Article etiquetat com a ‘democràcia’

Participació Ciutadana: arguments a favor i en contra

31/03/2010
participacio ciutadana

Participació Ciutadana - Taller participatiu

El DOGC del 30 de març de 2010 publica les bases reguladores que regeixen les subvencions de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya per promoure la participació ciutadana a ens locals i consorcis. Des de Neòpolis oferim suport en la dinamització d’aquest tipus de processos.

Aquesta és una bona oportunitat per a promoure experiències de participació ciutadana en els afers públics i per enfortir al qualitat democràtica del nostre país des de la base, des del món local. És una oportunitat pels ens locals sense precedents participatius, que poden iniciar-se en la metèria. També és una oportunitat pels ens que ja han promogut altres experiències participatives per tal de consolidar, de mica en mica, una nova manera de fer política cada cop més necessària.

En un moment on els ens locals depenen de forma molt clara dels recursos provinents de les administracions supramunicipals, m’ha semblat que pot ser prou interessant exposar un seguit de respostes a diferents arguments que sovint s’exposen com a crítica a la promoció de la paricipació ciutadana al món local:

1) Hi ha qui diu que la participació ciutadana és lenta, que retrassa els processos de presa de decisions dels governs i que acaba convertint la democràcia en ineficaç. Davant aquest argument cal dir que, en tot cas, la participació ciutadana retarda les decisions al pirincipi, a curt termini, però el fet que es promoguin espais de debat, reflexió i consens amb agents diversos fa que, finalment, les decisions que es prenen tinguin més solidesa, siguin més eficaces i s’adaptin en major mesura a la realitat.

2) Un altre argument bastant recorrent que posa en dubte la democràcia participativa es basa en la idea que és innecessària ja que els ciutadans ja han votat per elegir els polítics que els governaran. En aquest cas la resposta és clara; els vots dels ciutadans donen carta blanca als polítics? No és millor que en determinades ocasions es consulti a la ciutadania per prendre decisions més adaptades i encertades? És clar que, a més participació, més democràcia.

3) Qualsevol professional que hagi coordinat un procés participatiu haurà sentit a parlar del particularisme i l’individualisme dels ciutadans, que només pensen en els seus interessos. I és cert, alguns participants (que no tots) tendeixen a participar amb poca visió de col·lectivitat. Però aquest no ha de ser un argument que freni el desenvolupament dels governs en xarxa. Els canvis es produeixn poc a poc, i cal tenir molt clara la necessitat de dissenyar experiències participatives pedagògiques, que permetin avançar de forma gradual.

Tres raons per promoure la Participació Ciutadana

12/03/2010

Sobre la utilitat de la Participació Ciutadana

Tot i que les administracions locals han estat pioneres en el desenvolupament d’experiències participatives seguim parlant d’un àmbit relativament emergent que encara té molt camí per recórrer. Cal, encara, consolidar la percepció d’utilitat. L’experiència de Neòpolis en la dinamització de processos participatius ens porta a definir 3 raons bàsiques que expliquen el perquè cal promoure la participació dels ciutadans i ciutadanes en el disseny i implementació de les polítiques públiques:

-        Per què la participació, en tant que mecanisme per escoltar les veus dels diversos actors socials i econòmics, enriqueix el contingut de les decisions. No és el mateix prendre una decisió comptant amb una única opinió, per vàlida i competent que pugui ser, que escoltant les aportacions d’un ampli ventall de persones i entitats.

-        Per què la participació, en tant que mecanisme que escolta i respecta les opinions diverses, és capaç de generar complicitats i, consegüentment, de millorar l’eficiència en la implementació de les polítiques. L’esforç inicial que suposa un procés de participació es compensa per la seva capacitat de reduir resistències i aconseguir compromisos. La col·laboració és avui un reconegut ingredient de l’eficiència.

