Arxiu de la categoria ‘món local’

Nou estudi de Neòpolis: Ajuntaments i post-pandèmia

24/04/2020
Tram final de l'Avinguda Jaume I de Girona (Abril de 2020 - FOTO: Xavier Guzman)

Tram final de l'Avinguda Jaume I de Girona (Abril de 2020 - FOTO: Xavier Guzman)

Pocs s’imaginaven, a principis de març, la crisi d’abast global en la que estem immersos arrel de l’expansió descontrolada del Covid-19. La vida ens ha canviat de sobte, a nivell individual i col·lectiu, i ha col·lapsat l’ordre de preferències i prioritats de fa poques setmanes. En aquest context les administracions públiques (incloses les locals) han hagut de focalitzar els seus esforços i prioritats en la lluita contra el virus i en la protecció de la ciutadania, intentant aturar els efectes d’un problema maleït i de base.

IMG_5559

Repartiment de targetes moneder per ajuts de menjador escolar al Casal Cívic Centre d'Igualada (24/03/20 - FOTO: @marisavilaber)

No sabem com seran les nostres ciutats després de la pandèmia, però de ben segur que caldrà començar a dibuixar el futur que ens ve. L’estat d’ànim baix que existirà als municipis un cop païda la crisi haurà de ser contrarestat amb la fam de futur i les ganes de tornar a la normalitat.

Però, com de diferent serà la “nova normalitat” dels ajuntaments respecte la que fins ara coneixíem? La situació de crisi obligarà a les administracions locals a repensar àmbits com la gestió del territori, els models de desenvolupament local, les polítiques socials, la promoció de la sostenibilitat o les formes de governança. El rol dels ajuntaments esdevindrà clau ja que la “nova normalitat” es construirà, d’entre d’altres, des dels municipis. A dia d’avui ciutats com Amsterdam ja estan treballant en plans innovadors per fer front al coronavirus.

S’obren molts interrogants al món local, als que caldrà donar resposta de forma gradual, coherent i absolutament determinada per quina sigui l’evolució del Covid-19, i les seves repercussions socials i econòmiques:

  • Variarà l’ordre de prioritats de les polítiques públiques locals? I si és així, de quina manera i en base a quins criteris?
  • Guanyarà més pes la transversalitat interna en la gestió municipal?
  • Incrementarà la rellevància de les planificacions estratègiques?
  • La participació ciutadana escalarà posicions en les agendes municipals?
  • Quin paper jugaran els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic?

Des de Neòpolis volem contribuir activament a definir respostes a aquests i molts d’altres interrogants. És per això que estem duent a terme un nou estudi propi amb la finalitat de recollir les prioritats i opinions d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya. Un cop feta l’anàlisi en compartirem els resultats amb la voluntat d’oferir pistes i ajudar a gestionar el present i el futur d’una situació sense precedents.

Aquest és l’onzè estudi propi que fem des de Neòpolis, aquí pots consultar els realitzats fins el moment.

Repensar l’espai públic més enllà de la pandèmia

20/04/2020
Extensió provisional d’una vorera a Auckland, Nova Zelanda (Foto: SUPPLIED)

Extensió provisional d’una vorera a Auckland, Nova Zelanda (Foto: SUPPLIED)

El passat octubre de 2019, poc abans que comencéssim a saber de l’existència d’una malaltia anomenada COVID-19, es va publicar el llibre Changing Places. The Science and Art of New Urban Planning” (Princeton University Press, 2019). Un treball escrit a sis mans entre un criminòleg, un epidemiòleg i un professor de polítiques públiques, fet que ja d’entrada demostra que planejament i disseny urbanístic és un assumpte transversal, sense ser el monopoli de cap disciplina concreta. La lliçó fonamental del llibre és que el disseny de tots els aspectes del paisatge urbà, des dels carrers i les voreres fins als espais verds, el trànsit i l’habitatge, influeixen en la salut i la seguretat de les persones que hi viuen. Un aspecte que, com diuen els mateixos autors de bon inici, “Despite its importance, too often policy makers forget that design of places is a viable, leading opportunity for positively shaping people’s lives.”.

