Article etiquetat com a ‘neopolis’

Participació Ciutadana: arguments a favor i en contra

31/03/2010
participacio ciutadana

Participació Ciutadana - Taller participatiu

El DOGC del 30 de març de 2010 publica les bases reguladores que regeixen les subvencions de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya per promoure la participació ciutadana a ens locals i consorcis. Des de Neòpolis oferim suport en la dinamització d’aquest tipus de processos.

Aquesta és una bona oportunitat per a promoure experiències de participació ciutadana en els afers públics i per enfortir al qualitat democràtica del nostre país des de la base, des del món local. És una oportunitat pels ens locals sense precedents participatius, que poden iniciar-se en la metèria. També és una oportunitat pels ens que ja han promogut altres experiències participatives per tal de consolidar, de mica en mica, una nova manera de fer política cada cop més necessària.

En un moment on els ens locals depenen de forma molt clara dels recursos provinents de les administracions supramunicipals, m’ha semblat que pot ser prou interessant exposar un seguit de respostes a diferents arguments que sovint s’exposen com a crítica a la promoció de la paricipació ciutadana al món local:

1) Hi ha qui diu que la participació ciutadana és lenta, que retrassa els processos de presa de decisions dels governs i que acaba convertint la democràcia en ineficaç. Davant aquest argument cal dir que, en tot cas, la participació ciutadana retarda les decisions al pirincipi, a curt termini, però el fet que es promoguin espais de debat, reflexió i consens amb agents diversos fa que, finalment, les decisions que es prenen tinguin més solidesa, siguin més eficaces i s’adaptin en major mesura a la realitat.

2) Un altre argument bastant recorrent que posa en dubte la democràcia participativa es basa en la idea que és innecessària ja que els ciutadans ja han votat per elegir els polítics que els governaran. En aquest cas la resposta és clara; els vots dels ciutadans donen carta blanca als polítics? No és millor que en determinades ocasions es consulti a la ciutadania per prendre decisions més adaptades i encertades? És clar que, a més participació, més democràcia.

3) Qualsevol professional que hagi coordinat un procés participatiu haurà sentit a parlar del particularisme i l’individualisme dels ciutadans, que només pensen en els seus interessos. I és cert, alguns participants (que no tots) tendeixen a participar amb poca visió de col·lectivitat. Però aquest no ha de ser un argument que freni el desenvolupament dels governs en xarxa. Els canvis es produeixn poc a poc, i cal tenir molt clara la necessitat de dissenyar experiències participatives pedagògiques, que permetin avançar de forma gradual.

La política necessita un canvi

23/03/2010

desafeccio politica

Fa uns dies vaig mantenir una conversa informal amb un professor de Polítiques de la UAB. Vaig aprofitar la trobada per comentar-li la percepció que tenim des de Neòpolis respecte l’estat general de la política local a les comarques gironines. Finalment, vam coincidir absolutament en la conclusió; existeix un esgotament generalitzat (agreujat per la crisi) que només es podrà superar amb “noves maneres de fer”.

Cada cop són més els ciutadans que desconfien dels seus polítics i que es distancien de la política. Paral·lelament, els polítics i tècnics municipals també constaten, i amb raó, que la majoria de veïns tenen molt clars els seus interessos particulars i bastant oblidat el bé col·lectiu.

En breu, començarem a viure un seguit de processos electorals (eleccions municipals incloses) que, d’entrada, esdevenen una oportunitat de millora però que, si no s’interpreten correctament, podrien accentuar encara més l’esgotament d’avui. Crec que els processos electorals que ens esperen seran renovadors si els que aspiren a representar-nos assumeixen aquesta necessitat de canviar “les maneres de fer”, principalment al món local. El candidat de CiU a Girona Carles Puigdemont s’expressava en aquesta línia en una molt bona entrevista de @jbadenes al Diari de Girona. Caldrà que la resta de partits, siguin o no al govern actual, també prenguin aquesta idea com a fonament del seu projecte.

És clar, però, que les declaracions d’intencions (i més en pre-campanya) no són suficients. Considero imprescindible que aquells que proposen “noves maneres de fer” materialitzin les seves promeses. En aquesta línia voldria destacar dos elements claus que em sembla que facilitarien aquest procés de materialització:

* Calen nous mecanismes de gestió renovats, oberts i innovadors que trenquin amb l’esmentat esgotament i s’adaptin a les noves realitats socials, territorials i econòmiques.

