Article etiquetat com a ‘reflexió’

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 8: Innovar o morir

23/05/2013

Vuitè i darrer capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El politòleg i co-fundador de Neòpolis Gerard Quiñones exposa els ingredients necessaris per innovar en l’àmbit públic, s’identifiquen els principals enemics de la innovació, i es presenten dues propostes concretes adreçades als ens locals per a promoure-la.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 6: Capital humà

09/05/2013

Sisè capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El cinquè capítol recull els punts de vista dels politòlegs Quim Brugué, Xavier Pastor i Agustí Bosch sobre el capital humà de les administracions locals.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

#Neobaròmetre “Reflexions sobre el món local” Cap. 4: Governs de coalició

25/04/2013

Quart capítol de la sèrie “Reflexions sobre el món local”, un producte audiovisual de producció pròpia on diferents experts reflexionen sobre les claus de present i de futur dels ens locals.

El quart capítol recull els punts de vista del politòleg Xavier Pastor sobre els governs de coalició, el lideratge i la transversalitat.

Des de Neòpolis us convidem a opinar i a compartir el vídeo.

6è Neobaròmetre – “Reflexions sobre el món local”

19/03/2013

participacio ciutadana

Amb la voluntat de reflexionar i produir valor afegit en un moment on l’administració pública necessita més que mai (re)pensar-se i innovar per fer front als reptes de present i futur,  Neòpolis presentarà a partir del 4 d’abril de 2013 el 6è Neobaròmetre: “Reflexions sobre el món local”

Els Neobaròmetres són estudis propis vinculats amb qüestions socials i polítiques a Catalunya. En aquest cas hem optat per un producte audiovisual composat per 7 capítols de menys de 4 minuts de durada, on diferents experts reflexionen i donen el seu punt de vista sobre les claus de present i de futur dels ens locals del nostre país. El 6è Neobaròmetre us permetrà conèixer les opinions de Quim Brugué, Salvador Cardús, Agustí Bosch, Xavier Pastor i Jesús Badenes.

A partir del  dijous 4 d’abril començarem a compartir les píndoles de video al canal Youtube de Neòpolis, al qual us hi podeu subscriure. A més, anirem informant sobre l’actualizatció de nous videos a través de Twitter, LinkedIn i Google+. No dubteu a traslladar-nos les vostres opinions per qualsevol d’aquestes eines 2.0.

Arrel de les reflexions recollides i del dia a dia professional de Neòpolis hem dissenyat un catàleg de productes pensats per promoure polítiques innovadores a les administracions locals, per exemple, sobre transparència, inclusió social o sostenibilitat . Però no ens aturem aquí, ja que ja estem desenvolupant noves idees per ampliar el catàleg. Si formeu part d’un ens local o d’una entitat no dubteu a contactar amb nosaltres per parlar-ne. Segur que ens entendrem!

Anàlisi del #DebatTV3

19/11/2012
participacio ciutadana

www.tv3.cat

Sense sorpreses:

El debat d’ahir va servir per constatar els posicionaments ja coneguts per tots aquells que han tingut un mínim interès per la política catalana des de l’11 de setembre. Era d’esperar que no es produís cap sorpresa ni cap gir argumental en un debat televisat.

Debat a 7:

He llegit algun tuit lamentant el desordre que es produeix en un debat electoral amb 7 participants. No ho comparteixo. Certament un debat entre 7 és més complexe que un debat entre 2 o 3, però és extremadament més democràtic i just donar veu a tots i no només a uns quants, només faltaria.

Candidats:

Al Sr. López Tena no se li pot demanar més claredat en el seu discurs a favor de la independència. Agradi o no, el seu missatge fuig d’ambigüitats i és contundent. Poques dades però molt concises i entenedores. Tot i això dóna la sensació que amb punt menys “d’agressivitat argumental” ell i el seu partit podria endur-se més vots.

No es pot obviar que el Sr. Rivera parla de canvis a la Llei Electoral, de transparència i de rendició de comptes (tot i que cal fer-li notar que els partits de l’Espanya on es vol quedar no estan per aquestes coses). S’ha convertit en l’opció unionista alternativa al PP de les retallades i de Bankia. La falca en castellà és legítima, però ja no crida l’atenció. Al minut final va ser, volgudament, més suau del que s’esperava; cap referència a “l’aixecament de fronteres”.