El COVID-19 és ja una pandèmia de dimensions globals; una tragèdia humana que ha causat la mort de milers de persones i afectat la vida quotidiana de milions d’altres. Una crisi en tota regla de final incert, per molt que el miratge de certes millores ambientals puguin alleugerir els efectes temporalment. La incertesa és enorme, efectivament, però una de les poques evidències de què disposem és que la qualitat de l’hàbitat -el lloc- importa, ja sigui l’espai privat o el públic. No és una novetat, però ara mateix ho veiem amb major nitidesa.

El confinament ens ha reclòs en la ciutat domèstica i ens ha privat momentàniament de la ciutat pública. Això ha permès posar en relleu que els habitatges que disposen d’espais exteriors, tals com balcons o terrasses, afavoreixen les condicions de quarantena de les persones que hi viuen, significant un primer punt de desigualtat social. Però l’espai públic no es queda enrere, ja que el disseny i el repartiment de l’espai és determinant, com diuen els autors de “Changing Places”. És un bon moment per repensar l’espai públic?

És molt aviat per saber com serà la vida després de la pandèmia. Ens reclourem en nosaltres mateixos? Guanyarà adeptes l’habitatge unifamiliar aïllat en detriment de la ciutat densa? Ens mourem més en vehicle privat per por a agafar el transport públic? Hi haurà un “retorn al camp”? Preguntes encara sense resposta, per molt que puguem tenir intuïcions i fins una feble evidència. Tanmateix, la crisi també pot servir com a catalitzador del canvi, per impulsar polítiques públiques modernitzadores que posin l’èmfasi en la transformació de l’espai físic urbà, d’acord amb tres principis: sostenibilitat, salut i equitat, als quals hi podem afegir  l’impuls a l’economia urbana. Les estratègies i mesures poden ser conjunturals, a curt termini, i estructurals, amb voluntat de permanència.

Les primeres, de tipus conjuntural i provisional, estan relacionades amb la sortida gradual del confinament i es basen en augmentar la distància social per disminuir els contagis. Les estem veient en múltiples ciutats del planeta, des dels EUA a Nova Zelanda, passant per Europa. A grans trets, algunes de les mesures possibles són les següents:

  • Tancament temporal de carrers al trànsit rodat per afavorir el pas de vianants i la distància social.
  • Ampliar les zones d’ús compartit entre vehicles i vianants, limitant provisionalment la velocitat dels primers.
  • Ús de l’urbanisme tàctic per delimitar espais, prioritzant a vianants i ciclistes.
  • Extensió de l’espai destinat a vorera. Per exemple, eliminant temporalment les fileres d’aparcament adjacents.
  • Pintar carrils bici provisionals per incentivar els desplaçaments en bicicleta.
Un dels nous carrils bici temporals de Berlín, ampliats per permetre que els ciclistes es mantinguin més lluny. (Font: The Guardian / Fotografia: Annegret Hilse / Reuters)

Un dels nous carrils bici temporals de Berlín, ampliats per permetre que els ciclistes es mantinguin més lluny. (Font: The Guardian / Fotografia: Annegret Hilse / Reuters)

A llarg termini, les actuacions poden convertir-se en estructurals, adquirint un caràcter permanent. L’objectiu també és facilitar el pas de vianants i de vehicles de zero o baixes emissions, preferentment la bicicleta. Aquí ja no es tracta tant de mantenir la distància social, sinó de disminuir la contaminació i mitigar els costos d’aquesta sobre la qualitat ambiental, incloent la salut. En aquest sentit, també hi ha certa evidència que la pol·lució podria tenir correlació amb el grau de mortalitat del COVID-19.

