives, polítiques d’ocupació,…), i l’experiència ha estat sempre positiva. Es promou el treball per assolir objectius comuns, s’afavoreixen relacions i s’estableixen consensos.

I aquest no és més que un altre exemple que demostra la necessitat d’aprofitar les oportunitats per redefinir els ajuntaments. Des del Neobloc hi seguirem reflexionant.

Crisi i noves formes de governar

02/02/2011

administracio local

Més enllà dels maldecaps que la crisi actual genera a institucions, empreses i particulars els temps que corren també haurien de servir per plantejar millores estructurals i aprofitar oportunitats. De fet, el gran repte que ens planteja el context actual és com fer més amb menys, o com a mínim, com fer el mateix amb menys recursos.

Els governs locals no s’escapen d’aquest repte. I més encara amb el nou escenari que es dibuixarà amb les eleccions municipals del proper mes de maig. Els ajuntaments han d’aprofitar la nova etapa per ressituar-se, per girar el mitjó.

Crec que aquest procés de reciclatge hauria de prendre en consideració dues dimensions:

- Dimensió interna. No serà possible començar a fer les coses d’una altra manera sense endreçar la casa per dins. En aquest sentit caldrà dissenyar estratègies que permetin racionalitzar les despeses, optimitzar els recursos humans, establir espais estables de relacions entre àrees, d’entre moltes altres.

- Dimensió externa. L’altre element clau per començar a fer les coses d’una altra manera passa per la relació que els governs locals mantenen amb la ciutadania. Cal una aposta decidida per recuperar la confiança perduda. Per una banda s’han d’emprendre actuacions de bon govern que garanteixin la transparència de la gestió pública. D’altra banda, caldrà promoure la participació de la ciutadania assumint que els governs són molt més que un exercici d’autoritat des dels despatxos, i que cal establir i consolidar tot un seguit de relacions, contactes, pactes i negociacions amb una àmplia xarxa d’agents.

En pocs mesos el món local inicia una nova etapa sense precedents. Serà clau aprofitar l’oportunitat per desenvolupar noves formes de governar i des del Neobloc i Neòpolis n’anirem fent ressò!

Sortim-nos-en junts (III)

30/08/2010

desafeccio politica

Els dos darrers escrits exposaven com, tot i comptar amb unes administracions que treballen més i millor que mai, la ciutadania segueix insatisfeta, i com n’és de necessari aprofitar la propera creació de nous governs locals per articular una resposta a la situació, apostant pel treball conjunt. Aclaria, també, que el repte de juntar-nos per multiplicar no és fàcil ja que, més enllà de l’eficiència aïllada de determinats serveis públics, fer operatiu el treball conjunt suposa fer front a dificultats.

La situació és clara; hem de tendir a juntar-nos per multiplicar, però ho hem de fer en un context que ens genera dificultats.

Així doncs, la pregunta és; com oferir respostes conjuntes a problemes complexes?

La resposta? Apostar pel diàleg, per la deliberació. Sembla una bona recepta per ser més eficaços i satisfer en major mesura a una ciutadania plenament insatisfeta. De tècnics i professionals ja en tenim, i de molt bons, però el pas del temps ha evidenciat que no podem basar-nos només en les seves indicacions.

Tal i com exposava al primer escrit, de poc serveix sumar actuacions aïllades, per més bé que les hagin elaborat els tècnics. Podem disposar de plans impecables des d’una vessant tècnica, però que es contradiguin amb d’altres plans. Potser, més que plans aïlladament eficients, el que ens cal és coordinar el conjunt de planificacions existents. I per fer-ho és imprescindible dialogar, deliberar, recuperar l’essència de la política (en majúscules, clar).

El primer pas és ser-ne conscient. El segon, portar-ho a la pràctica (què millor que una legislatura sencera per endavant) des del realisme i assumint que:

- Hem de moderar les expectatives ja que el canvi no és fàcil

- Caldran canvis de mentalitats i d’hàbits

- Cal una estratègia a llarg termini

- És un requisit estar-ne convençuts i comptar amb lideratges polítics i tècnics forts

Sortim-nos-en junts (II)

13/08/2010

desafeccio

Finalitzava l’escrit de la setmana passada deixant una pregunta a l’aire; “com juntar-nos per multiplicar” i donar resposta a una ciutadania que segueix insatisfeta tot i disposar d’unes administracions públiques que treballen més i millor que abans?

