Article etiquetat com a ‘transparencia’

Tòpic 3: La participació és particularista

17/09/2015

collaboration

Aquells qui destaquen la tendència dels ciutadans a centrar-se, només, en els interessos particulars tenen part de raó. Els éssers humans som egoistes per naturalesa, però també som col·laboratius i formem part de comunitats.

És cert que les conseqüències de la globalització han reforçat societats i models de vida on l’individualisme té un pes important. I també és cert que algunes institucions públiques poden haver fet creure que la política és un instrument per a satisfer interessos particulars. Però aquest context no hauria de convertir-se en un fre a l’hora de promoure la participació ciutadana, sinó en un element a tenir en compte a l’hora de dissenyar processos deliberatius.

Si pensem que la ciutadania és incapaç d’entendre, després d’explicar-los-hi, que en els espais participatius s’hi posen a debat elements vinculats amb l’interès col·lectiu i no aspectes personals (per això existeixen d’altres canals) és que entenem que la gent és estúpida. I estarem tots d’acord que no és el cas.

Queda clar, per tant, la necessitat ineludible d’aclarir, des d’un bon inici, les regles i l’àmbit de debat dels processos participatius. Claredat i honestedat. Així de fàcil.

De fet, una immensa majoria dels espais de debat que hem dinamitzat des de Neòpolis durant els darrers anys ens demostren que la participació des de lògiques col·lectives, de ciutat, de barri… és absolutament possible. Són pocs els ciutadans que no ho volen entendre. Molt pocs. Es tracta d’aprofitar els processos per fer pedagogia i per deixar clar que els espais de debat col·lectiu són escenaris on, a part de convèncer als demés, també hem de ser convençuts.

#Municipals2015 – Reptes locals segons Pau Canaleta

11/05/2015
Pau Canaleta

Pau Canaleta

Descripció d’un repte o necessitat no coberta

Un dels reptes claus que els ajuntaments no han cobert és el de fer més transparent i participativa l’administració i l’acció de govern. La transparència és una demanda de la ciutadania que de moment, no té resposta. I això passa per interioritzar la transparència en tota l’acció de govern d’una manera natural. Des del govern, però també des del dia a dia administratiu.

Solucions tradicionals per abordar-ho

Fins ara s’ha penjat informació al web, s’han organitzat exposicions públiques, auditories, processos participatius, d’entre d’altres. En tot cas, ni l’administració ni els governants han interioritzat el fet de ser transparents i obrir-se sense por als ciutadans.

El canvi que es necessita va molt més enllà d’accions puntuals, passa per canviar el funcionament habitual i que tot el que generi l’administració estigui a l’abast de la ciutadania. Sobretot aquells temes on hi ha més suspicàcies per part del ciutadà: adjudicacions, subvencions, contractes, etc.

Resposta innovadora

S’ha de canviar l’enfocament. No es tracta de pensar què és el que obrim de l’acció de govern, sinó què no obrim. I obrir tota la resta. Cal que vetllar per la transparència del que es fa sigui quelcom que formi part de la gestió habitual d’un govern.

Per iniciar-ho es podria tenir una figura d’un tècnic que vetlli per la transparència del govern i sobretot, pels processos i les decisions administratives. Cal una figura o organisme que obri camí dins l’administració, i que vetlli per què la transparència es vagi incorporant en la normalitat dels governs locals.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 8: Innovar o morir

23/05/2013

Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 2: La transparència

11/04/2013

Segon capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El segon capítol recull els punts de vista de Salvador Cardús sobre el concepte transparència.

Des de Neòpolis us convidem a opiniar i a compartir el vídeo.