El Sr. Junqueras va fer de professor universitari. El seu to pedagògic i el seu missatge complementat amb exemples pràctics no deixen dubte que sap el que vol. Va deixar molt clara la seva voluntat d’acords i d’esdevenir “soci”. Per si algú encara no ho havia sentit abans ara ja segur que tots sabem el què li deien els col·legues del Parlament europeu: You need a democratic mandate. En algun moment del debat va quedar en segon pla i amb poca presència. Tot i això a ningú li queden dubtes sobre les seves propostes.

El Sr. Herrera va ser el candidat que més i millor va defensar les polítiques socials i la necessitat de no centrar el debat exclusivament en la qüestió nacional. La defensa nítida del dret a decidir li permet centrar els esforços argumentals en les polítiques per a les persones i mediambientals. En ocasions es va mostrar excessivament alterat. Un comportament que s’allunya de la seva imatge quotidiana de diputat serè que arriba amb bicicleta al Parlament.

De la Sra. Sánchez Camacho destacaria la seva capacitat de traslladar amb convicció i fermesa el seu missatge. El problema el tens quan depens del Sr. Rajoy i del seu govern cada cop més deslegitimat. Per exemple, parlar de suport a les pimes i autònoms o de la creació de llocs de treball no casa amb la Reforma Laboral. L’estratègia es basa en un atac frontal a Artur Mas i al procés que ha engegat, i en aconseguir els vots d’aquells que no es volen ni plantejar el dret a decidir.

El Sr. Navarro personifica la situació actual del PSC. L’escenari actual a Catalunya sembla que els ha agafat amb la cama canviada, i al debat es va notar. La seva situació física al debat li permetia submergir-se al seu propi anunci de campanya (on fa de Will McAvoy a la primera escena de la serie The Neewsroom). L’esforç per erigir-se com una opció intermitja entre PP i CiU perd pes a partir del moment que l’opció proposada és vista com a impossible per uns i altres (de fet, aquesta impossibilitat té molt a veure en que una part dels catalans es plantegi el dret a decidir).

Per acabar, el Sr. Mas va ser capaç de no alterar el seu rol de líder de l’eix nacional. Fins i tot la seva posició (de costat a càmera i mirant a la resta de candidats) reforçaven aquesta sensació. Gairebé tot el que va dir ja ho havíem sentit i/o llegit (al marge del termini pactat amb Junqueras, Herrera i Laporta per negociar el pacte fiscal). El seu lideratge es debilita quan es parla de l’Estat del Benestar. Deixa molt clara la impossibilitat d’evitar les conseqüències de la reducció del dèficit, però fuig d’estudi quan se li reclama més mà esquerra i justícia a l’hora d’aplicar les retallades. Milloraria si certes reaccions fossin més properes i menys distanciades de la resta de mortals perquè ,…ningú té la veritat absoluta.

Reflexions per encarar el futur (recull)

06/09/2012

participacio ciutadana

És una evidència que les coses han de canviar, i a tots nivells. Partint d’aquesta premissa m’ha semblat que pot ser d’utilitat recopilar un seguit d’articles i reflexions d’opinadors diversos que, d’una manera o una altra, giren entorn la realitat socioeconòmica actual. Crec fermament en el poder de la ciutadania per a provocar canvis des de baix. I en aquest sentit, a més informació, més capacitat crítica i més elements per formar-se una opinió rigorosa i fonamentada.

El futur que ve s’ha d’afrontar essent conscients que vivim de ple un canvi de model. És per això que abans de la manifestació del #11S2012, i de veure quin impacte acaba produint a l’agenda política del nostre país petit, pot ser d’utilitat consultar un seguit d’articles que he anat penjant a twitter durant les darreres setmanes i que, des de diferents perspectives, giren entorn a 3 preguntes clau:

D’on venim? El camí de l’austeritat i els seus efectes:

“L’estat del Malestar” – Manuel Castells (La Vanguardia): Es tracta (en referència als dirigents europeus) d’aprofitar la por dels ciutadans per arribar al poder, fer creure que s’ha d’escollir entre austeritat i caos, i liquidar el que era la clau de la societat europea: l’Estat de Benestar.

“Menys del mateix no és reformar l’Administració” – Francisco Longo (El País): Limitar-se a les retallades, la centralització, la simplificació d’estructures, el control, la penalització del dèficit (…) ens porta a una administració menor i més fiscalitzada, però, per descomptat, no millor. En el fons, s’assembla a utilitzar una mànega per a reanimar a l’ofegat.

