Article etiquetat com a ‘polítiques de joventut’

Polítiques de joventut, i ara què (per Narcís Pou)

08/03/2011

politiques joventut

Transcric l’article d’en Narcís Pou (Director de projectes de Neòpolis) publicat a el Diari de Girona el 7 de març de 2011

En el marc de les polítiques de joventut, l’any 2010 passarà a la història com un any especial. I serà així perquè hi van confluir dos grans esdeveniments. En primer lloc, va perdre vigència el Pla Nacional de Joventut 2000-2010, la primera aposta seriosa del Govern de la Generalitat per planificar les polítiques adreçades als joves catalans, alhora que es posava en marxa el nou Pla Nacional 2010-2020. I d’altra banda, s’aprovava la llei de polítiques de joventut.

Però, sota l’aparença d’aquest dolç moment, sorgeix un gran interrogant: com complir amb els objectius fixats en aquests nous documents i garantir que les persones joves puguin definir i construir el seu propi projecte de vida, tant en l’aspecte personal com social, en un moment com l’actual?

Les anàlisis que va usar la Secretaria de Joventut posen sobre la taula una realitat juvenil caracteritzada pel trencament de la linealitat en les trajectòries de vida i el pes de la condició socioeconòmica de la família en l’estructura d’oportunitats dels i les joves. Un sistema educatiu amb un baix percentatge de despesa pública sobre el PIB, segregat segons la titularitat de les escoles, i on els resultats acadèmics dels alumnes o les decisions sobre la continuïtat en el sistema educatiu depenen en bona part de la posició social, econòmica i cultural de l’entorn familiar. I un mercat de treball marcat per elevades taxes d’atur, temporalitat, precarietat en els itineraris laborals i una encara baixa productivitat. No és estrany doncs que en aquest escenari es produeixi una diversificació de les trajectòries laborals i un augment de les transicions fràgils vers la vida adulta.

La família, font d’estabilitat econòmica i de benestar dels i les joves, es mostra ja incapaç de seguir jugant aquest paper, condicionada especialment pel context de crisi econòmica i per la reproducció de les desigualtats socials. Per altra part, la manca de linealitat en la trajectòria laboral, les dificultats d’accés a l’habitatge i les insuficients polítiques públiques de suport a l’emancipació, releguen la decisió de la independització domiciliària dels nostres joves a una difícil loteria, amb tot el que això representa per als processos de formació de noves famílies.
És en aquest context que cal desplegar les polítiques de joventut i, davant de l’important paper que juga el col·lectiu en la nostra societat, cal acceptar que s’esgota el temps dels intents i experiments, en un moment en què els canvis de la nostra societat són estructurals. Les evidències sobre la debilitat de les polítiques d’igualtat d’oportunitats i la fractura social que això comporta només deixen marge a grans decisions. Cal entendre el col·lectiu jove com la garantia de futur del nostre país i cal esmerçar i concentrar els recursos necessaris per facilitar realment, no patint de pegats, que els i les joves puguin desenvolupar autònomament els seus propis projectes de vida.

Caldria, per tant, un pas endavant valent i atrevit, amb l’únic objectiu de permetre als joves desplegar el seu potencial. Es tracta d’una aposta política necessària i de futur pel país.

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya (2010 – 2020)

28/10/2009

pla nacional joventut

“Entre tots i totes construim el futur que volem”. Aquest és l’esperit que impregna el procés d’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) en el que la Secretaria de Joventut està treballant des de fa un temps.

Des de Neòpolis tenim la sort de col·laborar en una de les moltes accions que s’estan promovent per defininir un Pla que es planteja el repte de reduir els desavantatges que avui en dia dificulten l’accés a la plena ciutadania de molts i moltes joves de Catalunya. Concretament conduirem el procés de consulta a joves universitaris mitjançant la dinamització d’una quinzena de tallers presencials a facultats d’arreu del territori.

Al marge de la intervenció de Neòpolis en aquest projecte m’interessa destacar molt positivament el plantejament integral, transversal i participatiu pel que s’ha apostat des de la Secretara de Joventut. Em sembla un bon exemple de com planificar-se estratègicament apostant per escoltar a tots aquells agents que poden tenir-hi alguna cosa a dir. I més encara essent una projecte d’abast nacional.

El PNJCat planteja fer un diagnòstic i trobar fórmules que permetin que l’emancipació dels joves sigui un procés més fàcil i just per a tothom. La direcció del projecte va a càrrec d’un Consell Rector composat per agents diversos; Secretaria de Joventut, representants dels ajuntaments i del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. A més, altres agents experts, com les universitats, altres departaments de la Generalitat, els partits polítics o tècnics i professionals de joventut també estan essent convocats per dir-hi la seva. També considero molt interessant el fet que el projecte tindrà en compte l’avaluació del Pla 2000-2010, que s’enfoca des d’un punt de vista integral de la vida dels joves (formació, treball, habitatge, participaicó, cultura, salut i inclusió social), que aposta per la transversalitat en el disseny de polítiques juvenils i que es tindran en compte les diferències territorials o altres factors específics que incideixin en la vida dels joves.

Però el que considero més destacbale és que l’elaboració d’aquest “full de ruta” de les polítiques juvenils a Catalunya per als propers 10 anys preveu comptar amb la veu dels mateixos joves. És evident que sense la particiació del jovent no es podria construir un projecte prou ric i realista. Està previst que es promoguin múltiples espais de consulta (com els tallers amb joves universitaris, amb joves de secundària i formació professional o d’origen immigrat, d’entre d’altres). També es pot participar individualment omplint un qüestionari molt complert que, a hores d’ara, ja han respost gairbé 2000 joves.

En definitiva, em sembla que som davant un bon exemple de procés participatiu ben estructurat, entès com a complement clau en el disseny d’un pla sectorial d’abast nacional que haurà de servir per facilitar les coses als joves catalans durant la propera dècada, que no ho tenen fàcil!