Article etiquetat com a ‘consultes’

Participació Ciutadana: arguments a favor i en contra

31/03/2010
participacio ciutadana

Participació Ciutadana - Taller participatiu

El DOGC del 30 de març de 2010 publica les bases reguladores que regeixen les subvencions de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya per promoure la participació ciutadana a ens locals i consorcis. Des de Neòpolis oferim suport en la dinamització d’aquest tipus de processos.

Aquesta és una bona oportunitat per a promoure experiències de participació ciutadana en els afers públics i per enfortir al qualitat democràtica del nostre país des de la base, des del món local. És una oportunitat pels ens locals sense precedents participatius, que poden iniciar-se en la metèria. També és una oportunitat pels ens que ja han promogut altres experiències participatives per tal de consolidar, de mica en mica, una nova manera de fer política cada cop més necessària.

En un moment on els ens locals depenen de forma molt clara dels recursos provinents de les administracions supramunicipals, m’ha semblat que pot ser prou interessant exposar un seguit de respostes a diferents arguments que sovint s’exposen com a crítica a la promoció de la paricipació ciutadana al món local:

1) Hi ha qui diu que la participació ciutadana és lenta, que retrassa els processos de presa de decisions dels governs i que acaba convertint la democràcia en ineficaç. Davant aquest argument cal dir que, en tot cas, la participació ciutadana retarda les decisions al pirincipi, a curt termini, però el fet que es promoguin espais de debat, reflexió i consens amb agents diversos fa que, finalment, les decisions que es prenen tinguin més solidesa, siguin més eficaces i s’adaptin en major mesura a la realitat.

2) Un altre argument bastant recorrent que posa en dubte la democràcia participativa es basa en la idea que és innecessària ja que els ciutadans ja han votat per elegir els polítics que els governaran. En aquest cas la resposta és clara; els vots dels ciutadans donen carta blanca als polítics? No és millor que en determinades ocasions es consulti a la ciutadania per prendre decisions més adaptades i encertades? És clar que, a més participació, més democràcia.

3) Qualsevol professional que hagi coordinat un procés participatiu haurà sentit a parlar del particularisme i l’individualisme dels ciutadans, que només pensen en els seus interessos. I és cert, alguns participants (que no tots) tendeixen a participar amb poca visió de col·lectivitat. Però aquest no ha de ser un argument que freni el desenvolupament dels governs en xarxa. Els canvis es produeixn poc a poc, i cal tenir molt clara la necessitat de dissenyar experiències participatives pedagògiques, que permetin avançar de forma gradual.

13-D: punts forts i punts febles

14/12/2009

consultes sobiranistes

Després d’una jornada indubtablement històrica com la que vam viure diumenge és moment per a les valoracions. Moltes sessions participatives dinamitzades per Neòpolis es centren en demanar als ciutadans que valorin un tema determinat mitjançant la definició de tres punts forts i tres punts febles sobre la temàtica posada a debat. Si participés en un espai participatiu on es valorés el 13-D jo destacaria el següent:

PUNTS FORTS

- Les consultes han estat, sense cap mena de dubte, un exercici democràtic i participatiu en tota regla. La implicació de tota la gent que ha col·laborat en l’organització de les consultes, així com dels ciutadans que van anar a votar em sembla quelcom extraordinari.

- Fa la sensació que hem perdut la por. El concepte independència s’ha posat sobre la taula de forma decidida la qual cosa, fa pocs anys, era impensable.

- S’ha aconseguit ressò mediàtic internacional (Le Monde, BBC,…), la qual cosa demostra que el que es planteja no és tant banal com alguns diuen.

PUNTS FEBLES

- Tinc la sensació que la rellevància del tema mereixeria un debat més a fons que comptés amb la participació del màxim nombre d’agents socials i econòmics de la societat catalana. Sincerament, em sembla precipitat sentir a parlar d’una consulta general per d’aquí pocs mesos.

- La manca d’unitat. Hagués estat desitjable més unitat i coherència global en l’organització de les consultes. Sense desmerèixer en cap cas la feina feta pels que hi han dedicat temps i recursos, òbviament. Em sembla que amb més unitat s’hagués pogut millorar la campanya informativa per animar a votar, unificar el plantejament de la pregunta (no és el mateix votar per la independència que sobre la independència) o planificar una reacció conjunta pel “dia després”. Segurament la unitat hagués endarrerit el moment de les consultes, però no crec que vingui d’uns mesos, sincerament.

- Segueix essent evident que a la resta de l’Estat no ens entenen. Com explicava el professor Cardús el motiu d’aquesta incomprensió (per no utilitzar altres termes) és estructural i, per tant, difícilment canviarà. Precisament per això em sembla flagrant la necessitat d’unitat. En el fons és la mateixa que els partits catalans van trencar negociant l’Estatut a Madrid.