Article etiquetat com a ‘neopolis’

#Municipals2015 – Reptes locals segons Joaquim Nadal

19/05/2015
Joaquim Nadal

Joaquim Nadal

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Cada cop queden més lluny els moments de refundació del municipalisme català l’any 1979. Eren anys heroics i eren anys pletòrics. Es vivia amb eufòria la conquesta dels municipis i s’iniciava la “revolució municipal” , la transformació més radical mai coneguda de les condicions de vida i de la dotació d’equipaments col.lectius dels pobles i les ciutats de Catalunya.

Els temps han canviat i la societat també. Allò que el 1979 era urgent i peremptori ara és un fet establert, és una dada de la realitat i del paisatge. Els pobles i les ciutats tenen de tot i disposen d’unes dotacions socials, culturals, educatives i esportives que no havíem ni pogut somiar. Tot és molt més comfortable i molt més còmode.

Però aquesta situació fa que tot es dongui per suposat; les coses són com han de ser i sempre apunta algun dèficit o altre. Hem adquirit l’hàbit de l’abundància.

Com lliga l’abundància amb la crisi? Quin és el punt de contacte entre aquesta sensació que tenim de tot quan molta gent està mancada de coses tan elementals com la feina?.

Aquest és ara mateix el repte dels municipis i dels electes municipals. Disposem de tot el que és més elemental. Ja no podem prometre ni asfalt, ni pavellons, ni zones verdes.

Com abordar aquest repte?

Ara és l’hora de prometre cohesió social, polítiques d’igualtat d’oportunitats, polítiques de formació, transparència, diligència, eficàcia.

Però amb això tampoc no n’hi ha prou. Els ciutadans esperen humanitat, realisme, contacte directe, línies calentes amb els electes , sentit de la realitat, austeritat, humilitat,exemplaritat. Menys parafernàlia, menys protocol, menys assessors, menys complicacions.

En definitiva la gent espera alcaldes de carrer, més que alcaldes de despatx. Ara tenim de tot, però potser hem de tornar a la simplicitat de quan no teníem res.

#Municipals2015 – Reptes locals segons Pau Canaleta

11/05/2015
Pau Canaleta

Pau Canaleta

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Un dels reptes claus que els ajuntaments no han cobert és el de fer més transparent i participativa l’administració i l’acció de govern. La transparència és una demanda de la ciutadania que de moment, no té resposta. I això passa per interioritzar la transparència en tota l’acció de govern d’una manera natural. Des del govern, però també des del dia a dia administratiu.

Solucions tradicionals per abordar-ho

Fins ara s’ha penjat informació al web, s’han organitzat exposicions públiques, auditories, processos participatius, d’entre d’altres. En tot cas, ni l’administració ni els governants han interioritzat el fet de ser transparents i obrir-se sense por als ciutadans.

El canvi que es necessita va molt més enllà d’accions puntuals, passa per canviar el funcionament habitual i que tot el que generi l’administració estigui a l’abast de la ciutadania. Sobretot aquells temes on hi ha més suspicàcies per part del ciutadà: adjudicacions, subvencions, contractes, etc.

Resposta innovadora

S’ha de canviar l’enfocament. No es tracta de pensar què és el que obrim de l’acció de govern, sinó què no obrim. I obrir tota la resta. Cal que vetllar per la transparència del que es fa sigui quelcom que formi part de la gestió habitual d’un govern.

Per iniciar-ho es podria tenir una figura d’un tècnic que vetlli per la transparència del govern i sobretot, pels processos i les decisions administratives. Cal una figura o organisme que obri camí dins l’administració, i que vetlli per què la transparència es vagi incorporant en la normalitat dels governs locals.

7è Neobaròmetre – #Municipals2015

06/05/2015

Captura de pantalla 2015-05-06 a las 12.48.51

Coincidint amb la celebració de les eleccions municipals del proper 24 de maig, i amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur, Neòpolis presentarà durant els propers dies el 7è Neobaròmetre: #Municipals2015

Els Neobaròmetres són reflexions vinculades amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per entrevistar a diferents personalitats del país i demanar-los-hi la identificació dels principals reptes que haurien d’afrontar els ajuntaments durant la propera legislatura, i idees per afrontar-los de forma innovadora.

El 7è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de persones amb bagatge i experiència en el sector sociopolític com Raül Romeva, Xavier Pastor, Quim Brugué, Pau Canaleta, d’entre d’altres.

Properament començarem a compartir les reflexions a través d’entrades periòdiques al Neobloc A més, anirem informant sobre l’actualizatció de les reflexions a travéss de Twitter, Linkedin i Google+. Us animem a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals.

Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

Tenir un pla

04/02/2015
Jornada de propostes amb agents de la societat civil. PDL Palamós

Jornada de propostes amb agents de la societat civil. PDL Palamós

Des de Neòpolis hem estat treballant darerament en l’elaboració de diferents plans estratègics d’ambit local, com el Pla Estratègic de Desenvolupament Local de Palamós o el Pla Estratègic de Caldes de Montbui.