L’estratègia passa també per  corregir el repartiment actual de l’espai urbà, actualment amb un clar biaix a favor del cotxe. Col·lateralment, l’aplicació de les mesures relacionades ha de permetre ampliar la dotació d’espais públics, utils per realitzar tot un reguitzell d’activitats exteriors beneficioses per la salut: des de jocs infantils fins a la pràctica d’esports a l’aire lliure, passant per tot l’entremig possible, incloent aquells espais que, senzillament, permetin passar l’estona descansant o prenent el sol.

Es crea, doncs, un cercle virtuós per la salut, ja que per una banda fomenten una vida sana i per l’altra disminueixen els costos externs propis dels entorns urbans. L’ús de mètodes propis de l’anomenat “Placemaking” afavoreixen la transició cap al nou model i faciliten l’aplicació de les mesures estructurals, ja que parteixen d’una implicació i participació activa de la ciutadania. El projecte es veu com un procés participat, on es valoren els diferents punts de vista sense perdre de vista quin és l’objectiu final, que és fer efectives aquelles solucions que combinin sostenibilitat, salut i equitat.

Captura de Pantalla 2020-04-20 a les 14.32.19
En definitiva, el “Placemaking” esdevé un mètode de regeneració urbana centrat en els propis veïns i veïnes. Amb a comunitat al centre es garanteix un procés de presa de decisió eficaç que aprofita els actius, la inspiració i el potencial de la comunitat local i dóna lloc a la creació d’espais públics de qualitat que contribueixin a la salut, la felicitat i el benestar de les persones.

Essent conscients de la necessitat de repensar les ciutats i d’afrontar el futur que ve, des de NEÒPOLIS Consultoria Sociopolítica i NSF Consultoria de Ciutat estem treballant conjuntament per oferir-vos el millor suport possible en aquest sentit. Us podem assessorar o elaborar l’estratègia de “Placemaking” concreta pel vostre municipi. A partir d’un rigorós estudi de cada cas concret i nodrint-nos de professionals de diverses disciplines, oferim solucions pràctiques i adaptades a cada realitat. Contacteu-nos i parlem-ne.

Participen ciutadans, no clients!

16/07/2015

sociedad-infantil

En la darrera entrada plantejava la importància de promoure la participació ciutadana al món local amb paciència, sense pressa i, sobretot, amb constància. Ho feia a través de tres interrogants bàsics: què, per què i com. Per continuar amb la reflexió proposo afegir un quart interrogant; qui (participa)?

La política té (o hauria de tenir) poc a veure amb un centre comercial. Convertir els ciutadans en clients no és una bona opció en una societat complexa i de canvis ràpids i constants. Els clients d’un centre comercial sempre tenen la raó. Un ciutadà, en canvi, és aquell que s’involucra en la presa de decisions col·lectives, i n’accepta els resultats malgrat no satisfacin del tot les seves preferències particulars. A un client només li interessa, amb raó, el seu benestar personal. A un ciutadà li importa el benestar col·lectiu. El client tendeix a l’egoïsme, mentre que el ciutadà és col·laboratiu.

Per tant, la política als ajuntaments ha de defugir de governants que juguen el paper d’agents comercials de partits a la recerca de vots. I les polítiques públiques, enteses com la caixa d’eines de la política per transformar i millorar la realitat municipal, no poden pensar-se per satisfer els interessos particulars de ciutadans entesos com a consumidors compulsius, senzillament perquè és impossible fer content a tothom.

La participació ciutadana ens pot ajudar enormement a afrontar amb més garanties i intel·ligència els reptes i necessitats d’uns entorns locals enormement complexes,  sempre i quan assumim que els problemes actuals no es deixen ni simplificar, ni reduir, ni sectorialitzar.