-        Per què la participació, en tant que mecanisme que obre un diàleg social, destaca la dimensió pedagògica i la transparència de les decisions polítiques. No podem deixar de recordar aquell tòpic mai prou assolit segons el qual la política és pedagogia. Obrir un debat, parlar en públic sobre els diferents temes no és només una tasca de recepció d’aportacions o de generació de complicitats, és també una manera de posar les cartes sobre la taula i mostrar a la ciutadania, amb claredat i maduresa, els reptes que avui tenim plantejats.

I si democratitzem la democràcia?

12/01/2010

democracia

Com ja he avançat en altres escrits, a finals d’any Neòpolis va publicar el III Neobaròmetre (estudi propi) coincidint amb la celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics a Catalunya. Aprofito aquest escrit per exposar una de les reflexions que plantegem al final de la recerca; democratitzar la democràcia.

Deprés d’entrevistar gairebé a una vintena d’alcaldes gironins podem constatar que avui necessitem més democràcia que mai, precisament perquè la democràcia d’avui està més desacreditada que mai. Cal, doncs, complementar la democràcia representativa amb la democràcia participativa. I a més, cal fer polítiques transversalment. El canvi no es fàcil, però alhora ens sembla que és estrictament necessari.

El context de globalització (amb impactes locals) en el que vivim fa que, cada cop més, els ajuntaments hagin de repesnar certes “maneres de fer”. Es tracta de transformar les administracions locals, i adaptar-les als nous escenaris socials. En aquest sentit sembla clar que apostar per ser més deliberatius i transversals pot ser un bon camí per iniciar aquesta transformació.

Es tracta de democratitzar la democràcia, de fer polítiques no només per la gent sinó amb la gent. Es tracta de fer polítiques entre tots els departaments implicats, i no de forma compartimentada. Estem parlant de fer política d’una altra manera, incorporant l’opinió de la ciutadania en l’elaboració i el desenvolupament de les polítiques públiques. Estem parlant de ser eficaços definint polítiques coherents que estiguin vinculades amb la resta de departaments i que persegueixin un mateix objectiu.

L’objectiu principal que es persegueix amb això no és el de substituir els legítims responsables de les decisions que afecten a la cosa pública (polítics), sinó d’ enriquir aquestes decisions per fer-les més eficients i, sobretot, eficaces. No ens preguntem “qui governa?” sinó “com es governa?”. Cal passar de la teoria a la pràctica.

S’acaba una dècada

28/12/2009

Excel·lent el darrer 30 minuts de l’any,…i de la dècada. De fet, els autors del documental el van titular “://00-09, una visió de la dècada que acaba”. Us el recomano.

Veure el documental m’ha deixat clar (per si encara no ho tenia) que els anys passen, i no ens n’adonem. Que lluny queda l’11-S, el Prestige o el desastre del Carmel!

La dècada que tanquem ha estat la primera dècada del S.XXI, però el documental posa de manifest que seguim cometent els mateixos erros que en èpoques anteriors. Seguim vivint en un món que pateix fam, promou guerres i genera disigualtats.

Tot i això hi ha, també, motiu per a l’esperança i la millora. La victòria d’Obama, l’espectaular progressió de les noves tecnologies o el fet que, a diferència del que passava a principis de la dècada, tots tinguem clar que el canvi climàtic és un fet, demostren que tenim eines i ganes de millorar.

No estaria malament que aprofitem l’arrencada d’una nova dècada per esmenar errors de forma decidida. Els nostres dirigents (a totes les escales) tenen el deure de recuperar la confiança perduda i d’encetar un camí de progrés sostenible i coherent. Cal una nova manera de fer política. Cal recuperar la democràcia. Cal encisar el ciutadà desencisat.

30 anys d’ajuntaments democràtics a comarques gironines

20/11/2009

neopolis

El dijous 19 de novembre vam presentar públicament el III Neobaròmetre, un estudi d’elaboració pròpia que, aprofitant la celebració del 30è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics, analitza el present i el futur dels governs locals.

