Article etiquetat com a ‘tv3’

Anàlisi del #DebatTV3

19/11/2012
participacio ciutadana

www.tv3.cat

Sense sorpreses:

El debat d’ahir va servir per constatar els posicionaments ja coneguts per tots aquells que han tingut un mínim interès per la política catalana des de l’11 de setembre. Era d’esperar que no es produís cap sorpresa ni cap gir argumental en un debat televisat.

Debat a 7:

He llegit algun tuit lamentant el desordre que es produeix en un debat electoral amb 7 participants. No ho comparteixo. Certament un debat entre 7 és més complexe que un debat entre 2 o 3, però és extremadament més democràtic i just donar veu a tots i no només a uns quants, només faltaria.

Candidats:

Al Sr. López Tena no se li pot demanar més claredat en el seu discurs a favor de la independència. Agradi o no, el seu missatge fuig d’ambigüitats i és contundent. Poques dades però molt concises i entenedores. Tot i això dóna la sensació que amb punt menys “d’agressivitat argumental” ell i el seu partit podria endur-se més vots.

No es pot obviar que el Sr. Rivera parla de canvis a la Llei Electoral, de transparència i de rendició de comptes (tot i que cal fer-li notar que els partits de l’Espanya on es vol quedar no estan per aquestes coses). S’ha convertit en l’opció unionista alternativa al PP de les retallades i de Bankia. La falca en castellà és legítima, però ja no crida l’atenció. Al minut final va ser, volgudament, més suau del que s’esperava; cap referència a “l’aixecament de fronteres”.

El Sr. Junqueras va fer de professor universitari. El seu to pedagògic i el seu missatge complementat amb exemples pràctics no deixen dubte que sap el que vol. Va deixar molt clara la seva voluntat d’acords i d’esdevenir “soci”. Per si algú encara no ho havia sentit abans ara ja segur que tots sabem el què li deien els col·legues del Parlament europeu: You need a democratic mandate. En algun moment del debat va quedar en segon pla i amb poca presència. Tot i això a ningú li queden dubtes sobre les seves propostes.

El Sr. Herrera va ser el candidat que més i millor va defensar les polítiques socials i la necessitat de no centrar el debat exclusivament en la qüestió nacional. La defensa nítida del dret a decidir li permet centrar els esforços argumentals en les polítiques per a les persones i mediambientals. En ocasions es va mostrar excessivament alterat. Un comportament que s’allunya de la seva imatge quotidiana de diputat serè que arriba amb bicicleta al Parlament.

De la Sra. Sánchez Camacho destacaria la seva capacitat de traslladar amb convicció i fermesa el seu missatge. El problema el tens quan depens del Sr. Rajoy i del seu govern cada cop més deslegitimat. Per exemple, parlar de suport a les pimes i autònoms o de la creació de llocs de treball no casa amb la Reforma Laboral. L’estratègia es basa en un atac frontal a Artur Mas i al procés que ha engegat, i en aconseguir els vots d’aquells que no es volen ni plantejar el dret a decidir.

El Sr. Navarro personifica la situació actual del PSC. L’escenari actual a Catalunya sembla que els ha agafat amb la cama canviada, i al debat es va notar. La seva situació física al debat li permetia submergir-se al seu propi anunci de campanya (on fa de Will McAvoy a la primera escena de la serie The Neewsroom). L’esforç per erigir-se com una opció intermitja entre PP i CiU perd pes a partir del moment que l’opció proposada és vista com a impossible per uns i altres (de fet, aquesta impossibilitat té molt a veure en que una part dels catalans es plantegi el dret a decidir).

Per acabar, el Sr. Mas va ser capaç de no alterar el seu rol de líder de l’eix nacional. Fins i tot la seva posició (de costat a càmera i mirant a la resta de candidats) reforçaven aquesta sensació. Gairebé tot el que va dir ja ho havíem sentit i/o llegit (al marge del termini pactat amb Junqueras, Herrera i Laporta per negociar el pacte fiscal). El seu lideratge es debilita quan es parla de l’Estat del Benestar. Deixa molt clara la impossibilitat d’evitar les conseqüències de la reducció del dèficit, però fuig d’estudi quan se li reclama més mà esquerra i justícia a l’hora d’aplicar les retallades. Milloraria si certes reaccions fossin més properes i menys distanciades de la resta de mortals perquè ,…ningú té la veritat absoluta.

És l’hora de les idees

06/04/2011

participacio ciutadana

“Aturem-nos i pensem”, deia un dels participants al Banda Ampla de TV3 de fa uns dies, mentre es debatien les retallades que està executant el govern de Mas. La reflexió és simple, però sintetitza de forma excel·lent el que ha de fer una societat com la nostra en un moment de canvi sense precedents com el que estem vivint.

