Article etiquetat com a ‘Presa de possessió’

Alguns comentaris sobre la presa de possessió

27/12/2010

presa possessió

Ja tenim nou President de la Generalitat de Catalunya, el 129è. Artur Mas ha pres possessió del càrrec amb un discurs de més de 10 minuts que m’agradaria comentar:

En línies generals el discurs del nou President em sembla que ha estat a l’alçada. Per començar destaco positivament el fet que el President no hagi llegit. Durant els darrers anys aquest fet no era habitual. I em sembla que veure que un líder polític no llegeix en els moments importants transmet confiança.

El fet que Mas es senti privilegiat de ser President és més que normal, i aquest era el moment de dir-ho. Val a dir, però, que alguns moments del discurs m’han transmès certes sensacions que també em va transmetre el vídeo de campanya. Massa referències a sí mateix. El dia a dia de molts ciutadans i ciutadanes és fotut i no crec que sigui moment d’excedir-se a l’hora de repassar la trajectòria personal. Més aviat em sembla que no toca.

Tot i això, durant el discurs hem pogut veure la cara més humana de Mas quan ha reconegut que el que està vivint durant les darreres setmanes el té una mica “atabalat” i quan ha assumit que està en deute amb el pòsit de confiança rebut per part de la ciutadania.

El nou President també ha recordat que el context actual genera confusió i pors, i ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva parlant del “deure moral (de la societat catalana) d’aportar”. En aquest sentit, cal recordar que els nivells d’aportació de la societat catalana també dependran dels instruments i oportunitats que promogui el nou govern.

El discurs també ha servit per aclarir la seva essència com a líder. Més enllà de l’època de la resistència, Mas es defineix com un constructor d’una nova generació, i que forma part d’un engranatge històric. Em sembla encertat marcar perfil en aquest sentit. Fa massa temps que recordem als Pujols, Maragalls i González com a líders carismàtics a qui la seva biografia els va forjar. Això s’ha acabat, és cert. Ara cal, però, passar de les paraules als fets i demostrar que, efectivament, la nova generació que representa el President té capacitats per tirar el país endavant amb solidesa.

Les referències a la plenitud nacional també han aparegut. Era imprescindible. Altra vegada, però, aquest posicionament s’haurà de portar a la pràctica si no es volen frustrar expectatives ciutadanes. El President ha deixat clara la necessitat de ser pacients. I em sembla bé, però hem d’evitar que el viatge es converteixi en una travessia eterna. Les referències a la crisi econòmica, en canvi, han aparegut menys del que em pensava.

En definitiva, un discurs clar i entenedor, que genera expectatives i que simbolitza l’inici d’una nova etapa per Catalunya. Seria una llàstima que no siguem capaços de construir-la entre tots! Que així sigui depèn, primer de tot, del nou timoner.