Entenem aquest tipus de planificacions com a instruments imprescindibles que permeten aixecar la mirada i fugir de la quotidianitat  i, alhora, com a eines que promouen noves maneres de governar. És per això que, per elaborar-los, apostem de forma contundent per a la generació d’espais de debat i deliberació encaminats a aconseguir un pacte de la societat més que un projecte eminentment tècnic.

En aquest sentit, em sembla rellevant aportar algunes refexions sobre la importància de “tenir un pla”, i les possibilitats que genera per a consolidar una nova manera de governar si s’elabora de forma compartida i des de visions integrals:

De la jerarquia a la xarxa:

Elaborar una planificació estratègica local de forma participada i deliberativa suposa un canvi de rol dels governs locals. Els governs ja no són només un exercici d’autoritat des de la cúpula de la institució, sinó que passen a exercir una tasca relacional de contactes i pactes amb una xarxa d’actors presents al territori.

De manar a escoltar:

Les planificacions estratègiques elaborades i desplegades de forma compartida també suposen el pas d’una lògica gerencial tradicional (la cúpula de la institució és qui mana) a una lògica de governança (el que importa és escoltar, relacionar-se i liderar xarxes). En altres paraules, es passa d’un govern tecnocràtic i monopolista a un govern participatiu que aposta per lliderar xarxes com a estratègica per afrontar la complexitat de les necessitats actuals.

Dels enfocaments unidimensionals als multidimensionals

També esdevé clau, en un context complex i de canvis ràpids i constants, assumir que les planificacions han de fer-se des de mirades integrals. Tradicionalment, les polítiques de promoció econòmica o les de benestar social es dissenyaven i desenvolupaven de forma aïllada a la resta d’àmbits. Obrir la mirada suposa superar les lògiques unidimensionals i entendre que el desenvolupament local, la inclusió social o la gestió territorial s’han d’aboradar des de lògiques multidimensionals. Un pla de desenvolupament econòmic, per exemple, ha de ser capaç d’obrir la mirada i ser conscient que s’ha de redimensionar vinculant l’economia local amb el benestar social, la gestió territorial, el medi ambient, etc.

Com a la vida personal, que els ajuntaments tinguin un pla esdevé clau per afrontar el futur. No només perquè permet traçar una ruta, sinó també perquè aprendre’m a fer-la junts, com fan el equips de ciclisme.

Figueres i la Tercera Revolució industrial

05/11/2013

icrea_1

Article publicat al setmanari l’Hora Nova, el dia 29/10/2013

L’època del creixement desmesurat i dels canvis constants ja forma part del passat. Probablement, la crisi econòmica actual s’interpretarà d’aquí uns anys com l’inici d’una nova època a les societats desenvolupades del món occidental. Mentrestant, ens hem de replantejar bona part dels elements que han caracteritzat el model social, econòmic i territorial dels nostres pobles i ciutats.

El sociòleg i economista nord-americà Jeremy Rifkin analitza i proposa alternatives per afrontar aquesta transició a “La Tercera Revolució Industrial. Com el poder lateral està transformant l’energia, l’economia i el món”. De l’assaig de Rifkin se’n desprenen reflexions interessants que poden esdevenir una bona guia per a les administracions públiques (també les locals) a l’hora de planificar el futur. La idea de fons per afrontar el canvi d’època és clara: com a les anteriors revolucions industrials la transformació comença quan una nova tecnologia en el camp de la comunicació convergeix amb uns sistemes energètics que també són nous. A la primera revolució industrial convergiren el vapor i l’impremta. A la segona, la comunicació elèctrica i els motors de combustió. Ara és el torn d’internet i les energies renovables.

L’abast de la transformació, doncs, és més ampli del que molts poden pensar. No parlem només d’instal·lar plaques solars (que també) sinó, com explica el Doctor en biologia i sociòleg Ramon Folch, de vetllar per una correcta gestió ambiental de les ciutats garantint l’activitat socioeconòmica, la qualitat ambiental urbana i la vertebració del territori productiu, i evitant el deteriorament de la perifèria urbana. La crisi econòmica suposa, per tant, una oportunitat per impulsar l’anomenada Tercera Revolució Industrial. I els governs locals són les administracions idònies per a desenvolupar estratègies i planejaments que apostin per les energies distrubuïdes i l’economia verda, i per lògiques col·laboratives que garanteixin el benestar de la ciutadania i la sostenibilitat territorial, en detriment del model centralitzat, jeràrquic i vertical imperant avui.

Amb aquest repte transformador com a referència, l’Ajuntament de Figueres inicia la revisió del planejament urbanístic. El projecte pretén assumir la necessitat d’una transformació que es començarà a dibuixar en un context de crisi econòmica i entenent l’espai públic com un espai viu que forma part dels drets i relacions socioeconòmiques dels ciutadans. És per això que només amb un debat obert entre administracions, empreses i societat civil s’aconseguirà la tracció necessària per a què la transició sigui possible. Cal aprofitar una eina de planejament com el POUM per posar les bases d’un canvi que no ens podem permetre esquivar. Es tracta d’avançar-se als esdeveniments i aprofitar el planejament per afrontar amb garanties el futur que ve.