Ajuntaments de vidre

17/02/2012

finançament ajuntaments

Article d’opinió (Gerard Quiñones) pubicat a El Punt Avui el 17 de febrer de 2012

L’any 2003, el Pressupost Participatiu de Porto Alegre va ser declarat com una experiència model de política pública pel document anual sobre Desenvolupament Humà publicat per Nacions Unides. El Pressupost Participatiu de Porto Alegre es desenvolupa en un context molt específic i, en cap cas, és una solució perfecta. Tot i això ha demostrat que l’administració transparent i democràtica dels recursos és una bona fórmula per evitar el malbaratament de fons públics i corresponsabilitzar a la ciutadania en la gestió del bé comú.  L’experiència ha servit de referència per a d’altres ciutats d’arreu de món. Sevilla, Màlaga, Santa Cristina d’Aro, Rubí o Figaró-Montmany són alguns exemples propers. Al portal web unitedexplanations.org s’hi pot consultar una anàlisi breu dels resultats del Pressupost Participatiu a la ciutat brasilera. A les conclusions s’exposa que l’experiència “suposa una temptativa de compensar els desequilibris creats pel mercat i d’afirmar el pes de l’acció política davant la lògica del benefici”.

El context actual de crisi (econòmica i de valors) en el que estem immersos requereix reaccions. És cert que la globalitat dels desafiaments actuals han de ser abordats des de nivells també globals. Però no és menys cert que comença a ser hora que assumim la necessitat de variar certes lògiques i plantejaments de la política a escala local. L’elaboració dels pressupostos municipals de forma participativa és només un exemple pràctic del camí que caldria emprendre per a promoure aquest canvi de lògica.

Més enllà de retallades i mesures de contenció és hora que ens adonem que l’entorn actual ens planteja d’altres reptes que no podem deixar de banda. Vivim un canvi d’època i n’hem de ser protagonistes. Cal aprofitar la situació per promoure i consolidar nous instruments de control social i per reconèixer el dret dels ciutadans a participar de la gestió pública municipal com a agents experts en el seu territori. Però això només és possible si generem confiança, si apropem la política a la ciutadania, i el primer pas que cal donar passa per mostrar obertament amb quines cartes juga cada administració. Es tracta de millorar la democràcia i construir capital social des de la proximitat, apostant per construir relacions més sòlides i actives amb la ciutadania. Aprendre a col·laborar. I en aquest sentit, els ajuntaments són les administracions amb més facilitats per encetar aquest camí de canvi. Els mecanismes per a fer-ho poden ser molt variats i cal que s’adaptin a les possibilitats i característiques de cada municipi.

Ja no podem esperar més. Els ciutadans prefereixen la veritat i exigeixen l’oportunitat de formar part de les solucions. I els ajuntaments necessiten explicar-se i trobar solucions creatives als nous reptes socials i econòmics dels seus municipis. Davant d’això, la transparència i la intel·ligència col·lectiva són dos elements fonamentals per poder fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de futur que els ajuntaments del nostre país tenen sobre la taula. És qüestió de voluntat política. Es tracta de convertir els ajuntaments en ajuntaments de vidre; com el de Porto Alegre.

Tics de transparència a les Corts Generals

09/09/2011

politica transparent

Bona notícia. Els diputats i senadors espanyols han fet públic el seu patrimoni (els diputats del Parlament de Catalunya ho faran l’any vinent). Tot i que considero que la iniciativa fa temps que s’hauria d’haver tirat endavant, i que el disseny i la planificació tècnica a l’hora de fer pública la iniciativa deixen força que desitjar, accions de transparència com aquesta haurien d’iniciar el camí cap a un escenari real de transparència, aprofitant la xarxa com un espai informatiu on les administracions mostrin al detall on van a parar els diners dels contribuents.

En tot cas és només un primer pas cap al Bon Govern. Necessari, però en cap cas suficient:

- És clar que l’abast de la transparència i el compromís ha d’anar més enllà de la publicació del patrimoni dels polítics. Si es pretén millorar el sistema i recuperar la confiança perduda no n’hi ha prou amb la declaració de béns. La informació ens pertany i, per tant, les administracions ens l’haurien d’oferir d’ofici, sense que calgui demanar-la.

- D’altra banda caldria que tots els nivells administratius s’apuntin de forma decidida a aquest canvi de cultura. També tenim dret a accedir informació del nostre ajuntament, consell comarcal o diputació. Una bona pràctica en aquesta línia és la de l’Ajuntament de Chicago, que pretén utilitzar l’alliberament de dades públiques per  a convertir-se en una ciutat intel·ligent, guiats per un pla estratègic que entén les dades obertes com un eix fonamental del futur de Chicago. Per exemple, a través d’un concurs (@apps4chicago) es posen les dades públiques a disposició dels desenvolupadors de software amb l’objectiu de generar aplicacions que facilitin la vida dels ciutadans. El Govern basc també s’ha afegit al carro de l’obertura, mitjançant un portal web on publica dades en format reutilitzable amb l’objectiu que tercers en puguin crear serveis derivats.

