Article etiquetat com a ‘planificacio estrategica’

Tenir un pla

04/02/2015
Jornada de propostes amb agents de la societat civil. PDL Palamós

Jornada de propostes amb agents de la societat civil. PDL Palamós

Des de Neòpolis hem estat treballant darerament en l’elaboració de diferents plans estratègics d’ambit local, com el Pla Estratègic de Desenvolupament Local de Palamós o el Pla Estratègic de Caldes de Montbui.

Entenem aquest tipus de planificacions com a instruments imprescindibles que permeten aixecar la mirada i fugir de la quotidianitat  i, alhora, com a eines que promouen noves maneres de governar. És per això que, per elaborar-los, apostem de forma contundent per a la generació d’espais de debat i deliberació encaminats a aconseguir un pacte de la societat més que un projecte eminentment tècnic.

En aquest sentit, em sembla rellevant aportar algunes refexions sobre la importància de “tenir un pla”, i les possibilitats que genera per a consolidar una nova manera de governar si s’elabora de forma compartida i des de visions integrals:

De la jerarquia a la xarxa:

Elaborar una planificació estratègica local de forma participada i deliberativa suposa un canvi de rol dels governs locals. Els governs ja no són només un exercici d’autoritat des de la cúpula de la institució, sinó que passen a exercir una tasca relacional de contactes i pactes amb una xarxa d’actors presents al territori.

De manar a escoltar:

Les planificacions estratègiques elaborades i desplegades de forma compartida també suposen el pas d’una lògica gerencial tradicional (la cúpula de la institució és qui mana) a una lògica de governança (el que importa és escoltar, relacionar-se i liderar xarxes). En altres paraules, es passa d’un govern tecnocràtic i monopolista a un govern participatiu que aposta per lliderar xarxes com a estratègica per afrontar la complexitat de les necessitats actuals.

Dels enfocaments unidimensionals als multidimensionals

També esdevé clau, en un context complex i de canvis ràpids i constants, assumir que les planificacions han de fer-se des de mirades integrals. Tradicionalment, les polítiques de promoció econòmica o les de benestar social es dissenyaven i desenvolupaven de forma aïllada a la resta d’àmbits. Obrir la mirada suposa superar les lògiques unidimensionals i entendre que el desenvolupament local, la inclusió social o la gestió territorial s’han d’aboradar des de lògiques multidimensionals. Un pla de desenvolupament econòmic, per exemple, ha de ser capaç d’obrir la mirada i ser conscient que s’ha de redimensionar vinculant l’economia local amb el benestar social, la gestió territorial, el medi ambient, etc.

Com a la vida personal, que els ajuntaments tinguin un pla esdevé clau per afrontar el futur. No només perquè permet traçar una ruta, sinó també perquè aprendre’m a fer-la junts, com fan el equips de ciclisme.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

L’hora del desenvolupament local

07/03/2012

participacio ciutadana

Sense cap mena de dubte l’economia impregna bona part de les nostres vides. Una pila de titulars mediàtics ens ho recorden a diari: Eurovegas, dèficit, pacte fiscal, atur, taxa turística, etc. En aquest sentit, em sembla interessant dedicar aquest escrit al rol que han jugat, juguen i haurien de jugar els governs locals en temes de promoció econòmica i desenvolupament.

Des de finals del S.XX el món local ha engegat un camí per allunyar-se de la vella tradició franquista basada en la desconfiança absoluta cap als governs locals i tot el que pogués sonar a autonomia local. D’aquesta manera s’ha anat configurant una nova lògica segons la qual els governs locals han guanyat pes com a agents actius en l’adopció de decisions per caracteritzar els territoris.

Així, els governs locals han tendit a donar resposta al procés de globalització aprofitant el seu potencial de desenvolupament i entenent que cada territori requereix d’un tractament específic per desenvolupar instruments adequats i promoure l’anomenat desenvolupament endogen.

Vázquez Barquero explica com aquest nou model de polítiques de desenvolupament local ha viscut diferents etapes o generacions:

- Primera generació: Reacció del sector púbic a través d’incentius per a la localització i manteniment d’empreses al territori (a través de mesures d’autocupació, treball protegit, infraestructures, etc.)

- Segona generació: Anticipació público-privada fomentant el desenvolupament de recursos immaterials (facilitant millores en la competitivitat de les empreses locals, recolzant l’emprenedoria, creant vivers d’empreses o centres tecnològics, etc.)

- I, finalment, una tercera generació (a la que caldria que els governs locals es vagin apuntant) on les mesures reactives i anticipatives s’emmarquen i es complementen amb estratègies de la societat local per tal de millorar el sistema empresarial i del territori (a través del treball conjunt de xarxes d’actors, del màrqueting local, d’especialitzacions, etc). Ras i curt, el model de Silicon Valley.

Es tracta de millorar els resultats de l’economia local incidint en l’entorn i cercant l’equilibri entre l’eficiència econòmica, l’equilibri social i territorial i la sostenibilitat ambiental. I això no és possible sense la participació i compromís de la societat local.

Des de Neòpolis estem treballant en planificacions que pretenen respondre  aquesta lògica (estratègies de la societat local -> reacció + anticipació + estratègia). Us convidem a contactar amb nosaltres en el cas d’estar-hi interessats.

Planificació estratègica, la clau davant la incertesa

24/10/2011

planificacio estrategica

Article de Daniel Tarragó. Soci-Director de Neòpolis, publicat a El Punt Avui (15/10/11)

Vivim en un temps líquid, en què les empreses naveguen per un mar d’aigües turbulentes sota una tempesta d’incertesa intensa que sembla que encara trigarà algun temps a escampar. És per això que es fa imprescindible disposar d’un full de ruta que ens marqui el rumb a seguir i que ens il·lumini a mitjà i a llarg termini. Necessitem una guia, un far que ens insinuï el camí per entomar un context complex, dinàmic i volàtil, d’una forma oberta i flexible.

