Article etiquetat com a ‘neobaròmetre’

#Municipals2015 – Reptes locals segons Marc Sureda

22/06/2015
marc_sureda

Marc Sureda

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Els que ens estem vinculats als mitjans de comunicació, ja siguin locals, comarcals o d’àmbit nacional i de premsa, ràdio, TV o digitals, hem vist incrementar considerablement el nombre de notes de premsa rebudes durant els dies de campanya electoral de les eleccions municipals. Presentacions, balanços, programes, agendes, rèpliques, denúncies… per parar un tren, fins i tot de remitents desconeguts que fins ara no havien enviat mai res.

Recordar-se dels mitjans de comunicació quan, per exemple, s’apropen eleccions i enviar notes de premsa només durant la campanya electoral és una pràctica que fan servir molts alcaldables, partits polítics i equips de govern i fins i tot els grups a l’oposició.

Aquest pràctica pot tenir els seus resultats puntuals, doncs els mitjans han dedicat i habilitat moltes pàgines i especials per donar cabuda al seguiment i tractament de la campanya, però cal fer un pas endavant i agafar l’hàbit de proporcionar informació durant tot l’any per iniciativa pròpia. No cal dir que aquesta informació, encara que sigui interessada, ha de ser veraç i contrastable. Enganyarem un cop a un periodista, però mai dos i el preu serà molt elevat.

Com abordar aquest repte?

Els polítics, sobretot dels ajuntaments petits, han de perdre la por a relacionar-se amb els mitjans de comunicació de la seva àrea d’influència, sigui quina sigui la seva tendència, dimensió i categoria. Han de ser conscients que els ajuntaments són una veritable i valuosa font d’informació que cal gestionar correctament durant tot l’any, ja sigui per iniciativa pròpia o a petició d’algun mitjà de comunicació.

Per fer-ho:

- Cal millorar la relació afectiva amb els periodistes. Mantenir-hi un contacte periòdic ja sigui personal o telefònicament, o fins i tot utilitzant les xarxes socials.

- Cal dosificar en el temps l’enviament de les notes de premsa i valorar-ne el seu interès real abans d’enviar-les.

- Cal posar-se a disposició dels periodistes per aclarir o ampliar qualsevol informació que enviem.

Creieu-me, crear un vincle afectiu amb els periodistes porta més beneficis que inconvenients a curt, mig i sobretot a llarg termini. Això sí, sempre caldrà estar disposat a contestar totes les preguntes, siguin o no agradables.

#Municipals2015 – Reptes locals segons Joaquim Nadal

19/05/2015
Joaquim Nadal

Joaquim Nadal

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Cada cop queden més lluny els moments de refundació del municipalisme català l’any 1979. Eren anys heroics i eren anys pletòrics. Es vivia amb eufòria la conquesta dels municipis i s’iniciava la “revolució municipal” , la transformació més radical mai coneguda de les condicions de vida i de la dotació d’equipaments col.lectius dels pobles i les ciutats de Catalunya.

Els temps han canviat i la societat també. Allò que el 1979 era urgent i peremptori ara és un fet establert, és una dada de la realitat i del paisatge. Els pobles i les ciutats tenen de tot i disposen d’unes dotacions socials, culturals, educatives i esportives que no havíem ni pogut somiar. Tot és molt més comfortable i molt més còmode.

Però aquesta situació fa que tot es dongui per suposat; les coses són com han de ser i sempre apunta algun dèficit o altre. Hem adquirit l’hàbit de l’abundància.

Com lliga l’abundància amb la crisi? Quin és el punt de contacte entre aquesta sensació que tenim de tot quan molta gent està mancada de coses tan elementals com la feina?.

Aquest és ara mateix el repte dels municipis i dels electes municipals. Disposem de tot el que és més elemental. Ja no podem prometre ni asfalt, ni pavellons, ni zones verdes.

Com abordar aquest repte?

Ara és l’hora de prometre cohesió social, polítiques d’igualtat d’oportunitats, polítiques de formació, transparència, diligència, eficàcia.

Però amb això tampoc no n’hi ha prou. Els ciutadans esperen humanitat, realisme, contacte directe, línies calentes amb els electes , sentit de la realitat, austeritat, humilitat,exemplaritat. Menys parafernàlia, menys protocol, menys assessors, menys complicacions.

En definitiva la gent espera alcaldes de carrer, més que alcaldes de despatx. Ara tenim de tot, però potser hem de tornar a la simplicitat de quan no teníem res.

#Municipals2015 – Reptes locals segons Raül Romeva

15/05/2015
Raül Romeva

Raül Romeva

Premissa

Les reflexions entorn els governs locals i els seus reptes han de partir d’una premissa bàsica: caldria dotar als ajuntaments de majors capacitats econòmiques

No és coherent la responsabilitat dels ajuntaments amb els mitjans i recursos dels que disposen per a donar resposta a les necessitats immediates. Existeix, per tant, una clara disfunció entre els serveis que s’esperen dels ajuntaments i la seva capacitat per poder-los oferir.