- I finalment, crec imprescindible garantir que les accions de transparència informativa també apostin per la rendició de comptes. Ho fa l’Ajuntament de Washington, a través d’un web on cada departament municipal informa a la ciutadania si s’estan complint, o  no, els objectius anuals promesos.

Crisi global, solucions locals (per Daniel Tarragó)

04/04/2011

participacio ciutadana

Transcric l’article de Daniel Tarragó (Soci-Director de Neòpolis) publicat el dia 3 d’abril als diaris Avui i El Punt

La recuperació de la confiança entre la ciutadania i la classe política, així com una bona part de les receptes per sortir d’una crisi global que està provocant canvis estructurals en el si de les nostres comunitats més properes, passa inevitablement pel món local.

Els ajuntaments són l’administració pública més propera als ciutadans, aquella que coneix en profunditat i detall les necessitats econòmiques, socials i urbanes del nostre país i de la nostra gent. Són institucions amb una capacitat enorme d’adaptar-se als canvis d’un món global imprevisible, d’elaborar polítiques innovadores per donar resposta a necessitats que sorgeixen de forma frenètica i implacable, de transformar el territori i crear riquesa, i de prestar un important nombre de serveis que, en moltes ocasions, no només no són competència seva, sinó que ni tan sols reben els recursos públics suficients per fer-hi front. Per bé que si no se’n fessin càrrec, moltes necessitats socials quedarien, poca broma, descobertes.

Això ens porta inevitablement a la qüestió del finançament local. El model actual és predemocràtic i manifestament insuficient. La paradoxa és evident: si bona part de la solució passa pels ajuntaments, per què no els dotem de més recursos? Aquesta paradoxa fa tant temps que dura que la cosa s’està convertint en una broma de mal gust.

De totes maneres cal deixar clar que aquesta és una qüestió llargament reflexionada i que, com a mínim a curt termini, no es té intenció d’abordar, fonamentalment per motius polítics que ara no vénen al cas. Per tant, del que es tracta és de buscar solucions imaginatives, realistes, aplicables i immediates. I per aprofitar tot aquest enorme potencial dels ajuntaments, no totes les solucions passen pel finançament. La gestió dels recursos públics municipals, l’eficiència i l’eficàcia de l’organització interna dels ajuntaments, i la manera de fer política són alguns dels principals àmbits on encara hi ha molta feina a fer.

M’agradaria destacar, en forma de tres grans blocs, algunes de les receptes més importants per convertir els nostres ajuntaments en la punta de llança que ha de fer front a aquesta situació de desconfiança, desafecció i crisi econòmica.

El primer repte fa referència a la gestió local dels recursos públics. Cal dotar els municipis de més autonomia financera per gestionar els fons derivats de les subvencions que reben d’administracions supramunicipals. Cal invertir menys en infraestructures i més en polítiques socials, ara és l’hora de les persones més que no pas de les pedres. Cal crear i consolidar espais supramunicipals de cooperació entre municipis veïns per compartir i coogestionar infraestructures i serveis. I cal impulsar mecanismes estables de cooperació i participació entre l’administració local i els sectors econòmics del territori amb l’objectiu de buscar fonts de finançament també de caràcter privat.

El segon bloc té a veure amb l’organització i el funcionament intern de l’administració local. És fonamental modernitzar els ajuntaments mitjançant la implementació de noves tecnologies de la comunicació que afavoreixin el contacte directe i la realització de tràmits de manera fàcil i ràpida. Reforçar el paper de secretaris i interventors com a figures de control i seguiment que vetllen per la legalitat. I promoure millores en els organigrames consolidant la transversalitat i el treball en xarxa, per passar d’una administració pública postburocràtica a una administració deliberativa, basada en la confiança interna a nivell relacional.

Finalment trobem la millora en la transparència i la manera de fer política. Es tracta de construir administracions de vidre que apostin per la transparència de manera proactiva. De consolidar la democràcia participativa i acostar la presa de decisions a uns ciutadans que caldria considerar experts del territori. I de capacitar, dinamitzar i professionalitzar el teixit associatiu, així com promoure el voluntariat de la societat civil superant les polítiques basades en contenir i acontentar.