Doncs bé, el repte no és fàcil. Tot i que teòricament la idea de fer coses noves junts i deixar de treballar per separat sembla evident, a la pràctica la cosa es complica. I l’experiència de Neòpolis dinamitzant sessions de debat amb tècnics i polítics locals ens ho demostra.

Quan ens plantegem com anar més enllà de la gestió eficient de determinats serveis i apostar per la construcció d’un projecte col·lectiu topem amb dificultats, ja que fer operatiu el treball conjunt suposa:

1) Promoure instruments per relacionar-nos amb els agents socials. La dinamització de processos i espais participatius segueix essent un àmbit emergent on encara queda molt camí per aprendre i millorar. Cal paciència, confiança i transparència i no és fàcil apostar-hi en un entorn d’immediatesa i de missatges polítics simplificats.

2) Concretar relacions coherents entre institucions de diferents nivells (EstatGeneralitatDiputacions, Consells ComarcalsAjuntaments), a través de convenis i col·laboracions diverses que difícilment es materialitzen sense topar amb dificultats i malentesos.

3) Materialitzar la transversalitat a casa, al sí dels ajuntaments. La consolidació de certs hàbits de treball, les parcel·les, la percepció de falta de temps, els governs de coalició o la manca de lideratges polítics que la promoguin fan que, avui, els nivells de treball transversal als governs locals no siguin, almenys per ara, els òptims.

A més, tot aquest seguit de dificultats topen amb una societat dominada clarament per l’individualisme, la qual cosa no afavoreix precisament les apostes per la col·laboració o la suma de complicitats.

Ens agradi o no caldrà que articulem respostes amb aquest escenari de referència. En parlarem al següent escrit.

Sortim-nos-en junts!

06/08/2010

desafeccio

Fa uns dies, mentre feia temps prenent un cafè a un bar de Lloret de Mar, llegia a la premsa que la realitat ha superat les previsions més pessimistes del sector de l’automòbil. Mentrestant, de fons, un grup de jubilats de la taula del costat parlava sobre el poc carisma i lideratge dels polítics catalans. Tot això abans de fer dues entrevistes exploratòries a tècnics municipals que, en tots els casos, van esmentar la manca de recursos econòmics com a amenaça al desenvolupament immediat de les seves àrees. Ho tenim assumit, vivim temps de crisi, i no només econòmica, sinó també política i social.

Aquest és el context en el que començaran a treballar els nous governs locals a mitjans de l’any vinent, després de les eleccions. L’hauran de tenir molt en compte. Renovar-se o morir, diuen. En aquesta línia em sembla rellevant destacar alguns elements que crec que caldria no oblidar durant el disseny dels governs locals per a la legislatura 2011 – 2015.

Durant la dècada dels 90 les administracions locals van tendir a renovar el model de gestió intentant simplificar-lo, prenent de referència el sector privat (externalitzacions, gerències, planificacions estratègiques, etc.)  L’anomenada Nova Gestió Pública pretenia potenciar l’eficiència. El temps ha passat i, efectivament, les administracions públiques treballen millor que abans i més eficientment. Tot i això seguim amb poc prestigi i percebuts com a impotents per donar resposta a les demandes d’una ciutadania insatisfeta, sobretot perquè hem d’articular respostes complexes a necessitats complexes (i més en temps de crisi!)

Els nous governs locals han d’assumir la necessitat de superar la realitat actual i fer-li front. Segur que sense la maleïda crisi, amb més recursos i amb millors infrastructures seria més fàcil. Però tenim el que tenim i no per això hem de renunciar a plantejar o consolidar millores. El repte passa no tant per reduir i simplificar les administracions sinó per transformar-les ja que, com hem vist, es pot ser molt eficient però seguir sense resoldre les demandes dels ciutadans i ciutadanes.

La conclusió, prenent les reflexions del professor Quim Brugué com a referència, és que:

“Sols som impotents”. L’eficiència d’un professional, d’un servei, o d’una àrea sectorial no és suficient per construir les respostes que la societat ens reclama.