Des de Neòpolis fa temps que ens plantejàvem elaborar un estudi sobre aquest àmbit. Ja fa uns anyets el professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis) ens havia parlat a les classes de Govern Local sobre dos estudis (promoguts per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB) centrats en aquest àmbit, on ell hi va participar de forma activa. La primera anàlisi es va elaborar durant els anys 80 i la segona, durant els 90. Òbviament, la profunditat i rigorositat acadèmica d’aquells estudis és molt més rellevant que el que nosaltres acabem de presentar. Tot i això ens semblava prou interessant donar un cop d’ull actual a l’evolució dels ajuntaments.

Les limitacions de recursos i de temps han fet que la profunditat del treball de camp s’hagi centrat a entrevistar als alcaldes i alcaldesses dels municipis amb més de 9.500 habitants de les comarques gironines (La UAB va entrevistar a més de 100 regidors!). L’estudi recull informació sobre el perfil social i polític dels alcaldes i alcaldesses, valoracions de present i futur sobre la democràcia nacional i local, així com de les polítiques públiques municipals. Finalment, presentem una bateria de propostes dividides en 3 grans àmbits temàtics. En tot cas, els resultats obtinguts són prou interessants i fàcilment exportables al conjunt de Catalunya.

La meva intenció és aprofitar el Neobloc per anar comentant alguns dels resultats obtinguts. Espero que siguin del vostre interès. Mentrestant podeu consultar el document de conclusions i propostes penjat al nostre web. Abans d’acabar, m’agradaria agrair la col·laboració i bona feina de la politòloga Elisabet Terrades, qui va fer pràctiques a Neòpolis fa un temps i a qui vam demanar col·laboració per elaborar el treball de camp.

Democràcia integral

18/11/2009

democracia formal

Durant les darreres setmanes, des de Neòpolis, estem treballant en el diagnòstic d’un Pla Local d’Inclusió Social. A hores d’ara estem centrats en el treball de camp per elaborar un mapa relacional que permeti visualitzar què es fa i amb qui per promoure la inclusió.

Totes les entrevistes a personal tècnic tenen un comú denominador; els efectes de la crisi es noten abastament en la gestió dels serveis socials a escala local. Alguns exemples. Les borses de treball tenen menys llocs de treball per oferir i han augmentat la llista de demandants de feina, les famílies sense ingressos que poden quedar-se sense habitatge per desnonament també han augmentat significativament, igual que els tràmits per accedir al PIRMI. Els criteris pautats pel SOC per accedir a llocs de treball dels Plans d’Ocupació han canviat i s’adrecen exclusivament a membres de famílies que no tenen cap mena d’ingrés. Fins i tot la crisi afecta a les relacions de parella. A Girona, el percentatge de divorcis ha disminuit un 14%.

No estic descobrint res de nou aquests dies, però el fet d’estar-hi treballant m’ha fet recordar una entrevista al sociòleg Mario Bunge que fa uns mesos va emetre el programa Millenium del Canal 33. El Sr. Bunge presentava un llibre titulat Filosofia Política. Solidaridad, cooperación y democracia integral. És un bon exemple per passar de la teoria a la pràctica. L’autor ens explica que la filosofia política no és un luxe sinó una necessitat per entendre l’actualitat política i social i, sobretot, per pensar un futur millor. Les recomanacions de Bunge em semblen prou rellevants en un moment com l’actual.

D’entre d’altres el llibre explica que una política responsable no hauria de fonamentar-se en la ideologia sinó en la filosofia, especialment en l’ètica, axí como en una ciència social sèria i rigorosa. L’autor planteja la possibilitat d’ampliar la democràcia del terreny polític a d’altres terrenys: l’administració de la riquesa, l’entorn natural i la cultura. L’alternativa al capitalisme en crisi és, segons Bunge, la democràcia integral. És a dir, igualtat d’accés a les riqueses naturals, igualtat de sexes i races, igualtat d’oportunitats econòmiques i culturals i participació ciutadana en la gestió de la cosa pública. No puc estar-hi més d’acord!