* Serà clau comptar amb noves idees i, per tant, amb persones noves. En aquest sentit em sembla que comptar amb els joves serà fonamental (com molt bé reclama @narcissastre en un excel·lent escrit al seu bloc) per garantir un canvi cada cop més urgent. Els joves podem aportar il·lusió, empempta i innovació! En el fons, som els joves més ben preparats de la història, no?

30 anys d’ajuntaments democràtics a comarques gironines

20/11/2009

neopolis

El dijous 19 de novembre vam presentar públicament el III Neobaròmetre, un estudi d’elaboració pròpia que, aprofitant la celebració del 30è aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics, analitza el present i el futur dels governs locals.

Des de Neòpolis fa temps que ens plantejàvem elaborar un estudi sobre aquest àmbit. Ja fa uns anyets el professor Quim Brugué (membre del Consell Assessor de Neòpolis) ens havia parlat a les classes de Govern Local sobre dos estudis (promoguts per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB) centrats en aquest àmbit, on ell hi va participar de forma activa. La primera anàlisi es va elaborar durant els anys 80 i la segona, durant els 90. Òbviament, la profunditat i rigorositat acadèmica d’aquells estudis és molt més rellevant que el que nosaltres acabem de presentar. Tot i això ens semblava prou interessant donar un cop d’ull actual a l’evolució dels ajuntaments.

Les limitacions de recursos i de temps han fet que la profunditat del treball de camp s’hagi centrat a entrevistar als alcaldes i alcaldesses dels municipis amb més de 9.500 habitants de les comarques gironines (La UAB va entrevistar a més de 100 regidors!). L’estudi recull informació sobre el perfil social i polític dels alcaldes i alcaldesses, valoracions de present i futur sobre la democràcia nacional i local, així com de les polítiques públiques municipals. Finalment, presentem una bateria de propostes dividides en 3 grans àmbits temàtics. En tot cas, els resultats obtinguts són prou interessants i fàcilment exportables al conjunt de Catalunya.

La meva intenció és aprofitar el Neobloc per anar comentant alguns dels resultats obtinguts. Espero que siguin del vostre interès. Mentrestant podeu consultar el document de conclusions i propostes penjat al nostre web. Abans d’acabar, m’agradaria agrair la col·laboració i bona feina de la politòloga Elisabet Terrades, qui va fer pràctiques a Neòpolis fa un temps i a qui vam demanar col·laboració per elaborar el treball de camp.

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2010 – 2020)

28/10/2009

pla nacional joventut

“Entre tots i totes construim el futur que volem”. Aquest és l’esperit que impregna el procés d’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) en el que la Secretaria de Joventut està treballant des de fa un temps.

Des de Neòpolis tenim la sort de col·laborar en una de les moltes accions que s’estan promovent per defininir un Pla que es planteja el repte de reduir els desavantatges que avui en dia dificulten l’accés a la plena ciutadania de molts i moltes joves de Catalunya. Concretament conduirem el procés de consulta a joves universitaris mitjançant la dinamització d’una quinzena de tallers presencials a facultats d’arreu del territori.

Al marge de la intervenció de Neòpolis en aquest projecte m’interessa destacar molt positivament el plantejament integral, transversal i participatiu pel que s’ha apostat des de la Secretara de Joventut. Em sembla un bon exemple de com planificar-se estratègicament apostant per escoltar a tots aquells agents que poden tenir-hi alguna cosa a dir. I més encara essent una projecte d’abast nacional.

El PNJCat planteja fer un diagnòstic i trobar fórmules que permetin que l’emancipació dels joves sigui un procés més fàcil i just per a tothom. La direcció del projecte va a càrrec d’un Consell Rector composat per agents diversos; Secretaria de Joventut, representants dels ajuntaments i del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. A més, altres agents experts, com les universitats, altres departaments de la Generalitat, els partits polítics o tècnics i professionals de joventut també estan essent convocats per dir-hi la seva. També considero molt interessant el fet que el projecte tindrà en compte l’avaluació del Pla 2000-2010, que s’enfoca des d’un punt de vista integral de la vida dels joves (formació, treball, habitatge, participaicó, cultura, salut i inclusió social), que aposta per la transversalitat en el disseny de polítiques juvenils i que es tindran en compte les diferències territorials o altres factors específics que incideixin en la vida dels joves.