“La suma no suma”: Si ens limitem a sumar actuacions aïllades tampoc en farem prou. Està molt bé que un ajuntament disposi d’un pla d’habitatge, un d’inclusió social, un de joventut, un d’igualtat, un d’educació i un altre de desenvolupament comunitari, però si els fem i desenvolupem de forma separada la política social del municipi podria patir fortes contradiccions. No es tracta d’ajuntar el que fem separadament, sinó de fer quelcom nou junts.

“Fer-ho junts multiplica potencials”. El repte passa per com juntar-nos per multiplicar,…ho deixarem per al següent escrit al Neobloc ;-)

Treball en xarxa i inclusió social

21/06/2010

inclusio social

Des de fa uns mesos Neòpolis està oferint suport extern a diferents ajuntaments en l’elaboració dels anomenats Plans d’Inclusió Social. Els Plans d’Inclusió Social són eines que pretenen generar un procés que garanteixi a les persones amb risc de pobresa o exclusió social obtenir les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i cultural i per gaudir d’un nivell de benestar d’acord amb la societat on viuen. Són l’aplicació pràctica, al món local, de les directrius en matèria de polítiques socials que es van fixar a la Cimera de Lisboa de març del 2000. Al Quadern d’Acció Social i Ciutadania número 5 en podeu trobar informació.

L’elaboració del pla s’inicia amb un diagnòstic que fa una anàlisi quantitativa del municipi, i també estudia les polítiques inclusives que promou l’ajuntament, així com la feina d’altres recursos, entitats i serveis que treballen al territori. El fet de contactar amb serveis i entitats diverses que aporten eines per afavorir la inclusió ens permet conèixer l’opinió d’uns agents que “trepitgen el terreny” dia a dia fent una feina més que lloable.

Durant els darrers mesos hem pogut parlar amb desenes d’interlocutors d’entitats molt variades que treballen en l’àmbit social (salut, treball, formació, habitatge, veïnatge, etc.). Molts han notat els efectes de la crisi en el seu dia a dia, i la majoria considera que unir esforços suposaria un pas endavant per promoure de forma més eficient la inclusió social.

No es treballa prou en xarxa, expliquen, i fer-ho permetria augmentar el coneixement entre entitats, evitaria duplicar serveis, i serviria per compartir informació i definir estratègies conjuntament. El millor de tot és que existeix predisposició a formar part d’un espai de treball conjunt que promogui l’administració. El pitjor, segurament, és que no és fàcil passar de la teoria a la pràctica amb èxit. Em sembla bastant necessari aprofitar l’elaboració dels Plans d’Inclusió per consolidar espais relacionals que comptin amb la participació dels diferents agents vinculats a la promoció de la inclusió.

Pot semblar una obvietat però, malauradament, moltes planificacions estratègiques locals han acabat al calaix, esperem que no passi amb els plans d’inclusió social.

Gestionar la confiança

22/02/2010

participacio ciutadana

Confiança

Els efectes de la globalitat al món local fan evident que la transversalitat esdevé una condició per garantir l’èxit en el disseny i desplegament de les planificacions estratègiques promogudes pels governs locals. Tot i això, l’experiència de Neòpolis en l’elaboració de planificacions estratègiques ens permet constatar que treballar transversalment no és fàcil. Un bon exemple en aquesta línia apareix quan s’elaboren polítiques que pretenen promoure, horitzontalment, la participació ciutadana.

A priori, tothom reconeix el treball en xarxa com un benefici i, fins i tot, com una necessitat. Però aquest consens unànim es dilueix quan toca passar de la teoria a la pràctica. És llavors, quan es comença a extendre entre polítics i tècnics la sensació de pèrdua de temps i d’autonomia, quan un concepte com la confiança es converteix, o hauria de convertir-se, en protagonista.

El professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis) explica, en diversos articles, com en pot ser d’útil entendre la confiança com un element de gestió que cal promoure i estimular, per assegurar l’èxit de qualsevol pla transversal. El politòleg Brugué va més enllà, i ens proposa materialitzar-ho distingint tres moments claus de la confiança:

- El moment inicial (assumir i reconèixer les fortaleses i febleses de treballar transversalment)

- El moment del desenvolupament (reconèixer el paper i rellevància de la resta d’agents implicats)

- El moment de la consolidació (identificar-se amb el projecte de forma decidida)

Em sembla que seria una bona notícia que les administracions locals comencessin a tenir en compte aquest tipus de concepte, i més en moments de crisi (econòmica i de confiança!). Apostar per noves formes de gestió innovadores que prenguin atenció a elements aparentment tan abstractes com la confiança interna pot ser el primer pas per començar a recuperar una altra tipus de confiança, la dels ciutadans vers els seus governants.