La implicació de la ciutadania esdevé clau. És per això que l’Oficina del POUM dinamitzarà diversos tallers participatius temàtics on es debatrà entorn el futur de la ciutat. Perquè, com deia el polític alemany Herman Scheer, el major i més important potencial per al canvi energètic són els éssers humans.

GERARD QUIÑONES i MACIÀ.

Soci-Director de Neòpolis i responsable del Programa de Participació Ciutadana durant la revisió del POUM de Figueres

Imaginem el model energètic del futur. T’apuntes?

27/06/2013

foto

L’Ajuntament de Figueres participa en el projecte europeu Interreg IV-C anomenat “IMAGINE Low Energy Cities” i promogut per l’associació Energy Cities. En aquest projecte hi participen a més Figueres les ciutats de Munich (Alemanya), Lille (França), Dobrich (Bulgaria), Milton Keynes (UK), Odense (Dinamarca), Bistrita (Romania), Modena (Itàlia) i la Hafen University d’Hamburg.

L’objectiu del projecte és establir una metodologia conjunta a totes les ciutats participants de conscienciació a tots els agents implicats (ciutadans, empreses, organitzacions) per a fomentar una nova cultura energètica basada en el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables i la producció distribuida. Es parteix de la premisa que l’energia és un aspecte cabdal del funcionament de les ciutats i un element essencial en la lluita contra el canvi climàtic. Es pretén engegar, doncs, un debat obert i participatiu que serveixi per imaginar un nou model energètic per al futur (horitzó 2050). Aquí trobareu més informació sobre el projecte.

Neòpolis s’ha encarregat de dissenyar el procés de particpació ciutadana que haurà de servir per desenvolupar el projecte. D’entre diverses accions participatives (enquestes, tallers, vídeos, etc.), s’ha previst l’organització d’un concurs de fotografies sobre energia a través de Twitter i Instagram. El concurs pretén oferir la possibilitat a la ciutadania de mostrar, mitjançant fotografies comentades, què està ben fet (#Fgs2050Sí) i què cal millorar (#Fgs2050No) en temes energètics a Figueres. Val a dir que no cal ser resident a Figueres per a participar. Les imatges serviran per complementar el procés d’imaginació compartida sobre el futur de l’energia a la ciutat. A la finalització del concurs (que estarà actiu de l’1 de juliol al 15 d’agost) s’atorgaran premis a les tres millors fotografies de cada categoria (#Fgs2050Sí / #Fgs2050No).

Us convidem a consultar les bases del concurs, a participar-hi i a fer-ne difusió. El futur de l’energia és cosa de tots!!

Per cert, aquests són els premis del concurs:

* Primers premis: 2 motxilles solars

* Segons premis: 2 carregadors solars per a mòbils

* Tercers premis: 2 kits de bombetes de tecnologia led

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 8: Innovar o morir

23/05/2013

Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

6è Neobaròmetre – “Reflexions sobre el món local”

19/03/2013

participacio ciutadana

Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur,  Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”

Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.

A partir del  dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

Resultats del #Neobaròmetre25N

23/11/2012

participacio ciutadana

Fa uns dies us vam explicar la intenció del darrer Neobaròmetre de Neòpolis: vehicular a través de Twitter l’enviament de diferents preguntes als candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya dels partits amb representació parlamentària. L’exercici tenia una doble finalitat. Per una banda conèixer les propostes i opinions dels candidats sobre temes transcendents per al futur del nostre país, recollint de forma sintetitzada les prioritats i propostes que ens plantegen els candidats. D’altra banda mesurar l’ús que li donen les candidatures al Twitter, i fins a quin punt esdevé una eina real d’interlocució directa amb l’electorat durant la campanya electoral.

Doncs bé, els resultats del #Neobaròmetre25N són molt clars: no hi ha resultats. A partir del dia 13 de novembre vam començar a llençar tuits mencionant als candidats (menys en el cas d’Artur Mas, que no disposa de compte personal a Twitter. Les preguntes es van enviar al compte @ciu). En total es van fer arribar 5 preguntes als candidats. N’havíem previst 10, però vistos els resultats ens vam aturar a 5.

És cert que podíem haver avisat anteriorment als candidats, o plantejar les preguntes abans que s’iniciés la campanya de forma oficial. En tot cas, enteníem que “la gràcia” del #Neobaròmtere25N era, precisament, observar la interlocució 2.0 dels candidats amb l’electorat durant la campanya i sense avisos previs.

Al 20è #NitsGirona que organitzen els amics de Playbrand (22/10/12) s’hi va presentar una ponència del consultor en comunicació política Pau Canaleta, centrada en el màrqueting polític i l’ús de les xarxes socials per part de la classe política. Les seves reflexions coincideixen plenament amb els (no) resultats del #Neobaròmtere25N i ens permeten, com a mínim, treure una conclusió (o validar una realitat): els partits i polítics catalans utilitzen les eines 2.0 com a canal informatiu per llançar missatges. Res més. La interlocució amb l’lelectorat no es canalitza a través del 2.0.

Podeu consultar les preguntes enviades als candidats consultant els tuits dels dies 13, 14 i 15 de novembre del compte Twitter @gerardneopolis