Però el que considero més destacbale és que l’elaboració d’aquest “full de ruta” de les polítiques juvenils a Catalunya per als propers 10 anys preveu comptar amb la veu dels mateixos joves. És evident que sense la particiació del jovent no es podria construir un projecte prou ric i realista. Està previst que es promoguin múltiples espais de consulta (com els tallers amb joves universitaris, amb joves de secundària i formació professional o d’origen immigrat, d’entre d’altres). També es pot participar individualment omplint un qüestionari molt complert que, a hores d’ara, ja han respost gairbé 2000 joves.

En definitiva, em sembla que som davant un bon exemple de procés participatiu ben estructurat, entès com a complement clau en el disseny d’un pla sectorial d’abast nacional que haurà de servir per facilitar les coses als joves catalans durant la propera dècada, que no ho tenen fàcil!

A manca de confiança, informació i transparència

23/10/2009

innovacio

En el post anterior plantejava la possibilitat que els ajuntaments promoguin espais participatius clars, útils i honestos.  Per fer-ho, però, cal complir un requisit bàsic; garantir el dret dels veïns i veïnes a estar informats sobre allò que posem a debat. És evident que sense informació clara i entenedora es fa difícil garantir un diàleg constructiu, però no sempre és així.

Dic tot això perquè em sembla que té una relació directa amb la necessitat de tenir en compte la manca de confiança dels ciutadans cap a la política en general. L’escenari actual és complex, i el rol que han de jugar els ajuntaments no és gens simple. A part de l’entorn de manca de confiança cap a la política i les institucions, la situació financera actual de molts ens locals és delicada. El sistema de finançament dels ajuntaments, clarament insuficient, no s’ha revisat en 30 anys. La recaptació d’impostos ha baixat degut a la crisi. Les transferències de l’Estat han disminuït. En canvi, les demandes socials a les que han de fer front els consistoris creixen, de la mateixa manera que les competències impròpies que finalment s’assumeixen per poder prestar serveis que la comunitat necessita.

Aquesta situació pot generar o genera als ajuntaments dificultats per seguir prestant els serveis públics que s’ofereixen actualment. Fins i tot hi ha qui parla de retallades en la prestació de certs serveis i d’un augment dels impostos municipals. En tot cas, la situació s’ha d’afrontar. I fer-ho des de la transparència pot ser una bona manera. Plantejar espais on s’expliqui a la ciutadania la situació financera de l’ajuntament, identificar i consensuar preocupacions, necessitats i propostes dels ciutadans pot ser un bon complement per fer front a un moment com l’actual i, de passada, contribuir encara que sigui només una mica a la recuperació de la confiança perduda.

Aquesta reflexió ens ha portat a pensar en la possibilitat d’oferir, des de Neòpolis, suport als ajuntaments (sobretot mitjans i petits) en la definició i dinamització de projectes d’aquestes característiques. Entenem que la manca de temps o de tècnics especialitzats en processos participatius fa que poguem ser d’utilitat en aquest sentit. Si ho desitgeu, podeu trobar més informació sobre el servei aquí.

Passeu, passeu…

16/10/2009

ull

Hola! Estreno bloc. I em fa il·lusió. M’imagino que amb el pas del temps aniré definint amb més detall els continguts i la utilitat del NEOBLOC. Això de la retroactivitat ens pesa molt als que ens dediquem a la recerca social i a promoure processos participatius… En tot cas, existeixen un seguit d’idees que, com a punt de partida, tinc bastant clares:

  • L’actualitat social i política, el món local i la participació ciutadana són temes que m’interessen i sobre els que tinc ganes de compartir opinions i reflexions.
  • Voldria aprofitar el meu dia a dia professional a www.neopolis.cat per nodrir de contingut pràctic alguns dels meus apunts.
  • La possibilitat de compartir idees, reflexions, inquietuds i preocupacions m’atrau.

En definitiva doncs, si em deixeu ser sincer, la meva intenció passa per emular les tertúlies amb els companys de la Facultat de Ciències Polítiques al bar de la Plaça Cívica de la UAB, o les múltiples reflexions que he compartit amb el meu company de viatge al front de Neòpolis, el sociòleg Daniel Tarragó. Tot,  aprofitant les possibilitats que ens obren avui les noves tecnologies. Així de fàcil, així de clar. Com diu en Sisa a “Qualsevol nit pot sortir el sol”:

“Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha… cases d’algú”