Per tant, per tal que una política pública local tingui èxit haurem de generar intel·ligència en el seu contingut, mitjançant processos de diàleg que permetin incorporar opinions de tots els agents implicats. Es tracta de no desvincular el contingut de la forma. A través de la forma (processos participatius) dotarem d’intel·ligència el contingut de les polítiques, i serem més capaços de dur-les a terme assumint que sempre decepcionarem a algú. Les decepcions són inevitables en la gestió del bé comú (mentre que s’han d’evitar quan una empresa tracta amb un client). Dissenyar un procés de participació ciutadana ens ha de servir, no per deixar satisfets a tots i cada un dels ciutadans de forma individual, sinó per arribar a grans acords capaços de superar els interessos particulars.

Figueres i la Tercera Revolució industrial

05/11/2013

icrea_1

Article publicat al setmanari l’Hora Nova, el dia 29/10/2013

L’època del creixement desmesurat i dels canvis constants ja forma part del passat. Probablement, la crisi econòmica actual s’interpretarà d’aquí uns anys com l’inici d’una nova època a les societats desenvolupades del món occidental. Mentrestant, ens hem de replantejar bona part dels elements que han caracteritzat el model social, econòmic i territorial dels nostres pobles i ciutats.

El sociòleg i economista nord-americà Jeremy Rifkin analitza i proposa alternatives per afrontar aquesta transició a “La Tercera Revolució Industrial. Com el poder lateral està transformant l’energia, l’economia i el món”. De l’assaig de Rifkin se’n desprenen reflexions interessants que poden esdevenir una bona guia per a les administracions públiques (també les locals) a l’hora de planificar el futur. La idea de fons per afrontar el canvi d’època és clara: com a les anteriors revolucions industrials la transformació comença quan una nova tecnologia en el camp de la comunicació convergeix amb uns sistemes energètics que també són nous. A la primera revolució industrial convergiren el vapor i l’impremta. A la segona, la comunicació elèctrica i els motors de combustió. Ara és el torn d’internet i les energies renovables.

L’abast de la transformació, doncs, és més ampli del que molts poden pensar. No parlem només d’instal·lar plaques solars (que també) sinó, com explica el Doctor en biologia i sociòleg Ramon Folch, de vetllar per una correcta gestió ambiental de les ciutats garantint l’activitat socioeconòmica, la qualitat ambiental urbana i la vertebració del territori productiu, i evitant el deteriorament de la perifèria urbana. La crisi econòmica suposa, per tant, una oportunitat per impulsar l’anomenada Tercera Revolució Industrial. I els governs locals són les administracions idònies per a desenvolupar estratègies i planejaments que apostin per les energies distrubuïdes i l’economia verda, i per lògiques col·laboratives que garanteixin el benestar de la ciutadania i la sostenibilitat territorial, en detriment del model centralitzat, jeràrquic i vertical imperant avui.

Amb aquest repte transformador com a referència, l’Ajuntament de Figueres inicia la revisió del planejament urbanístic. El projecte pretén assumir la necessitat d’una transformació que es començarà a dibuixar en un context de crisi econòmica i entenent l’espai públic com un espai viu que forma part dels drets i relacions socioeconòmiques dels ciutadans. És per això que només amb un debat obert entre administracions, empreses i societat civil s’aconseguirà la tracció necessària per a què la transició sigui possible. Cal aprofitar una eina de planejament com el POUM per posar les bases d’un canvi que no ens podem permetre esquivar. Es tracta d’avançar-se als esdeveniments i aprofitar el planejament per afrontar amb garanties el futur que ve.

La implicació de la ciutadania esdevé clau. És per això que l’Oficina del POUM dinamitzarà diversos tallers participatius temàtics on es debatrà entorn el futur de la ciutat. Perquè, com deia el polític alemany Herman Scheer, el major i més important potencial per al canvi energètic són els éssers humans.

GERARD QUIÑONES i MACIÀ.