Les limitacions que pateixen els ajuntaments topen de forma frontal amb les expectatives de la ciutadania, que espera uns nivells de proximitat que han i haurien d’oferir especialment els ajuntaments. I més encara, en un moment on el descrèdit de la política està a l’ordre del dia.

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Un repte determinant per als governs locals passa per ser capaços de garantir serveis bàsics a partir de criteris de caràcter universal. Aquest és un aspecte clau ja que, al cap i a la fi, les opcions que tenen els ciutadans passen, també, per com el municipi on viuen prioritza la distribució de la renta (a l’hora de fer front a la pobresa i evitar la marginació).

El gran repte, doncs, és treballar des del món local per evitar que cap ciutadà estigui per sota del llindar de la pobresa.

Com abordar aquest repte?

Caldria consolidar un nou enfocament dels ajuntaments pel que fa a la promoció de la inclusió i la cohesio social, convertint aquest element en una prioritat de govern. En la majoria d’ocasions, la imatge pública, la marca local, la prioritat del municipi, etc, es vincula a d’altres qüestions que acostumen a apropar-se més a l’àmbit dels negocis que al de la cohesió (Ex.- Municipi Business Friendly). Caldria fer un gir en aquest sentit, i entendre que l’economia (o la gestió territori) poden esdevenir instruments per a la promoció de la cohesió social, i no al revés.

Aquest gir conceptual, en el sentit de variar prioritats, hauria d’anar acompanyat d’una aposta ferma i decidida per la participació ciutadana i la deliberació. És cert que es reobre un debat entern sobre la participació. Malgrat tot, només serà a través d’espais de deliberació compartida que serem capaços d’innovar i d’avançar en matèria d’igualtat i cohesió social. Certament, molts municipis han apostat per la participació. El que cal és mantenir aquesta aposta, fins i tot incrementar-la. Ser constants i dedicar-hi temps, recursos i tecnologia.

Si ens ho creiem i hi apostem, els processos participatius aniran millorant i els instruments per canalitzar la participció s’aniran actualitzant i complementant.

7è Neobaròmetre – #Municipals2015

06/05/2015

Captura de pantalla 2015-05-06 a las 12.48.51

Coincidint amb la celebració de les eleccions municipals del proper 24 de maig, i amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur, Neòpolis presentarà durant els propers dies el 7è Neobaròmetre: #Municipals2015

Els Neobaròmetres són reflexions vinculades amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per entrevistar a diferents personalitats del país i demanar-los-hi la identificació dels principals reptes que haurien d’afrontar els ajuntaments durant la propera legislatura, i idees per afrontar-los de forma innovadora.

El 7è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de persones amb bagatge i experiència en el sector sociopolític com Raül Romeva, Xavier Pastor, Quim Brugué, Pau Canaleta, d’entre d’altres.

Properament començarem a compartir les reflexions a través d’entrades periòdiques al Neobloc A més, anirem informant sobre l’actualizatció de les reflexions a travéss de Twitter, Linkedin i Google+. Us animem a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals.

Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

6è Neobaròmetre – “Reflexions sobre el món local”

19/03/2013

participacio ciutadana

Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur,  Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”

Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.

A partir del  dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

Resultats del #Neobaròmetre25N

23/11/2012

participacio ciutadana

Fa uns dies us vam explicar la intenció del darrer Neobaròmetre de Neòpolis: vehicular a través de Twitter l’enviament de diferents preguntes als candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya dels partits amb representació parlamentària. L’exercici tenia una doble finalitat. Per una banda conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país, recollint de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats. D’altra banda mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Doncs bé, els resultats del #Neobaròmetre25N són molt clars: no hi ha resultats. A partir del dia 13 de novembre vam començar a llençar tuits mencionant als candidats (menys en el cas d’Artur Mas, que no disposa de compte personal a Twitter. Les preguntes es van enviar al compte @ciu). En total es van fer arribar 5 preguntes als candidats. N’havíem previst 10, però vistos els resultats ens vam aturar a 5.

És cert que podíem haver avisat anteriorment als candidats, o plantejar les preguntes abans que s’iniciés la campanya de forma oficial. En tot cas, enteníem que “la gràcia” del #Neobaròmtere25N era, precisament, observar la interlocució 2.0 dels candidats amb l’electorat durant la campanya i sense avisos previs.

Al 20è #NitsGirona que organitzen els amics de Playbrand (22/10/12) s’hi va presentar una ponència del consultor en comunicació política Pau Canaleta, centrada en el màrqueting polític i l’ús de les xarxes socials per part de la classe política. Les seves reflexions coincideixen plenament amb els (no) resultats del #Neobaròmtere25N i ens permeten, com a mínim, treure una conclusió (o validar una realitat): els partits i polítics catalans utilitzen les eines 2.0 com a canal informatiu per llançar missatges. Res més. La interlocució amb l’lelectorat no es canalitza a través del 2.0.

