Article etiquetat com a ‘22m’

22M. Es consolida un cicle. Iniciem nova etapa?

23/05/2011
22m

Font: www.3cat24.cat

Des d’un punt de vista genèric, els resultats de la nit electoral del 22M es podria descriure recuperant les anàlisis posteriors a les eleccions catalanes del passat mes de novembre. Es confirma la consolidació d’un cicle de canvi polític a Catalunya:

-  CiU i PP milloren resultats en relació a les municipals de 2007. Els dos partits augmenten entre 2 i 3 punts el percentatge de vots de fa 4 anys. CiU aconsegueix 473 regidors més que l’any 2007, i el PP suma 189 regiodors més.

- Com era d’esperar, els representants del tripartit consoliden la davallada iniciada fa uns mesos. El PSC recula més de 7 punts el percentatge de vots, perd 453 regidors i, després de 32 anys, desapareix dels governs de Barcelona i Girona. ERC ha disminuït gairebé un 3% el percentatge de vots i ha perdut 197 regidors. ICV -EUiA resisteix millor l’envestida, però també recula (baixa mig punt el percentatge de vots i perd 53 regidors). Comença una travessia pel desert molt vinclada a la necessitat general de les esquerres de repensar-se.

- Mentrestant, el clima de desafecció vers els partits clàssics i la cruesa de la crisi econòmica ha permès a la CUP i a PxC obtenir resultats més que destacables. No ens ha d’estranyar que la CUP, erigida com l’opció que representa la veu del carrer, i que ha apostat per una campanya atractiva i propera hagi fet un gran pas endavant triplicant el nombre de vots rebuts i passant de 20 a 101 regidors. D’altra banda, ens ha de preocupar, i molt, l’ascens de PxC. Alguna cosa està passant quan els missatges basats en la xenofòbia aconsegueixin calar i obtenir uns resultats sense precedents pel partit del Sr. Anglada (han passat de 17 a 67 regidors i seran presents als plens de ciutats com Salt o Mataró).

- Tot amb un percentatge de participació sensiblement superior a la de fa 4 anys (+1,15%) però que segueix posant de manifest que la meitat dels ciutadans i ciutadanes no voten a les eleccions municipals, les més properes i vinculades a la quotidianitat.

Feta la radiografia ràpida queda clar que es consolida un cicle de canvi polític a Catalunya on, en un context de crisi galopant, la ciutadania ha castigat als partits que han governat durant els darrers anys i ha passat el relleu a la dreta. Però més enllà del per què ha passat el que ha passat? cal centrar els esforços en el què toca fer a partir d’ara?

El moviment dels #indignats suposa un clar reflex d’una ciutadania descontenta amb el sistema i farta de l’autoblindatge dels polítics. Entenc aquells que veuen les #acampades com una reacció poc estructurada, i els que ens recorden que mentre vivíem en el núvol de les vaques grasses tots ens apuntàvem al carro, però la mobilització ciutadana ha sacsejat consciències i ha demostrat que la ciutadania vol deixar d’estar dormida i de quedar al marge.

Insisteixo, altra vegada, en la necessitat de repensar-nos aprofitant la nova etapa que s’obre als governs locals. I de fer-ho comptant amb la gent, recuperant la confiança perduda i amb convicció ferma. Serà responsabilitat dels nous representants polítics locals fer aquest pas endavant. En tot cas, estic convençut que aquells que optin per iniciar una nova etapa basada en la promoció de la deliberació i de la intel·ligència col·lectiva encertaran.

Nova etapa als governs locals

23/03/2011

administracio local

Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.

Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.

En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit”.

En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.