“El per què de les retallades – Vicenç Navarro (Attacmadrid): En un mercat, la responsabilitat d’un préstec fallit és compartida. És un error de la persona o institució que el demanà, però també de la persona o institució que el va oferir. I això no està passant (…) El Govern alemany està imposant les polítiques d’austeritat per assegurar-se que a la banca alemanya irresponsable se li pagui el deute amb interessos. I així estem.

On som? Característiques del context actual:

“No és una crisi, és un canvi d’època” – Joan Subirats al Fòrum Social del Festival Rototom (Yorokobu): No és només una crisi econòmica. No és quelcom conjuntural. És un canvi sistemàtic. És un canvi d’època. És la transició entre dues èpoques i hem de tenir molt en compte internet perquè els canvis tecnològics sempre han estat importantíssimes en els canvis d’època.

“La crisi, 5 anys després” – Ernest Sena (Vilaweb): Cinc anys després el panorama és desolador. No calen més detalls. A guisa de resum, i per tal d’encarar el futur amb més ànim i claredat, potser convé recordar el comportament dels principals actors de la funció. Aquests són: els bancs, els governs, els supervisors amb les altres institucions independents, i la societat.

“El Rescat de Catalunya” – Xavier Sala-i-Martín (Salaimartin.com): Tot i que la mala gestió de la Generalitat ha fet que el seu deute públic s’hagi disparat en els darrers anys, la veritat és que la incompetència i la deslleieltat del govern de l’estat, el sistema de finançament de les autonomies i el descrèdit internacional de les grans institucions d’Espanya fan que el rescat de Catalunya hagi estat inevitable.

Cap on volem (podem) anar? Alternatives de millora

“Els efectes del canvi climàtic reclamen un nou model” (Ecoticias.com): Mentre intentem reduir la prima de risc del deute, la prima de risc ambiental no para de créixer. I no fem res, o gairebé res (…) Davant aquesta situació cal actuar en múltiples direccions alhora: incrementant les polítiques de reducció de CO2, potenciant mecanismes de compensació, adaptant les diferents activitats a la nova realitat, però sobretot, engegant un canvi de model que aturi el desastre al que sembla que ara estem abocats.

“Per què l’austeritat amb justícia social pot reactivar l’economia” – Andy Robinson (La Vanguradia): El Balanced Budget Multiplier (multiplicador de pressupost equilibrat) planteja que un pressupost que manté els mateixos objectius pressupostaris però que redistribueix la renta en favor de les rentes més baixes, impulsarà el creixement, amb conseqüències molt favorables pel repte de reduir el dèficit.

“Canviar el món i no prendre el poder” – Quim Brugué (El PuntAvui): Ens mostrem satisfets de no voler saber res del poder i, de fet, només el deixem en mans d’aquells que després critiquem i menyspreem. Què voleu que us digui? A mi tot això no m’acaba de quadrar. Si algú vol canviar el món, haurà de ser tan capaç d’imaginar una alternativa com d’embrutar-se per aconseguir el poder per fer-la realitat.

“(Ajuntaments) Moveu fitxa” – Gerard Quiñones (El PuntAvui): A ningú se li escapa que els governs locals estant patint la crisi en primera persona. Per això l’execució de mesures per optimitzar els recursos s’ha convertit en una prioritat. Però cal anar més enllà, i reconèixer que aquesta posició reactiva és necessària, però no suficient. El món local ha d’aplicar mesures per ajustar els seus comptes, però, alhora, ha d’aprofitar l’oportunitat per definir quins objectius i estratègies determinaran el seu futur.

Desitjo que les reflexions enllaçades siguin del vostre interès.



Moveu fitxa

29/08/2012

participacio ciutadana

Article d’opinió (Gerard Quiñones) pubicat a El PuntAvui el 29 d’agost de 2012

No descobreixo res dient que em fa la sensació que les dificultats i preocupacions quotidianes que la crisi actual està generant a la ciutadania es fan més difícils de suportar si hi afegim l’allau de notícies i discursos pessimistes i depressius que ens traslladen la majoria de mitjans de comunicació (amb algunes excepcions massa puntuals). Parlar de la sortida de l’euro o del corralito suposa llançar més llenya al foc de la depressió col·lectiva, i més encara sense cap símptoma ni proposta de millora que permeti, si més no, agafar una mica d’alè d’esperança. Tanmateix, també sentim experts i tertulians que ens recorden com les crisis generen noves oportunitats per tal de reconvertir les impureses i els errors comesos amb anterioritat. En aquest sentit, què millor que deixar de banda (encara que només sigui per una estona) l’actualitat macroeconòmica que ens inunda el dia a dia i mirar de posar els peus a terra per reflexionar des del realisme i l’honestedat. Ho hem de fer personalment, i també ho ha de fer el sector públic, inclosos els ajuntaments, l’administració més propera als ciutadans i ciutadanes.