Pocs dies després, el programa Singulars de Jaume Barberà ens oferia l’oportunitat d’escoltar una de les veus que més han marcat als estudiants de Ciències Polítiques que vam tenir la sort de cursar Economia Mundial amb ell, l’economista i President de Justíca i Pau, Arcadi Oliveres. L’entrevista hauria de ser de “visualització obligatòria” a instituts i facultats. No té desperdici. Veure l’entrevista, basada en el que el Doctor Oliveres anomena “perversions financeres”, serveix per constatar quelcom que tots hauríem de començar a tenir clar; cal que ens aturem i donem pas a les idees i a les reflexions de fons per plantejar cap on volem anar i com canviem un model de societat desenvolupada esgotat.

D’entre moltes d’altres consideracions, el discurs d’Oliveres deixa clara la rellevància de les decisions preses pels líders polítics. Les seves decisions esdevindran la clau de volta a l’hora de determinar si seguim insistint en mantenir un model pervers que ha fracassat de forma global i a tots nivells, o ens repensem per tal de revertir la situació i començar una nova etapa que defugi dels errors comesos en el passat.

Òbviament, l’aposta per lluitar contra el frau fiscal de les grans fortunes o l’especulació financera és cosa de caps d’estat i de govern i d’institucions internacionals (malauradament, les informacions exposades per Arcadi Oliveres no indiquen que hi hagi una tendència al canvi en aquest sentit). Però, tal i com assenyala el títol de l’escrit anterior al Neobloc, els problemes globals també es poden afrontar des de l’escala local. Els líders polítics dels governs locals tenen capacitat per promoure un canvi en les maneres de fer a través de la generació de reflexions col·lectives de futur. Fins i tot els ciutadans a títol individual poden aturar-se, repensar certes decisions i, per exemple, traslladar els seus estalvis a una banca ètica.

Hem viscut anys d’abundància i creixement, a tots nivells (empreses, institucions públiques, particulars,…), on les idees i les reflexions de futur quedaven en un segon pla. I la història no ha acabat gaire bé. Amb tot, doncs, no sembla una mala idea això d’aturar-se i pensar. Des de Neòpolis intentarem aportar el nostre granet de sorra en aquest sentit, centrant-nos en les administracions locals, les entitats i la petita i mitjana empresa. Us ho anirem explicant a través del Neobloc.

S’acaba una dècada

28/12/2009

Excel·lent el darrer 30 minuts de l’any,…i de la dècada. De fet, els autors del documental el van titular “://00-09, una visió de la dècada que acaba”. Us el recomano.

Veure el documental m’ha deixat clar (per si encara no ho tenia) que els anys passen, i no ens n’adonem. Que lluny queda l’11-S, el Prestige o el desastre del Carmel!

La dècada que tanquem ha estat la primera dècada del S.XXI, però el documental posa de manifest que seguim cometent els mateixos erros que en èpoques anteriors. Seguim vivint en un món que pateix fam, promou guerres i genera disigualtats.

Tot i això hi ha, també, motiu per a l’esperança i la millora. La victòria d’Obama, l’espectaular progressió de les noves tecnologies o el fet que, a diferència del que passava a principis de la dècada, tots tinguem clar que el canvi climàtic és un fet, demostren que tenim eines i ganes de millorar.

No estaria malament que aprofitem l’arrencada d’una nova dècada per esmenar errors de forma decidida. Els nostres dirigents (a totes les escales) tenen el deure de recuperar la confiança perduda i d’encetar un camí de progrés sostenible i coherent. Cal una nova manera de fer política. Cal recuperar la democràcia. Cal encisar el ciutadà desencisat.

Telenotícies

09/12/2009

Fa uns dies, mentre esperava que comencés el partit del Barça contra el Xerez, vaig aprofitar per veure una estoneta d’alguns dels telenotícies que s’emetén cada vespre per televisió. En concret, el de TV3, el de Cuatro, el de la 2, el d’Antena3 i el de Tele5. Aquest passeig per la graella infotelevisiva em va portar a dues reflexions conegudes per tots, però que tinc ganes d’exposar:

- El format del mitjà fa que, en tots els casos, el degoteig de notícies sigui rapidíssim, constant i continuat, sense deixar marge a la reflexió. Encara no has pait una notícia i ja te’n han exposat dues o tres més. Un fet evident que sovint ens passa per alt.

- Dels cinc informatius dels que us parlo es poden distingir dos grans grups de telenotícies, que difereixen en el plantejament de base. És evident que NoticiasCuatro, el TN de TV3 o La 2 Noticias són espais informatius diferenciats, però (al marge d’ideologies) el contingut i el tractament de les notícies em sembla que mantenen els marges de normalitat i rigorositat informativa mínima que s’ha d’exigir a un mitjà audiovisual de masses.

A Tele5 o Antena3, en canvi, el plantejament de base es bastant diferent. Fèia temps que no me’ls mirava i realment el sensacionalisme, la banalitat i l’alarmisme es converteixen en el pal de paller dels seus informatius. Per exemple, a l’informatiu d’Antena3 van emetre, en menys de 30 segons, imatges d’una gavinetada i un atropellament intencionat i reiterat a Israel. Misèries que no caldria ensenyar i que, des del meu punt de vista, no aporten absolutament res, més enllà del morbo. Només el to dels periodistes explicant les notícies ja denota tendència a l’alarma.