Article etiquetat com a ‘crisi’

I si democratitzem la democràcia?

12/01/2010

democracia

Com ja he avançat en altres escrits, a finals d’any Neòpolis va publicar el III Neobaròmetre (estudi propi) coincidint amb la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics a Catalunya. Aprofito aquest escrit per exposar una de les reflexions que plantegem al final de la recerca; democratitzar la democràcia.

Deprés d’entrevistar gairebé a una vintena d’alcaldes gironins podem constatar que avui necessitem més democràcia que mai, precisament perquè la democràcia d’avui està més desacreditada que mai. Cal, doncs, complementar la democràcia representativa amb la democràcia participativa. I a més, cal fer polítiques transversalment. El canvi no es fàcil, però alhora ens sembla que és estrictament necessari.

El context de globalització (amb impactes locals) en el que vivim fa que, cada cop més, els ajuntaments hagin de repesnar certes “maneres de fer”. Es tracta de transformar les administracions locals, i adaptar-les als nous escenaris socials. En aquest sentit sembla clar que apostar per ser més deliberatius i transversals pot ser un bon camí per iniciar aquesta transformació.

Es tracta de democratitzar la democràcia, de fer polítiques no només per la gent sinó amb la gent. Es tracta de fer polítiques entre tots els departaments implicats, i no de forma compartimentada. Estem parlant de fer política d’una altra manera, incorporant l’opinió de la ciutadania en l’elaboració i el desenvolupament de les polítiques públiques. Estem parlant de ser eficaços definint polítiques coherents que estiguin vinculades amb la resta de departaments i que persegueixin un mateix objectiu.

L’objectiu principal que es persegueix amb això no és el de substituir els legítims responsables de les decisions que afecten a la cosa pública (polítics), sinó d’ enriquir aquestes decisions per fer-les més eficients i, sobretot, eficaces. No ens preguntem “qui governa?” sinó “com es governa?”. Cal passar de la teoria a la pràctica.

A manca de confiança, informació i transparència

23/10/2009

innovacio

En el post anterior plantejava la possibilitat que els ajuntaments promoguin espais participatius clars, útils i honestos.  Per fer-ho, però, cal complir un requisit bàsic; garantir el dret dels veïns i veïnes a estar informats sobre allò que posem a debat. És evident que sense informació clara i entenedora es fa difícil garantir un diàleg constructiu, però no sempre és així.

Dic tot això perquè em sembla que té una relació directa amb la necessitat de tenir en compte la manca de confiança dels ciutadans cap a la política en general. L’escenari actual és complex, i el rol que han de jugar els ajuntaments no és gens simple. A part de l’entorn de manca de confiança cap a la política i les institucions, la situació financera actual de molts ens locals és delicada. El sistema de finançament dels ajuntaments, clarament insuficient, no s’ha revisat en 30 anys. La recaptació d’impostos ha baixat degut a la crisi. Les transferències de l’Estat han disminuït. En canvi, les demandes socials a les que han de fer front els consistoris creixen, de la mateixa manera que les competències impròpies que finalment s’assumeixen per poder prestar serveis que la comunitat necessita.

Aquesta situació pot generar o genera als ajuntaments dificultats per seguir prestant els serveis públics que s’ofereixen actualment. Fins i tot hi ha qui parla de retallades en la prestació de certs serveis i d’un augment dels impostos municipals. En tot cas, la situació s’ha d’afrontar. I fer-ho des de la transparència pot ser una bona manera. Plantejar espais on s’expliqui a la ciutadania la situació financera de l’ajuntament, identificar i consensuar preocupacions, necessitats i propostes dels ciutadans pot ser un bon complement per fer front a un moment com l’actual i, de passada, contribuir encara que sigui només una mica a la recuperació de la confiança perduda.

Aquesta reflexió ens ha portat a pensar en la possibilitat d’oferir, des de Neòpolis, suport als ajuntaments (sobretot mitjans i petits) en la definició i dinamització de projectes d’aquestes característiques. Entenem que la manca de temps o de tècnics especialitzats en processos participatius fa que poguem ser d’utilitat en aquest sentit. Si ho desitgeu, podeu trobar més informació sobre el servei aquí.

Confiança i governs locals en temps de crisi

21/10/2009

participacio ciutadana

Publicat al Diari de Girona el dia 19/10/09

El terme crisi s’ha instal•lat a les nostres vides en els darrers temps. Crisi econòmica, crisi del sistema de partits, democràcia en crisi, crisi institucional, crisi de valors… són conceptes més que presents al panorama mediàtic i quotidià. Un entorn que afecta de forma directa l’opinió pública i que s’acaba traduint en una manca de confiança generalitzada. Davant d’aquesta situació algunes veus s’alcen per dir-nos, amb raó, que les crisis també generen oportunitats que cal aprofitar.
Dins d’aquest context, els governs més pròxims a aquesta ciutadania desconfiada tenen el deure de detectar i desenvolupar oportunitats de millora per contribuir al procés de recuperació que tant esperem. El moment actual sembla prou òptim per reclamar als ajuntaments que liderin la consolidació de fórmules de governança innovadores, basades en xarxes i relacions amb la societat civil. De fet, als ajuntaments de comarques gironines, aquesta és una tendència que es podria considerar iniciada (que no consolidada). Una dada per il•lustrar-ho; l’any 2008 la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat va atorgar més de 495.000 € als ens locals gironins per promoure la participació ciutadana. La participació al món local, doncs, ha traspassat les fronteres dels programes electorals i s’ha convertit en una opció real per la qual s’hauria d’apostar de forma decidida. I això vol dir fer-ho ben fet, assumint el lideratge necessari, comprenent la dimensió pedagògica i d’aprenentatge que suposa, evitant la frustració d’expectatives ciutadanes i, en conseqüència, recuperant des de la proximitat local la confiança perduda.
Però cal tenir molt present que per consolidar aquest procés de millora en les formes de governar el món local no podem dir participació ciutadana a qualsevol acció, sinó que caldran processos participatius que des d’un bon principi tinguin clars cinc elements bàsics. 1) La participació no és una finalitat, sinó un instrument al servei de la millora d’una política pública. 2) S’ha d’entendre la participació com un diàleg constructiu en el qual no només es debaten idees i es fan aportacions sinó que també es garanteixen conclusions. 3) La participació no és una forma d’evitar conflictes sinó de gestionar-los. 4) La participació no competeix ni amb la democràcia representativa ni amb les responsabilitats públiques, les complementa. 5) La participació s’ha d’entendre com un conjunt d’activitats que reflecteixen una altra manera de fer.
Si els ajuntaments promouen la implicació de la ciutadania des d’aquests termes, la seva contribució a recuperar la confiança perduda pot ser més que rellevant. La proximitat amb el ciutadà és evident i els instruments per fer-ho hi són. Ens hi posem?