Hem passat de l’època dels canvis a viure de ple un canvi d’època, i seria un error no ser conscients de la necessitat de replantejar determinades maneres de governar en una conjuntura com l’actual. A ningú se li escapa que els governs locals estant patint la crisi en primera persona. Per això l’execució de mesures per optimitzar els recursos s’ha convertit en una prioritat.

Però cal anar més enllà, i reconèixer que aquesta posició reactiva és necessària, però no suficient. El món local ha d’aplicar mesures per ajustar els seus comptes, però, alhora, ha d’aprofitar l’oportunitat per definir quins objectius i estratègies determinaran el seu futur. És hora de definir quin municipi volem. I aquesta reflexió estratègica i en clau de futur no es pot fer sense comptar amb la implicació directa dels agents socioeconòmics del territori. Generar processos de reflexió compartida suposa una aposta per la intel·ligència col·lectiva, i assumir que prou complexa és la realitat com per afrontar-la sols i sense la fortalesa dels consensos.

On es pot exercir millor la ciutadania que a les pròpies ciutats? En el web www.politicsandterritories.com, es pot consultar un interessant article sobre la situació actual dels governs locals en què s’exposa una reflexió clara i concisa en aquesta línia, i es destaca la necessitat de “veure ressorgir les polítiques locals pròpies i singulars, establertes com a prioritats d’acord amb la ciutadania i l’entorn territorial, amb una aplicació intel·ligent de les polítiques generals més que una pura transposició de les mateixes”. El primer aniversari del 15M, les manifestacions ciutadanes, les opinions expressades a les xarxes socials o el contingut de la majoria de converses de cafè entre ciutadans i ciutadanes no fan més que recordar-nos la voluntat de la ciutadania de dir-hi la seva, de prendre-hi part i de reclamar el seu dret a ser consultats. Els ajuntaments han de moure fitxa i aprofitar la seva proximitat amb la ciutadania per adaptar-se a aquest nou entorn. O comencem a sumar per multiplicar o tendirem a restar per dividir.

Ctrl+Alt+Supr

24/08/2012
http://skwmania.blogspot.com.es

http://skwmania.blogspot.com.es

Tot sembla indicar que ens espera una tardor dura. Haurem de seguir entomant els efectes de l’austeritat i la indiferència davant un increment alarmant de les situacions d’exclusió social.

I mentre esperem que s’esgoti aquest mes d’agost anem generant debats estèrils sobre com i qui ha de participar a la manifestació de l’11 de setembre, sense tenir en compte el que escrivia el professor Salvador Cardús fa pocs dies al diari Ara: “El problema d’haver de recórrer a aquest mecanisme d’excepcionalitat en una societat democràtica és que en els sectors més implicats es generen unes grans expectatives que després solen frustrar-se per la manca d’efectivitat d’un gest que ha costat déu i ajuda d’organitzar”. També a finals d’agost el dubtós projecte d’Eurovegas, liderat pel qüestionable Sr. Andelson torna a l’actualitat gràcies al read my lips de la Sra. Aguirre. Mentrestant, a Catalunya, ja s’han destruït mig milió de llocs de treball des del 2007 (segons dades de l’EPA).

Fa la sensació que l’actualitat del dia a dia ens segueix amagant el bosc. Els ciutadans i ciutadanes observem impotents com cada dia és pitjor que l’anterior i millor que demà. El temps corre, i les desigualtats socials es van accentuant de forma vertiginosa. El sociòleg Zygmunt Bauman no es cansa d’explicar que el problema actual és de dimensions globals, i que no ens en sortirem sense crear una superestructura que sigui capaç de reconduir una situació que els Estats-Nació no poden ni saben vehicular.

Vivim un canvi d’època, no una crisi! Es tracta de revisar els principis en els que es basa la democràcia, i no de retallar-la. Es tracta de transformar les administracions, i no d’aprimar-les. El repte és faraònic i esdevé del tot incomprensible que encara no ens hi haguem posat.

Davant aquest escenari torno a insistir en la necessitat de no quedar-nos de braços creuats. La dimensió global del problema i les injustícies de l’austeritat ho posen certament difícil, però és el que hi ha. Calen accions per generar més ciutadania, per innovar a petita escala, per potenciar valors com el civisme, el consum responsable, la solidaritat social o la sensibilització mediambiental. Accions d’abast local, sí, però massives.

