Article etiquetat com a ‘transversalitat’

Nova etapa als governs locals

23/03/2011

administracio local

Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.

Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.

En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit”.

En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.

Ajuntaments afrontant la crisi

23/11/2010
finançament municipal

Gerard Quiñones i Daniel Tarragó. Socis Directors de Neòpolis

El passat 18 de novembre vam presentar el IV Neobaròmetre: Ajuntaments afrontant la crisi. Per fer-ho, vam convocar una roda de premsa als Jardins de la Mercè on vam exposar els resultats d’un estudi propi que analitzat la situació general dels ajuntaments i les claus per afrontar la crisi.

QUÈ ANALITZA L’ESTUDI?

Com ja he dit, l’estudi es centra en la situació actual dels ajuntaments gironins (i, en extensió, catalans) i exposa una bateria de propostes ordenades en tres grans blocs temàtics: finançament i gestió dels recursos públics, organització i funcionament intern i transparència i manera de fer política. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ho van explicar així i van difondre que s’havia fet “un estudi sobre 17 ajuntaments gironins”. No és el cas.

COM ES VA ELABORAR L’ESTUDI?

Per portar a terme la recerca es van analitzar entrevistes fetes als 17 alcaldes i alcaldesses dels municipis de la demarcació de Girona amb una població superior als 9.500 habitants i també es van entrevistar en profunditat un total de 9 líders d’opinió i experts en la matèria com Salvador Cardús o Quim Brugué. Altra vegada, per aclarir interpretacions esbiaixades, cal matisar que els guions de les entrevistes elaborats per Neòpolis pretenien generar reflexions ordenades sobre la situació general dels governs locals i possibles estratègies per afrontar la crisi. En cap moment parlar d’ajuntaments específics.

OBJECTIUS

Buscàvem identificar els punts forts i sobretot els principals puts febles que presenten avui en dia els nostres ajuntaments, amb la finalitat de trobar solucions necessàries, realistes i aplicables per afrontar la situació de crisi actual.

El dia a dia de Neòpolis es basa en el contacte directe amb múltiples administracions catalanes de caràcter local. La intenció, doncs, rau en aprofitar la nostra experiència i les reflexions dels agents entrevistats per aportar elements de reflexió i millora que permetin un desenvolupament eficient i eficaç de les administracions més properes als ciutadans.

SÍNTESI DE RESULTATS

L’estudi evidencia que, si bé els ajuntaments ofereixen serveis i infraestructures de qualitat a la ciutadania i disposen de personal qualificat per desenvolupar tasques tècniques, les carències financeres i organitzatives i la manca de col·laboració entre ells suposen verdaders problemes pel correcte desenvolupament de la seva gestió. La qual cosa contribueix a generar desconfiança i desafecció entre els ciutadans.

Una major autonomia financera, més èmfasi en les polítiques adreçades a les persones, cooperació en xarxa entre municipis, establiment d’aliances sòlides amb el sector privat, controls de qualitat objectius de seguiment i avaluació de l’acció de govern, o la implementació de noves tecnologies que facilitin els tràmits administratius són algunes de les mesures que proposa Neòpolis per afrontar la situació de crisi econòmica, desafecció política i desconfiança en la gestió de la cosa pública local. Un dels grans reptes dels ens locals és aconseguir models d’organització interna que, a més de ser eficients i eficaços siguin intel·ligents i realistes. Models capaços de promoure relacions de confiança entre les diferents figures que treballen a l’administració amb l’objectiu de gestionar millor els recursos públics. Cal apostar també per la transparència d’una manera radical, per la creació d’espais que permetin una participació activa de la ciutadania en la gestió de la cosa pública, i per la capacitació, dinamització i professionalització del teixit associatiu dels municipis.

Sortim-nos-en junts (III)

30/08/2010

desafeccio politica

Els dos darrers escrits exposaven com, tot i comptar amb unes administracions que treballen més i millor que mai, la ciutadania segueix insatisfeta, i com n’és de necessari aprofitar la propera creació de nous governs locals per articular una resposta a la situació, apostant pel treball conjunt. Aclaria, també, que el repte de juntar-nos per multiplicar no és fàcil ja que, més enllà de l’eficiència aïllada de determinats serveis públics, fer operatiu el treball conjunt suposa fer front a dificultats.

La situació és clara; hem de tendir a juntar-nos per multiplicar, però ho hem de fer en un context que ens genera dificultats.

Així doncs, la pregunta és; com oferir respostes conjuntes a problemes complexes?

La resposta? Apostar pel diàleg, per la deliberació. Sembla una bona recepta per ser més eficaços i satisfer en major mesura a una ciutadania plenament insatisfeta. De tècnics i professionals ja en tenim, i de molt bons, però el pas del temps ha evidenciat que no podem basar-nos només en les seves indicacions.

Tal i com exposava al primer escrit, de poc serveix sumar actuacions aïllades, per més bé que les hagin elaborat els tècnics. Podem disposar de plans impecables des d’una vessant tècnica, però que es contradiguin amb d’altres plans. Potser, més que plans aïlladament eficients, el que ens cal és coordinar el conjunt de planificacions existents. I per fer-ho és imprescindible dialogar, deliberar, recuperar l’essència de la política (en majúscules, clar).

El primer pas és ser-ne conscient. El segon, portar-ho a la pràctica (què millor que una legislatura sencera per endavant) des del realisme i assumint que:

- Hem de moderar les expectatives ja que el canvi no és fàcil

- Caldran canvis de mentalitats i d’hàbits

- Cal una estratègia a llarg termini

- És un requisit estar-ne convençuts i comptar amb lideratges polítics i tècnics forts

Sortim-nos-en junts (II)

13/08/2010

desafeccio

Finalitzava l’escrit de la setmana passada deixant una pregunta a l’aire; “com juntar-nos per multiplicar” i donar resposta a una ciutadania que segueix insatisfeta tot i disposar d’unes administracions públiques que treballen més i millor que abans?

Doncs bé, el repte no és fàcil. Tot i que teòricament la idea de fer coses noves junts i deixar de treballar per separat sembla evident, a la pràctica la cosa es complica. I l’experiència de Neòpolis dinamitzant sessions de debat amb tècnics i polítics locals ens ho demostra.

Quan ens plantegem com anar més enllà de la gestió eficient de determinats serveis i apostar per la construcció d’un projecte col·lectiu topem amb dificultats, ja que fer operatiu el treball conjunt suposa:

1) Promoure instruments per relacionar-nos amb els agents socials. La dinamització de processos i espais participatius segueix essent un àmbit emergent on encara queda molt camí per aprendre i millorar. Cal paciència, confiança i transparència i no és fàcil apostar-hi en un entorn d’immediatesa i de missatges polítics simplificats.

2) Concretar relacions coherents entre institucions de diferents nivells (EstatGeneralitatDiputacions, Consells ComarcalsAjuntaments), a través de convenis i col·laboracions diverses que difícilment es materialitzen sense topar amb dificultats i malentesos.

3) Materialitzar la transversalitat a casa, al sí dels ajuntaments. La consolidació de certs hàbits de treball, les parcel·les, la percepció de falta de temps, els governs de coalició o la manca de lideratges polítics que la promoguin fan que, avui, els nivells de treball transversal als governs locals no siguin, almenys per ara, els òptims.

A més, tot aquest seguit de dificultats topen amb una societat dominada clarament per l’individualisme, la qual cosa no afavoreix precisament les apostes per la col·laboració o la suma de complicitats.

Ens agradi o no caldrà que articulem respostes amb aquest escenari de referència. En parlarem al següent escrit.