Article etiquetat com a ‘mass media’

#Municipals2015 – Reptes locals segons Marc Sureda

22/06/2015
marc_sureda

Marc Sureda

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Els que ens estem vinculats als mitjans de comunicació, ja siguin locals, comarcals o d’àmbit nacional i de premsa, ràdio, TV o digitals, hem vist incrementar considerablement el nombre de notes de premsa rebudes durant els dies de campanya electoral de les eleccions municipals. Presentacions, balanços, programes, agendes, rèpliques, denúncies… per parar un tren, fins i tot de remitents desconeguts que fins ara no havien enviat mai res.

Recordar-se dels mitjans de comunicació quan, per exemple, s’apropen eleccions i enviar notes de premsa només durant la campanya electoral és una pràctica que fan servir molts alcaldables, partits polítics i equips de govern i fins i tot els grups a l’oposició.

Aquest pràctica pot tenir els seus resultats puntuals, doncs els mitjans han dedicat i habilitat moltes pàgines i especials per donar cabuda al seguiment i tractament de la campanya, però cal fer un pas endavant i agafar l’hàbit de proporcionar informació durant tot l’any per iniciativa pròpia. No cal dir que aquesta informació, encara que sigui interessada, ha de ser veraç i contrastable. Enganyarem un cop a un periodista, però mai dos i el preu serà molt elevat.

Com abordar aquest repte?

Els polítics, sobretot dels ajuntaments petits, han de perdre la por a relacionar-se amb els mitjans de comunicació de la seva àrea d’influència, sigui quina sigui la seva tendència, dimensió i categoria. Han de ser conscients que els ajuntaments són una veritable i valuosa font d’informació que cal gestionar correctament durant tot l’any, ja sigui per iniciativa pròpia o a petició d’algun mitjà de comunicació.

Per fer-ho:

- Cal millorar la relació afectiva amb els periodistes. Mantenir-hi un contacte periòdic ja sigui personal o telefònicament, o fins i tot utilitzant les xarxes socials.

- Cal dosificar en el temps l’enviament de les notes de premsa i valorar-ne el seu interès real abans d’enviar-les.

- Cal posar-se a disposició dels periodistes per aclarir o ampliar qualsevol informació que enviem.

Creieu-me, crear un vincle afectiu amb els periodistes porta més beneficis que inconvenients a curt, mig i sobretot a llarg termini. Això sí, sempre caldrà estar disposat a contestar totes les preguntes, siguin o no agradables.

Missatges polítics i debats públics

04/06/2010

debat politic

Fa uns dies, l’amic @XavierPastor publicava un interessant article al Diari de Girona titulat “Enquestes, comissions i competició polítiques”. L’autor posa de manifest la “curiosa” relació entre els resultats del darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió  (CEO) i la petició, per part d’IC-V, PP, Ciutadans, ERC i PSC, que el Parlament investigui la relació entre el finançament de CDC i el “cas Millet”. L’article em va fer pensar de seguida amb els missatges que rebem dels nostres polítics.

Seguint el fil de la comunicació política, el llibre “Yes You Can”, de Jordi Segarra i Àlex Terés explica com, actualment, si no es comunica, no s’existeix i no es fa política. La professió del polític modern, diuen, és saber difondre el seu missatge. Sembla inqüestionable que els nostres polítics tenen molt clars aquests conceptes ja que, efectivament, difonen missatges, comuniquen. En tot cas, però, em sembla impresicindible qüestionar el contingut dels seus missatges, que en el fons, acaben determinant l’agenda temàtica d’informatius, tertúlies i articles d’opinió.

És clar que els casos de corrupció han de ser investigats i exposats a l’opinió pública, només faltaria. El que no em sembla tan necessari, en canvi, és castigar a la ciutadania amb una allau d’estratègies tàctiques i d’enfrontaments entre partits. Vivim moments bastant complicats com per haver de perdre el temps  presenciant disputes electoralistes. Ningú pot negar que, a hores d’ara, seria més interessant i útil generar debats sobre com promoure més i millor ocupació pels joves o com afrontar l’espectacular augment de persones ateses per entitats prestadores de serveis com Càritas (per posar només alguns exemples) que no pas debatre sobre si també cal obrir una altra Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya per tractar el “cas Pretòria”.