Algú pot pensar que parlo d’una utopia. Però em sembla que no queden més opcions que fer un Ctrl+Alt+Supr per começar a passar de la indignació a l’acció i per generar canvis des de baix.

Canvis des de baix

07/08/2012
participacio ciutadana

http://petitagranllagosta.blogspot.com.es

Mentre mig país fa vacances…

A Espanya, el govern Rajoy demostra dia a dia una manca de lideratge evident. Pel que sembla, no s’han adonat que estan governant en un context de canvi d’època. De fet, fa temps que se’ls hi nota poca capacitat d’anàlisi. Només cal repassar el seu programa electoral, recordar la relació directa entre l’agenda del govern i les eleccions a Andalusia, o recuperar les diverses declaracions arrogants del President espanyol dirigides a les institucions europees. Així estem…

A Catalunya la cruesa de les retallades (molt anteriors a les aplicades des de la Moncloa, no ens n’oblidem) i les diferències d’arrel amb Madrid col·loquen en un segon pla les aspiracions nacionals i la definició d’un full de ruta. De moment, d’expectatives de futur poques. Massa ambigüitats. I a sobre, se’ns crema l’Empordà!

Mentrestant, millor que ens agafem uns dies de vacances i desconnectem per un moment. Millor que agafem forces i assumim que la responsabilitat per afrontar la situació és de tots. Ha quedat demostrat que esperar solucions dels de dalt no ens porta enlloc. Els temps que vivim deixen clara una cosa; han de canviar molts hàbits i maneres de fer. Ens hem de reinventar. En aquest sentit, el valor de les accions a escala local i la recuperació de les lògiques de col·lectivitat poden ser molt útils.

Com? Els dèficits del model de societat que ens ha dut a la crisi, precisament, ens poden marcar el camí. Millorar i repensar àmbits com el de la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat social de les empreses, la participació ciutadana o la igualtat i solidaritat entre col·lectius ens pot obrir moltes portes. Tots i totes podem aportar idees, engegar projectes o variar hàbits en aquesta línia. És hora de començar a donar lliçons de baix a dalt, perquè la credibilitat dels de dalt fa temps que està tocada. Des de Neòpolis ja ens hi hem posat, t’apuntes?

De la idignació a l’acció

09/07/2012

participacio ciutadana

Vivim temps d’austeritat. I els seus efectes repercuteixen de forma directa la quotidianitat de la majoria de ciutadans i ciutadanes del nostre País Petit. Com és lògic la reacció social davant aquest escenari de dificultats, males notícies i pessimisme s’ha fonamentat en la indignació. Faltaria més!

Tot i això, em resisteixo a apuntar-me als discursos negatius que consideren que la ciutadania no hi pot fer res, que les coses seguiran empitjorant i que no ens queda més opció que assumir el rol de “cornuts i pagant el beure”. Francament, cada cop tinc més clar que els temps que corren també s’han d’entendre com una oportunitat per despertar consciències i potencialitats personals i col·lectives fins fa poc dormides en el mar de les comoditats i les vaques grasses.

Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant, de forma objectiva. És clar que el maleït atur, les necessitats econòmiques o els problemes de salut emocional (dels quals se’n parla poc, massa poc) impregnen el nostre dia a dia. Però també és veritat que estem envoltats de petites bones pràctiques i d’idees creatives: videocurrículums que triomfen a la xarxa gràcies a la seva creativitat, noves idees per reinventar negocis familiars o crear-ne d’alternatius, la important presència i valor social del món associatiu o la recuperació del valor de la proximitat. N’hi ha moltes d’idees fresques, de ganes d’avançar, de motivacions per a reiventar-se. I seria un error deixar-les perdre.

Ras i curt: mentre els “mercats” valoren minut a minut l’estat de l’economia i els polítics europeus prenen una o altra decisió no podem quedar-nos de braços creuats. Hem de creure fermament en la capacitat de tots els sectors i agents socials, per més petits que siguin (o semblin). Perquè la suma fa la força, i totes les aportacions són bones per enriquir debats que ens permetin fer front als temps d’austeritat que ens ha tocat viure. Cal doncs, establir aliances, generar intel·ligència col·lectiva i generar debats compartits.

Des de Neòpolis creiem fermament en aquesta lògica. Us convidem a contactar amb nosaltres si necessiteu un cop de mà per passar de la indignació a l’acció.