Article etiquetat com a ‘independència’

13-D: punts forts i punts febles

14/12/2009

consultes sobiranistes

Després d’una jornada indubtablement històrica com la que vam viure diumenge és moment per a les valoracions. Moltes sessions participatives dinamitzades per Neòpolis es centren en demanar als ciutadans que valorin un tema determinat mitjançant la definició de tres punts forts i tres punts febles sobre la temàtica posada a debat. Si participés en un espai participatiu on es valorés el 13-D jo destacaria el següent:

PUNTS FORTS

- Les consultes han estat, sense cap mena de dubte, un exercici democràtic i participatiu en tota regla. La implicació de tota la gent que ha col·laborat en l’organització de les consultes, així com dels ciutadans que van anar a votar em sembla quelcom extraordinari.

- Fa la sensació que hem perdut la por. El concepte independència s’ha posat sobre la taula de forma decidida la qual cosa, fa pocs anys, era impensable.

- S’ha aconseguit ressò mediàtic internacional (Le Monde, BBC,…), la qual cosa demostra que el que es planteja no és tant banal com alguns diuen.

PUNTS FEBLES

- Tinc la sensació que la rellevància del tema mereixeria un debat més a fons que comptés amb la participació del màxim nombre d’agents socials i econòmics de la societat catalana. Sincerament, em sembla precipitat sentir a parlar d’una consulta general per d’aquí pocs mesos.

- La manca d’unitat. Hagués estat desitjable més unitat i coherència global en l’organització de les consultes. Sense desmerèixer en cap cas la feina feta pels que hi han dedicat temps i recursos, òbviament. Em sembla que amb més unitat s’hagués pogut millorar la campanya informativa per animar a votar, unificar el plantejament de la pregunta (no és el mateix votar per la independència que sobre la independència) o planificar una reacció conjunta pel “dia després”. Segurament la unitat hagués endarrerit el moment de les consultes, però no crec que vingui d’uns mesos, sincerament.

- Segueix essent evident que a la resta de l’Estat no ens entenen. Com explicava el professor Cardús el motiu d’aquesta incomprensió (per no utilitzar altres termes) és estructural i, per tant, difícilment canviarà. Precisament per això em sembla flagrant la necessitat d’unitat. En el fons és la mateixa que els partits catalans van trencar negociant l’Estatut a Madrid.