Donar lliçons en aquests temps és, a vegades, més que agosarat; hi ha qui recomana contenció de despeses, hi ha qui aposta per la inversió, per treballar el valor del producte, obrir nous mercats, internacionalitzar-se, etc. Quin ha de ser el camí?

Si fem un símil futbolístic, no n’hi haurà prou amb tenir bons defenses, bons davanters o un bon mig camp, l’èxit serà la perfecta execució del treball en conjunt. L’èxit d’un equip serà l’entrenador, els jugadors o la filosofia i la tàctica de joc? L’èxit de l’empresa depèn dels seus directius, els seus treballadors o una bona planificació estratègica? La resposta és senzilla: tot a la vegada.

La profunda transformació social, econòmica, laboral i financera que estem experimentant, així com la pèrdua de referents culturals i polítics, converteixen el futur en un escenari desconegut i sovint amenaçador. És per tot això que l’aposta per elaborar una planificació estratègica sembla quelcom ineludible. Les empreses, avui més que mai, necessiten donar resposta a tres grans interrogants: on som?, on volem anar? i com hi hem d’arribar?

Si volem afrontar el futur amb garanties d’èxit no ens queda més remei que valorar la situació actual i preparar-nos per fer-hi front en les millors condicions. Es tracta d’anticipar-se per adaptar-nos al present i preparar-nos per al futur.

Un pla estratègic és una aposta de futur, però, sobretot, és una aposta de futur col·lectiva. Els directius d’una empresa poden promoure un pla estratègic, però aquest ha de ser el pla de tota l’empresa. Planificar-se estratègicament és una forma de pensar i afrontar el futur, però en el context actual serem més efectius si ho fem entre tots. Es tracta d’una conxorxa col·lectiva, un reconeixement que la força està en la suma, una forma d’assumir que només ens en podrem sortir col·lectivament.

La manera de fer un pla estratègic pot ser molt variada, tot i que sempre inclou dos moments bàsics: el diagnòstic (on som), i les propostes (on volem ser i com arribar-hi). El diagnòstic ha de ser acurat i encertat, però no cal que sigui extremadament detallat ni tècnicament molt sofisticat. No podem perdre de vista que ha de ser un projecte compartit entre tots els membres de l’empresa i cal que sigui comprensible, entenedor i acordat entre les parts.

Pel que fa a les propostes, el més rellevant, de nou, és que aquestes hagin estat construïdes col·lectivament i que siguin prou compartides per tots. Només així en podrem esperar un desenvolupament efectiu.

L’èxit de la planificació estratègica depèn més de l’elaboració conjunta d’aquesta que de qualsevol altre atribut tècnic. La lògica del bottom-up és fonamental.

D’un pla estratègic l’empresa n’ha d’esperar una orientació, una guia i sobretot un espai de col·laboració que genera compromisos i sinergies. Es tracta en bona part de resultats intangibles, però de gran valor i impacte sobre el funcionament del conjunt de la companyia. Enfront d’altres tipus de planificacions de caràcter més operatiu, que persegueixen millorar l’eficàcia i l’eficiència de les actuacions empresarials, un pla estratègic ha de generar intel·ligència col·lectiva. Davant dels reptes d’una societat complexa i d’una crisi econòmica i financera dura, llarga i desconcertant és evident que cal treballar bé (de forma eficaç i eficient) però, sobretot, cal que pensem adequadament (generem intel·ligència).

Treball en xarxa i inclusió social

21/06/2010

inclusio social

Des de fa uns mesos Neòpolis està oferint suport extern a diferents ajuntaments en l’elaboració dels anomenats Plans d’Inclusió Social. Els Plans d’Inclusió Social són eines que pretenen generar un procés que garanteixi a les persones amb risc de pobresa o exclusió social obtenir les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica, social i cultural i per gaudir d’un nivell de benestar d’acord amb la societat on viuen. Són l’aplicació pràctica, al món local, de les directrius en matèria de polítiques socials que es van fixar a la Cimera de Lisboa de març del 2000. Al Quadern d’Acció Social i Ciutadania número 5 en podeu trobar informació.

L’elaboració del pla s’inicia amb un diagnòstic que fa una anàlisi quantitativa del municipi, i també estudia les polítiques inclusives que promou l’ajuntament, així com la feina d’altres recursos, entitats i serveis que treballen al territori. El fet de contactar amb serveis i entitats diverses que aporten eines per afavorir la inclusió ens permet conèixer l’opinió d’uns agents que “trepitgen el terreny” dia a dia fent una feina més que lloable.

Durant els darrers mesos hem pogut parlar amb desenes d’interlocutors d’entitats molt variades que treballen en l’àmbit social (salut, treball, formació, habitatge, veïnatge, etc.). Molts han notat els efectes de la crisi en el seu dia a dia, i la majoria considera que unir esforços suposaria un pas endavant per promoure de forma més eficient la inclusió social.

No es treballa prou en xarxa, expliquen, i fer-ho permetria augmentar el coneixement entre entitats, evitaria duplicar serveis, i serviria per compartir informació i definir estratègies conjuntament. El millor de tot és que existeix predisposició a formar part d’un espai de treball conjunt que promogui l’administració. El pitjor, segurament, és que no és fàcil passar de la teoria a la pràctica amb èxit. Em sembla bastant necessari aprofitar l’elaboració dels Plans d’Inclusió per consolidar espais relacionals que comptin amb la participació dels diferents agents vinculats a la promoció de la inclusió.

Pot semblar una obvietat però, malauradament, moltes planificacions estratègiques locals han acabat al calaix, esperem que no passi amb els plans d’inclusió social.