Soci-Director de Neòpolis i responsable del Programa de Participació Ciutadana durant la revisió del POUM de Figueres

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 8: Innovar o morir

23/05/2013

Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 7: Tres grans solucions a tres grans problemes

16/05/2013

Setè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El sociòleg i co-fundador de Neòpolis Daniel Tarragó presenta solucions per afrontar els reptes actuals dels ajuntaments.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 6: Capital humà

09/05/2013

Sisè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El cinquè capítol recull els punts de vista dels politòlegs Quim Brugué, Xavier Pastor i Agustí Bosch sobre el capital humà de les administracions locals.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 3: Els vigilants

18/04/2013

Tercer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El tercer capítol recull els punts de vista del politòleg Agustí Bosch sobre els sistemes de control dels polítics locals.

Des de Neòpolis us convidem a opiniar i a compartir el vídeo.

6è Neobaròmetre – “Reflexions sobre el món local”

19/03/2013

participacio ciutadana

Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur,  Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”

Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.

A partir del  dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

Moveu fitxa

29/08/2012

participacio ciutadana

Article d’opinió (Gerard Quiñones) pubicat a El PuntAvui el 29 d’agost de 2012

No descobreixo res dient que em fa la sensació que les dificultats i preocupacions quotidianes que la crisi actual està generant a la ciutadania es fan més difícils de suportar si hi afegim l’allau de notícies i discursos pessimistes i depressius que ens traslladen la majoria de mitjans de comunicació (amb algunes excepcions massa puntuals). Parlar de la sortida de l’euro o del corralito suposa llançar més llenya al foc de la depressió col·lectiva, i més encara sense cap símptoma ni proposta de millora que permeti, si més no, agafar una mica d’alè d’esperança. Tanmateix, també sentim experts i tertulians que ens recorden com les crisis generen noves oportunitats per tal de reconvertir les impureses i els errors comesos amb anterioritat. En aquest sentit, què millor que deixar de banda (encara que només sigui per una estona) l’actualitat macroeconòmica que ens inunda el dia a dia i mirar de posar els peus a terra per reflexionar des del realisme i l’honestedat. Ho hem de fer personalment, i també ho ha de fer el sector públic, inclosos els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes.

Hem passat de l’època dels canvis a viure de ple un canvi d’època, i seria un error no ser conscients de la necessitat de replantejar determinades maneres de governar en una conjuntura com l’actual. A ningú se li escapa que els governs locals estant patint la crisi en primera persona. Per això l’execució de mesures per optimitzar els recursos s’ha convertit en una prioritat.

Però cal anar més enllà, i reconèixer que aquesta posició reactiva és necessària, però no suficient. El món local ha d’aplicar mesures per ajustar els seus comptes, però, alhora, ha d’aprofitar l’oportunitat per definir quins objectius i estratègies determinaran el seu futur. És hora de definir quin municipi volem. I aquesta reflexió estratègica i en clau de futur no es pot fer sense comptar amb la implicació directa dels agents socioeconòmics del territori. Generar processos de reflexió compartida suposa una aposta per la intel·ligència col·lectiva, i assumir que prou complexa és la realitat com per afrontar-la sols i sense la fortalesa dels consensos.

On es pot exercir millor la ciutadania que a les pròpies ciutats? En el web www.politicsandterritories.com, es pot consultar un interessant article sobre la situació actual dels governs locals en què s’exposa una reflexió clara i concisa en aquesta línia, i es destaca la necessitat de “veure ressorgir les polítiques locals pròpies i singulars, establertes com a prioritats d’acord amb la ciutadania i l’entorn territorial, amb una aplicació intel·ligent de les polítiques generals més que una pura transposició de les mateixes”. El primer aniversari del 15M, les manifestacions ciutadanes, les opinions expressades a les xarxes socials o el contingut de la majoria de converses de cafè entre ciutadans i ciutadanes no fan més que recordar-nos la voluntat de la ciutadania de dir-hi la seva, de prendre-hi part i de reclamar el seu dret a ser consultats. Els ajuntaments han de moure fitxa i aprofitar la seva proximitat amb la ciutadania per adaptar-se a aquest nou entorn. O comencem a sumar per multiplicar o tendirem a restar per dividir.