Arxiu de la categoria ‘transparencia’

Ajuntaments de vidre

17/02/2012

finançament ajuntaments

Article d’opinió (Gerard Quiñones) pubicat a El Punt Avui el 17 de febrer de 2012

L’any 2003, el Pressupost Participatiu de Porto Alegre va ser declarat com una experiència model de política pública pel document anual sobre Desenvolupament Humà publicat per Nacions Unides. El Pressupost Participatiu de Porto Alegre es desenvolupa en un context molt específic i, en cap cas, és una solució perfecta. Tot i això ha demostrat que l’administració transparent i democràtica dels recursos és una bona fórmula per evitar el malbaratament de fons públics i corresponsabilitzar a la ciutadania en la gestió del bé comú.  L’experiència ha servit de referència per a d’altres ciutats d’arreu de món. Sevilla, Màlaga, Santa Cristina d’Aro, Rubí o Figaró-Montmany són alguns exemples propers. Al portal web unitedexplanations.org s’hi pot consultar una anàlisi breu dels resultats del Pressupost Participatiu a la ciutat brasilera. A les conclusions s’exposa que l’experiència “suposa una temptativa de compensar els desequilibris creats pel mercat i d’afirmar el pes de l’acció política davant la lògica del benefici”.

El context actual de crisi (econòmica i de valors) en el que estem immersos requereix reaccions. És cert que la globalitat dels desafiaments actuals han de ser abordats des de nivells també globals. Però no és menys cert que comença a ser hora que assumim la necessitat de variar certes lògiques i plantejaments de la política a escala local. L’elaboració dels pressupostos municipals de forma participativa és només un exemple pràctic del camí que caldria emprendre per a promoure aquest canvi de lògica.

Més enllà de retallades i mesures de contenció és hora que ens adonem que l’entorn actual ens planteja d’altres reptes que no podem deixar de banda. Vivim un canvi d’època i n’hem de ser protagonistes. Cal aprofitar la situació per promoure i consolidar nous instruments de control social i per reconèixer el dret dels ciutadans a participar de la gestió pública municipal com a agents experts en el seu territori. Però això només és possible si generem confiança, si apropem la política a la ciutadania, i el primer pas que cal donar passa per mostrar obertament amb quines cartes juga cada administració. Es tracta de millorar la democràcia i construir capital social des de la proximitat, apostant per construir relacions més sòlides i actives amb la ciutadania. Aprendre a col·laborar. I en aquest sentit, els ajuntaments són les administracions amb més facilitats per encetar aquest camí de canvi. Els mecanismes per a fer-ho poden ser molt variats i cal que s’adaptin a les possibilitats i característiques de cada municipi.

Ja no podem esperar més. Els ciutadans prefereixen la veritat i exigeixen l’oportunitat de formar part de les solucions. I els ajuntaments necessiten explicar-se i trobar solucions creatives als nous reptes socials i econòmics dels seus municipis. Davant d’això, la transparència i la intel·ligència col·lectiva són dos elements fonamentals per poder fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de futur que els ajuntaments del nostre país tenen sobre la taula. És qüestió de voluntat política. Es tracta de convertir els ajuntaments en ajuntaments de vidre; com el de Porto Alegre.

Tics de transparència a les Corts Generals

09/09/2011

politica transparent

Bona notícia. Els diputats i senadors espanyols han fet públic el seu patrimoni (els diputats del Parlament de Catalunya ho faran l’any vinent). Tot i que considero que la iniciativa fa temps que s’hauria d’haver tirat endavant, i que el disseny i la planificació tècnica a l’hora de fer pública la iniciativa deixen força que desitjar, accions de transparència com aquesta haurien d’iniciar el camí cap a un escenari real de transparència, aprofitant la xarxa com un espai informatiu on les administracions mostrin al detall on van a parar els diners dels contribuents.

En tot cas és només un primer pas cap al Bon Govern. Necessari, però en cap cas suficient:

- És clar que l’abast de la transparència i el compromís ha d’anar més enllà de la publicació del patrimoni dels polítics. Si es pretén millorar el sistema i recuperar la confiança perduda no n’hi ha prou amb la declaració de béns. La informació ens pertany i, per tant, les administracions ens l’haurien d’oferir d’ofici, sense que calgui demanar-la.

- D’altra banda caldria que tots els nivells administratius s’apuntin de forma decidida a aquest canvi de cultura. També tenim dret a accedir informació del nostre ajuntament, consell comarcal o diputació. Una bona pràctica en aquesta línia és la de l’Ajuntament de Chicago, que pretén utilitzar l’alliberament de dades públiques per  a convertir-se en una ciutat intel·ligent, guiats per un pla estratègic que entén les dades obertes com un eix fonamental del futur de Chicago. Per exemple, a través d’un concurs (@apps4chicago) es posen les dades públiques a disposició dels desenvolupadors de software amb l’objectiu de generar aplicacions que facilitin la vida dels ciutadans. El Govern basc també s’ha afegit al carro de l’obertura, mitjançant un portal web on publica dades en format reutilitzable amb l’objectiu que tercers en puguin crear serveis derivats.

- I finalment, crec imprescindible garantir que les accions de transparència informativa també apostin per la rendició de comptes. Ho fa l’Ajuntament de Washington, a través d’un web on cada departament municipal informa a la ciutadania si s’estan complint, o  no, els objectius anuals promesos.