És només un exemple actual que torna a deixar clara, altra vegada, la necessitat de canviar la manera de fer política. Ens cal una manera de fer política més propera als interessos dels ciutadans i ciutadanes. I aquest canvi hauria d’incloure, d’entre d’altres, una atenció especial sobre els temes que es posen a debat públic i la manera com s’expliquen. Se’ns ha de garantir el dret a estar informats, però ben informats i sobre allò que sigui, efectivament, d’interès general. Un exercici de claredat i honestedat que faria més fàcil caminar cap a una democràcia més relacional i participativa.

S’acaba una dècada

28/12/2009

Excel·lent el darrer 30 minuts de l’any,…i de la dècada. De fet, els autors del documental el van titular “://00-09, una visió de la dècada que acaba”. Us el recomano.

Veure el documental m’ha deixat clar (per si encara no ho tenia) que els anys passen, i no ens n’adonem. Que lluny queda l’11-S, el Prestige o el desastre del Carmel!

La dècada que tanquem ha estat la primera dècada del S.XXI, però el documental posa de manifest que seguim cometent els mateixos erros que en èpoques anteriors. Seguim vivint en un món que pateix fam, promou guerres i genera disigualtats.

Tot i això hi ha, també, motiu per a l’esperança i la millora. La victòria d’Obama, l’espectaular progressió de les noves tecnologies o el fet que, a diferència del que passava a principis de la dècada, tots tinguem clar que el canvi climàtic és un fet, demostren que tenim eines i ganes de millorar.

No estaria malament que aprofitem l’arrencada d’una nova dècada per esmenar errors de forma decidida. Els nostres dirigents (a totes les escales) tenen el deure de recuperar la confiança perduda i d’encetar un camí de progrés sostenible i coherent. Cal una nova manera de fer política. Cal recuperar la democràcia. Cal encisar el ciutadà desencisat.

Telenotícies

09/12/2009

Fa uns dies, mentre esperava que comencés el partit del Barça contra el Xerez, vaig aprofitar per veure una estoneta d’alguns dels telenotícies que s’emetén cada vespre per televisió. En concret, el de TV3, el de Cuatro, el de la 2, el d’Antena3 i el de Tele5. Aquest passeig per la graella infotelevisiva em va portar a dues reflexions conegudes per tots, però que tinc ganes d’exposar:

- El format del mitjà fa que, en tots els casos, el degoteig de notícies sigui rapidíssim, constant i continuat, sense deixar marge a la reflexió. Encara no has pait una notícia i ja te’n han exposat dues o tres més. Un fet evident que sovint ens passa per alt.

- Dels cinc informatius dels que us parlo es poden distingir dos grans grups de telenotícies, que difereixen en el plantejament de base. És evident que NoticiasCuatro, el TN de TV3 o La 2 Noticias són espais informatius diferenciats, però (al marge d’ideologies) el contingut i el tractament de les notícies em sembla que mantenen els marges de normalitat i rigorositat informativa mínima que s’ha d’exigir a un mitjà audiovisual de masses.

A Tele5 o Antena3, en canvi, el plantejament de base es bastant diferent. Fèia temps que no me’ls mirava i realment el sensacionalisme, la banalitat i l’alarmisme es converteixen en el pal de paller dels seus informatius. Per exemple, a l’informatiu d’Antena3 van emetre, en menys de 30 segons, imatges d’una gavinetada i un atropellament intencionat i reiterat a Israel. Misèries que no caldria ensenyar i que, des del meu punt de vista, no aporten absolutament res, més enllà del morbo. Només el to dels periodistes explicant les notícies ja denota tendència a l’alarma.