Si afrontem aquests reptes tindrem una Catalunya millor, que serà garantia de progrés, ens acostarem més a les solucions per la crisi, demostrarem que som gent valenta, i hi haurà esperança. Aquest és, doncs, un bon començament per rebel·lar-nos contra la crisi, i poder ser més independents i solidaris en un context global que ens determina cada cop més.

Nova etapa als governs locals

23/03/2011

administracio local

Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.

Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.

En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit”.

En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.

Ajuntaments afrontant la crisi

23/11/2010
finançament municipal

Gerard Quiñones i Daniel Tarragó. Socis Directors de Neòpolis

El passat 18 de novembre vam presentar el IV Neobaròmetre: Ajuntaments afrontant la crisi. Per fer-ho, vam convocar una roda de premsa als Jardins de la Mercè on vam exposar els resultats d’un estudi propi que analitzat la situació general dels ajuntaments i les claus per afrontar la crisi.

QUÈ ANALITZA L’ESTUDI?

Com ja he dit, l’estudi es centra en la situació actual dels ajuntaments gironins (i, en extensió, catalans) i exposa una bateria de propostes ordenades en tres grans blocs temàtics: finançament i gestió dels recursos públics, organització i funcionament intern i transparència i manera de fer política. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ho van explicar així i van difondre que s’havia fet “un estudi sobre 17 ajuntaments gironins”. No és el cas.

COM ES VA ELABORAR L’ESTUDI?

Per portar a terme la recerca es van analitzar entrevistes fetes als 17 alcaldes i alcaldesses dels municipis de la demarcació de Girona amb una població superior als 9.500 habitants i també es van entrevistar en profunditat un total de 9 líders d’opinió i experts en la matèria com Salvador Cardús o Quim Brugué. Altra vegada, per aclarir interpretacions esbiaixades, cal matisar que els guions de les entrevistes elaborats per Neòpolis pretenien generar reflexions ordenades sobre la situació general dels governs locals i possibles estratègies per afrontar la crisi. En cap moment parlar d’ajuntaments específics.

OBJECTIUS

Buscàvem identificar els punts forts i sobretot els principals puts febles que presenten avui en dia els nostres ajuntaments, amb la finalitat de trobar solucions necessàries, realistes i aplicables per afrontar la situació de crisi actual.

El dia a dia de Neòpolis es basa en el contacte directe amb múltiples administracions catalanes de caràcter local. La intenció, doncs, rau en aprofitar la nostra experiència i les reflexions dels agents entrevistats per aportar elements de reflexió i millora que permetin un desenvolupament eficient i eficaç de les administracions més properes als ciutadans.

SÍNTESI DE RESULTATS

L’estudi evidencia que, si bé els ajuntaments ofereixen serveis i infraestructures de qualitat a la ciutadania i disposen de personal qualificat per desenvolupar tasques tècniques, les carències financeres i organitzatives i la manca de col·laboració entre ells suposen verdaders problemes pel correcte desenvolupament de la seva gestió. La qual cosa contribueix a generar desconfiança i desafecció entre els ciutadans.

Una major autonomia financera, més èmfasi en les polítiques adreçades a les persones, cooperació en xarxa entre municipis, establiment d’aliances sòlides amb el sector privat, controls de qualitat objectius de seguiment i avaluació de l’acció de govern, o la implementació de noves tecnologies que facilitin els tràmits administratius són algunes de les mesures que proposa Neòpolis per afrontar la situació de crisi econòmica, desafecció política i desconfiança en la gestió de la cosa pública local. Un dels grans reptes dels ens locals és aconseguir models d’organització interna que, a més de ser eficients i eficaços siguin intel·ligents i realistes. Models capaços de promoure relacions de confiança entre les diferents figures que treballen a l’administració amb l’objectiu de gestionar millor els recursos públics. Cal apostar també per la transparència d’una manera radical, per la creació d’espais que permetin una participació activa de la ciutadania en la gestió de la cosa pública, i per la capacitació, dinamització i professionalització del teixit associatiu dels municipis.