Podeu consultar les preguntes enviades als candidats consultant els tuits dels dies 13, 14 i 15 de novembre del compte Twitter @gerardneopolis

Neobaròmetre: 25N

12/11/2012

25N

Neòpolis engega un nou Neobaròmetre. Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. Aquest cop ens centrem, com no podia ser d’altra manera, en les eleccions catalanes previstes pel proper 25 de novembre. Ens hem proposat plantejar diferents preguntes sobre qüestions claus de país als candidats dels 7 partits amb representació al Parlament de Catalunya. I ho farem a través de Twitter.

La finalitat de l’estudi és doble:

- Per una banda, conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país. Mes enllà de la qüestió nacional (eix clau de la campanya, i amb els posicionaments dels partits definits i coneguts per tots) el VIè Neobaròmtere pretén recollir de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats.

- D’altra banda, l’exercici també servirà per mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Durant els propers dies anirem enviant preguntes als candidats a través de piulades que contindran l’etiqueta #neobaròmetre25N. Hem preparat un total de 10 preguntes relacionades amb temàtiques que poden ser d’interès per als electors (rol dels governs locals, transparència, infraestructures, inclusió social, ocupació,…)

Un cop s’hagin rebut les respostes procedirem a analitzar-les sintèticament i a presentar els resultats al Neobloc. Us animem a seguir el procés i a fer-ne difusió.

Ajuntaments afrontant la crisi

23/11/2010
finançament municipal

Gerard Quiñones i Daniel Tarragó. Socis Directors de Neòpolis

El passat 18 de novembre vam presentar el IV Neobaròmetre: Ajuntaments afrontant la crisi. Per fer-ho, vam convocar una roda de premsa als Jardins de la Mercè on vam exposar els resultats d’un estudi propi que analitzat la situació general dels ajuntaments i les claus per afrontar la crisi.

QUÈ ANALITZA L’ESTUDI?

Com ja he dit, l’estudi es centra en la situació actual dels ajuntaments gironins (i, en extensió, catalans) i exposa una bateria de propostes ordenades en tres grans blocs temàtics: finançament i gestió dels recursos públics, organització i funcionament intern i transparència i manera de fer política. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ho van explicar així i van difondre que s’havia fet “un estudi sobre 17 ajuntaments gironins”. No és el cas.

COM ES VA ELABORAR L’ESTUDI?

Per portar a terme la recerca es van analitzar entrevistes fetes als 17 alcaldes i alcaldesses dels municipis de la demarcació de Girona amb una població superior als 9.500 habitants i també es van entrevistar en profunditat un total de 9 líders d’opinió i experts en la matèria com Salvador Cardús o Quim Brugué. Altra vegada, per aclarir interpretacions esbiaixades, cal matisar que els guions de les entrevistes elaborats per Neòpolis pretenien generar reflexions ordenades sobre la situació general dels governs locals i possibles estratègies per afrontar la crisi. En cap moment parlar d’ajuntaments específics.

OBJECTIUS

Buscàvem identificar els punts forts i sobretot els principals puts febles que presenten avui en dia els nostres ajuntaments, amb la finalitat de trobar solucions necessàries, realistes i aplicables per afrontar la situació de crisi actual.

El dia a dia de Neòpolis es basa en el contacte directe amb múltiples administracions catalanes de caràcter local. La intenció, doncs, rau en aprofitar la nostra experiència i les reflexions dels agents entrevistats per aportar elements de reflexió i millora que permetin un desenvolupament eficient i eficaç de les administracions més properes als ciutadans.

SÍNTESI DE RESULTATS

L’estudi evidencia que, si bé els ajuntaments ofereixen serveis i infraestructures de qualitat a la ciutadania i disposen de personal qualificat per desenvolupar tasques tècniques, les carències financeres i organitzatives i la manca de col·laboració entre ells suposen verdaders problemes pel correcte desenvolupament de la seva gestió. La qual cosa contribueix a generar desconfiança i desafecció entre els ciutadans.

Una major autonomia financera, més èmfasi en les polítiques adreçades a les persones, cooperació en xarxa entre municipis, establiment d’aliances sòlides amb el sector privat, controls de qualitat objectius de seguiment i avaluació de l’acció de govern, o la implementació de noves tecnologies que facilitin els tràmits administratius són algunes de les mesures que proposa Neòpolis per afrontar la situació de crisi econòmica, desafecció política i desconfiança en la gestió de la cosa pública local. Un dels grans reptes dels ens locals és aconseguir models d’organització interna que, a més de ser eficients i eficaços siguin intel·ligents i realistes. Models capaços de promoure relacions de confiança entre les diferents figures que treballen a l’administració amb l’objectiu de gestionar millor els recursos públics. Cal apostar també per la transparència d’una manera radical, per la creació d’espais que permetin una participació activa de la ciutadania en la gestió de la cosa pública, i per la capacitació, dinamització i professionalització del teixit associatiu dels municipis.