Des de fa uns mesos Neòpolis està oferint suport extern a diferents ajuntaments en l’elaboració dels anomenats Plans d’Inclusió Social. Els Plans d’Inclusió Social són eines que pretenen generar un procés que garanteixi a les persones amb risc de pobresa o exclusió social obtenir les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i cultural i per gaudir d’un nivell de benestar d’acord amb la societat on viuen. Són l’aplicació pràctica, al món local, de les directrius en matèria de polítiques socials que es van fixar a la Cimera de Lisboa de març del 2000. Al Quadern d’Acció Social i Ciutadania número 5 en podeu trobar informació.

L’elaboració del pla s’inicia amb un diagnòstic que fa una anàlisi quantitativa del municipi, i també estudia les polítiques inclusives que promou l’ajuntament, així com la feina d’altres recursos, entitats i serveis que treballen al territori. El fet de contactar amb serveis i entitats diverses que aporten eines per afavorir la inclusió ens permet conèixer l’opinió d’uns agents que “trepitgen el terreny” dia a dia fent una feina més que lloable.

Durant els darrers mesos hem pogut parlar amb desenes d’interlocutors d’entitats molt variades que treballen en l’àmbit social (salut, treball, formació, habitatge, veïnatge, etc.). Molts han notat els efectes de la crisi en el seu dia a dia, i la majoria considera que unir esforços suposaria un pas endavant per promoure de forma més eficient la inclusió social.

No es treballa prou en xarxa, expliquen, i fer-ho permetria augmentar el coneixement entre entitats, evitaria duplicar serveis, i serviria per compartir informació i definir estratègies conjuntament. El millor de tot és que existeix predisposició a formar part d’un espai de treball conjunt que promogui l’administració. El pitjor, segurament, és que no és fàcil passar de la teoria a la pràctica amb èxit. Em sembla bastant necessari aprofitar l’elaboració dels Plans d’Inclusió per consolidar espais relacionals que comptin amb la participació dels diferents agents vinculats a la promoció de la inclusió.

Pot semblar una obvietat però, malauradament, moltes planificacions estratègiques locals han acabat al calaix, esperem que no passi amb els plans d’inclusió social.