Article etiquetat com a ‘25N’

Resultats del #Neobaròmetre25N

23/11/2012

participacio ciutadana

Fa uns dies us vam explicar la intenció del darrer Neobaròmetre de Neòpolis: vehicular a través de Twitter l’enviament de diferents preguntes als candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya dels partits amb representació parlamentària. L’exercici tenia una doble finalitat. Per una banda conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país, recollint de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats. D’altra banda mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Doncs bé, els resultats del #Neobaròmetre25N són molt clars: no hi ha resultats. A partir del dia 13 de novembre vam començar a llençar tuits mencionant als candidats (menys en el cas d’Artur Mas, que no disposa de compte personal a Twitter. Les preguntes es van enviar al compte @ciu). En total es van fer arribar 5 preguntes als candidats. N’havíem previst 10, però vistos els resultats ens vam aturar a 5.

És cert que podíem haver avisat anteriorment als candidats, o plantejar les preguntes abans que s’iniciés la campanya de forma oficial. En tot cas, enteníem que “la gràcia” del #Neobaròmtere25N era, precisament, observar la interlocució 2.0 dels candidats amb l’electorat durant la campanya i sense avisos previs.

Al 20è #NitsGirona que organitzen els amics de Playbrand (22/10/12) s’hi va presentar una ponència del consultor en comunicació política Pau Canaleta, centrada en el màrqueting polític i l’ús de les xarxes socials per part de la classe política. Les seves reflexions coincideixen plenament amb els (no) resultats del #Neobaròmtere25N i ens permeten, com a mínim, treure una conclusió (o validar una realitat): els partits i polítics catalans utilitzen les eines 2.0 com a canal informatiu per llançar missatges. Res més. La interlocució amb l’lelectorat no es canalitza a través del 2.0.

Podeu consultar les preguntes enviades als candidats consultant els tuits dels dies 13, 14 i 15 de novembre del compte Twitter @gerardneopolis

Anàlisi del #DebatTV3

19/11/2012
participacio ciutadana

www.tv3.cat

Sense sorpreses:

El debat d’ahir va servir per constatar els posicionaments ja coneguts per tots aquells que han tingut un mínim interès per la política catalana des de l’11 de setembre. Era d’esperar que no es produís cap sorpresa ni cap gir argumental en un debat televisat.

Debat a 7:

He llegit algun tuit lamentant el desordre que es produeix en un debat electoral amb 7 participants. No ho comparteixo. Certament un debat entre 7 és més complexe que un debat entre 2 o 3, però és extremadament més democràtic i just donar veu a tots i no només a uns quants, només faltaria.

Candidats:

Al Sr. López Tena no se li pot demanar més claredat en el seu discurs a favor de la independència. Agradi o no, el seu missatge fuig d’ambigüitats i és contundent. Poques dades però molt concises i entenedores. Tot i això dóna la sensació que amb punt menys “d’agressivitat argumental” ell i el seu partit podria endur-se més vots.

No es pot obviar que el Sr. Rivera parla de canvis a la Llei Electoral, de transparència i de rendició de comptes (tot i que cal fer-li notar que els partits de l’Espanya on es vol quedar no estan per aquestes coses). S’ha convertit en l’opció unionista alternativa al PP de les retallades i de Bankia. La falca en castellà és legítima, però ja no crida l’atenció. Al minut final va ser, volgudament, més suau del que s’esperava; cap referència a “l’aixecament de fronteres”.

El Sr. Junqueras va fer de professor universitari. El seu to pedagògic i el seu missatge complementat amb exemples pràctics no deixen dubte que sap el que vol. Va deixar molt clara la seva voluntat d’acords i d’esdevenir “soci”. Per si algú encara no ho havia sentit abans ara ja segur que tots sabem el què li deien els col·legues del Parlament europeu: You need a democratic mandate. En algun moment del debat va quedar en segon pla i amb poca presència. Tot i això a ningú li queden dubtes sobre les seves propostes.

El Sr. Herrera va ser el candidat que més i millor va defensar les polítiques socials i la necessitat de no centrar el debat exclusivament en la qüestió nacional. La defensa nítida del dret a decidir li permet centrar els esforços argumentals en les polítiques per a les persones i mediambientals. En ocasions es va mostrar excessivament alterat. Un comportament que s’allunya de la seva imatge quotidiana de diputat serè que arriba amb bicicleta al Parlament.

De la Sra. Sánchez Camacho destacaria la seva capacitat de traslladar amb convicció i fermesa el seu missatge. El problema el tens quan depens del Sr. Rajoy i del seu govern cada cop més deslegitimat. Per exemple, parlar de suport a les pimes i autònoms o de la creació de llocs de treball no casa amb la Reforma Laboral. L’estratègia es basa en un atac frontal a Artur Mas i al procés que ha engegat, i en aconseguir els vots d’aquells que no es volen ni plantejar el dret a decidir.

El Sr. Navarro personifica la situació actual del PSC. L’escenari actual a Catalunya sembla que els ha agafat amb la cama canviada, i al debat es va notar. La seva situació física al debat li permetia submergir-se al seu propi anunci de campanya (on fa de Will McAvoy a la primera escena de la serie The Neewsroom). L’esforç per erigir-se com una opció intermitja entre PP i CiU perd pes a partir del moment que l’opció proposada és vista com a impossible per uns i altres (de fet, aquesta impossibilitat té molt a veure en que una part dels catalans es plantegi el dret a decidir).

Per acabar, el Sr. Mas va ser capaç de no alterar el seu rol de líder de l’eix nacional. Fins i tot la seva posició (de costat a càmera i mirant a la resta de candidats) reforçaven aquesta sensació. Gairebé tot el que va dir ja ho havíem sentit i/o llegit (al marge del termini pactat amb Junqueras, Herrera i Laporta per negociar el pacte fiscal). El seu lideratge es debilita quan es parla de l’Estat del Benestar. Deixa molt clara la impossibilitat d’evitar les conseqüències de la reducció del dèficit, però fuig d’estudi quan se li reclama més mà esquerra i justícia a l’hora d’aplicar les retallades. Milloraria si certes reaccions fossin més properes i menys distanciades de la resta de mortals perquè ,…ningú té la veritat absoluta.

Neobaròmetre: 25N

12/11/2012

25N

Neòpolis engega un nou Neobaròmetre. Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. Aquest cop ens centrem, com no podia ser d’altra manera, en les eleccions catalanes previstes pel proper 25 de novembre. Ens hem proposat plantejar diferents preguntes sobre qüestions claus de país als candidats dels 7 partits amb representació al Parlament de Catalunya. I ho farem a través de Twitter.

La finalitat de l’estudi és doble:

- Per una banda, conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país. Mes enllà de la qüestió nacional (eix clau de la campanya, i amb els posicionaments dels partits definits i coneguts per tots) el VIè Neobaròmtere pretén recollir de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats.

- D’altra banda, l’exercici també servirà per mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Durant els propers dies anirem enviant preguntes als candidats a través de piulades que contindran l’etiqueta #neobaròmetre25N. Hem preparat un total de 10 preguntes relacionades amb temàtiques que poden ser d’interès per als electors (rol dels governs locals, transparència, infraestructures, inclusió social, ocupació,…)

Un cop s’hagin rebut les respostes procedirem a analitzar-les sintèticament i a presentar els resultats al Neobloc. Us animem a seguir el procés i a fer-ne difusió.