I si democratitzem la democràcia?

12/01/2010

democracia

Com ja he avançat en altres escrits, a finals d’any Neòpolis va publicar el III Neobaròmetre (estudi propi) coincidint amb la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics a Catalunya. Aprofito aquest escrit per exposar una de les reflexions que plantegem al final de la recerca; democratitzar la democràcia.

Deprés d’entrevistar gairebé a una vintena d’alcaldes gironins podem constatar que avui necessitem més democràcia que mai, precisament perquè la democràcia d’avui està més desacreditada que mai. Cal, doncs, complementar la democràcia representativa amb la democràcia participativa. I a més, cal fer polítiques transversalment. El canvi no es fàcil, però alhora ens sembla que és estrictament necessari.

El context de globalització (amb impactes locals) en el que vivim fa que, cada cop més, els ajuntaments hagin de repesnar certes “maneres de fer”. Es tracta de transformar les administracions locals, i adaptar-les als nous escenaris socials. En aquest sentit sembla clar que apostar per ser més deliberatius i transversals pot ser un bon camí per iniciar aquesta transformació.

Es tracta de democratitzar la democràcia, de fer polítiques no només per la gent sinó amb la gent. Es tracta de fer polítiques entre tots els departaments implicats, i no de forma compartimentada. Estem parlant de fer política d’una altra manera, incorporant l’opinió de la ciutadania en l’elaboració i el desenvolupament de les polítiques públiques. Estem parlant de ser eficaços definint polítiques coherents que estiguin vinculades amb la resta de departaments i que persegueixin un mateix objectiu.

L’objectiu principal que es persegueix amb això no és el de substituir els legítims responsables de les decisions que afecten a la cosa pública (polítics), sinó d’ enriquir aquestes decisions per fer-les més eficients i, sobretot, eficaces. No ens preguntem “qui governa?” sinó “com es governa?”. Cal passar de la teoria a la pràctica.

30 anys d’ajuntaments democràtics a comarques gironines

20/11/2009

neopolis

El dijous 19 de novembre vam presentar públicament el III Neobaròmetre, un estudi d’elaboració pròpia que, aprofitant la celebració del 30è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics, analitza el present i el futur dels governs locals.

Des de Neòpolis fa temps que ens plantejàvem elaborar un estudi sobre aquest àmbit. Ja fa uns anyets el professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis) ens havia parlat a les classes de Govern Local sobre dos estudis (promoguts per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB) centrats en aquest àmbit, on ell hi va participar de forma activa. La primera anàlisi es va elaborar durant els anys 80 i la segona, durant els 90. Òbviament, la profunditat i rigorositat acadèmica d’aquells estudis és molt més rellevant que el que nosaltres acabem de presentar. Tot i això ens semblava prou interessant donar un cop d’ull actual a l’evolució dels ajuntaments.

Les limitacions de recursos i de temps han fet que la profunditat del treball de camp s’hagi centrat a entrevistar als alcaldes i alcaldesses dels municipis amb més de 9.500 habitants de les comarques gironines (La UAB va entrevistar a més de 100 regidors!). L’estudi recull informació sobre el perfil social i polític dels alcaldes i alcaldesses, valoracions de present i futur sobre la democràcia nacional i local, així com de les polítiques públiques municipals. Finalment, presentem una bateria de propostes dividides en 3 grans àmbits temàtics. En tot cas, els resultats obtinguts són prou interessants i fàcilment exportables al conjunt de Catalunya.

La meva intenció és aprofitar el Neobloc per anar comentant alguns dels resultats obtinguts. Espero que siguin del vostre interès. Mentrestant podeu consultar el document de conclusions i propostes penjat al nostre web. Abans d’acabar, m’agradaria agrair la col·laboració i bona feina de la politòloga Elisabet Terrades, qui va fer pràctiques a Neòpolis fa un temps i a qui vam demanar col·laboració per elaborar el treball de camp.